L’enquesta recentment publicada sobre valoració de la gestió del Govern de la Generalitat, diu que quatre de cada cinc ciutadans la suspenen. Òbviament per la dana, però tampoc estan lluint-se en altres atribucions. Dimecres 28 de maig, sense anar més lluny, el conseller Rovira va haver de “recular”, com deia algun titular de premsa, davant la vaga plantejada per donar suport als membres dels tribunals d’oposicions. Clar que desconfiem dels polítics que menteixen per protegir interessos espuris, que reculen quan es veuen agafats de les parts íntimes, o se l’embainen, per després atacar per l’esquena la democràcia, com ha fet José Antonio Rovira ignorant els resultats de la consulta sobre el valencià i muntant les aules al seu gust. Com desconfiem també d’una alcaldessa de València que vol repetir votació quan el resultat no li agrada. Polítics de quinzet, que només volen jugar arterament i amb avantatge.
No, no estem per tirar coets els valencians. En matèria de saber exercir i exigir democràcia anem curts, tenim molt per aprendre. I miren: tota persona i tota societat que vullga viure un present amb dignitat i deixar un futur millor per als qui vindran, sap que la millor inversió que pot fer és en Educació, entesa en un sentit ample i com un dret exercit al llarg de tota la vida, i no només durant la infància i joventut. Això es tradueix, per a les administracions públiques, en instal·lacions adequades, professorat especialitzat i en formació permanent, planificadors o tècnics sensibles i intel·ligents i gestors polítics igualment sensibles, intel·ligents i, a més a més, honests. I famílies o estudiants implicats en el procés educatiu, de forma creativa. No demanem poc. Però és el mínim que podem demanar.
Segurament, socarrats com estem els valencians de tantes coses, pensem que això que acabe de dir és una utopia. No ens mereixem bons governs? Quin mal bíblic hem de pagar? Jo no crec massa en utopies, considere que l’excel·lència en l’Educació d’un poble és un objectiu que hauríem d’assolir com més prompte millor. I que a major formació, millor vida tindrem i millors governs triarem. Les mancances en educació ens converteixen en persones mutilades, en peixos que ens mosseguem la cua, és a dir, no sabem ser exigents ni crítics amb el que es fa amb els nostres impostos, possiblement per desconéixer la tramoia del sistema, i ens costa definir i verbalitzar les obres i els servicis públics que necessitem. Ens cal educació ciutadana i majors vies de participació democràtica. La gent de carrer hem deixat massa parcel·les públiques en mans de polítics i assessors professionalitzats, de tots els colors ideològics, i aquest també és un símptoma de democràcia feble.
Tal és la falta de sensibilitat cap a l’Educació i la Cultura -de nou amb majúscules, sí- que al senyor José Antonio Rovira no se li acut res més que “castigar” els docents, com a espècie perillosa que els deu considerar. Resulta que, a la faena habitual als seus centres, els membres dels tribunals sumen, en la recta final del curs acadèmic, la de ser avaluadors dels opositors. La majoria no ho fa voluntàriament, és clar. Però, segons Rovira, tot es podia fer dins la jornada laboral, sense tindre garantides, com s’ha fet sempre, les retribucions extraordinàries ni les dietes per desplaçaments i manutenció. Rovira, que ha reculat, diu que tot era cosa d’Hisenda (ara ja no ho és?; ara sí que es poden pagar despeses extraordinàries?). Com el xiquet pillat en falta que li tira la culpa a un altre per exculpar-se’n. Responsabilitat política zero. Valentia, molta menys.
S’ha pogut parar el desastre que haguera suposat la paralització de les proves selectives per als espernegats opositors, després de l’amenaça de vaga dels docents. Però quantes barbaritats més podem esperar, i aturar, del govern de Mazón? Quants més invents del TBO maquinarà un conseller que en plena crisi de la dana al·legava el seu dret a estar amb la seua família, per marxar a Alacant en lloc de gestionar el desastre in situ i emparar i consolar les víctimes i familiars de les víctimes? No ens mereixem polítics de tan baixa alçada. Mazón ja tarda a anar-se’n, fins i tot li ho reclamen els seus, i emportar-se el seu amic, el senyor Rovira; no sabem qui vindrà, però siga qui siga, no serà difícil trobar alguna persona que ho faça millor que l’actual i insensible conseller de poca Educació i Cultura. Esperem…
