El cicle de Nadal s’ha convertit en la festa global per excel·lència, una celebració que travessa fronteres, creences i contextos culturals. Tot i el seu origen religiós cristià, Nadal ha evolucionat cap a una festa polisèmica, és a dir, que combina significats diversos i, sovint, contradictoris. El relat espiritual de pau i fraternitat, àmpliament acceptat per la impregnació de la civilització occidental per la cosmovisió cristiana, conviu amb dinàmiques modernes de consum, espectacularització i conflicte que contraposen a les tradicions locals i tendències globals. Este escenari convida a una reflexió crítica sobre com entenem i vivim Nadal en un món cada vegada més interconnectat.
El cicle nadalenc, que comença amb els sopars i dinars d’amistats i empresa i s’estén fins a la celebració de Reis, és molt més que una simple festa vinculada al relat religiós del cristianisme. S’ha secularitzat, però mantenint una certa sacralitat comunitària. Cadascuna de les seues fases (Nadal, Innocents, Cap d’Any, Reis) té el seu simbolisme, les seues tradicions, els seus ritus. I totes conformen una cultura festiva pròpia dins el calendari festiu, amb diferents accents globals i locals. Al llarg de les últimes dècades, Nadal s’ha consolidat com un cicle festiu de dimensions globals, en gran part impulsat per la indústria cultural occidental. Elements com els populars mercats nadalencs, els grans arbres decorats, les campanyes dels grans magatzems i indústries culturals, les espectaculars pistes de gel, les il·luminacions massives o les grans festes massives en l’espai públic (com les celebracions del Cap d’Any) han esdevingut símbols quasi universals d’estes dates. Este fenomen, fortament influït pel patró anglosaxó i el món de l’espectacle, ha construït un relat homogeni que s’ha exportat arreu del món i que sovint s’imposa a les particularitats locals.
En este context, la riquesa cultural de les tradicions nadalenques autòctones pot quedar diluïda. A València, per exemple, l’existència de representacions populars, el betlemisme, les cantades de nadales o les activitats de base comunitària s’enfronta al repte de competir amb models comercials estandarditzats que monopolitzen l’imaginari col·lectiu. Este procés no és neutre, ja que reflectix les relacions de poder entre cultures dominants i subalternes, així com la prioritat que sovint es dona al mercat sobre altres formes d’expressió cultural. La riquesa cultural de la celebració nadalenca s’ha d’enfrontar un model sustentat per la gran indústria cultural occidental, inclosa la del turisme. Este model, que determinats responsables de la gestió política i cultural afavorixen acríticament, ignora o menysté les particularitats locals, diluint-les en favor d’un relat que prioritza el mercat i el consum.
De fet, un dels aspectes més visibles del Nadal contemporani és la seua vinculació amb el consumisme. Estes dates, en gran part definides per l’intercanvi de regals, dinars abundants i despeses en decoracions o viatges, s’han convertit en una de les campanyes comercials més importants de l’any. Esta transformació no sols altera el significat tradicional de la festa, sinó que també genera dinàmiques excloents. El focus en el consum deixa fora moltes persones i col·lectius que no poden participar d’este model per raons econòmiques o socials. A més, el discurs publicitari sovint reforça estereotips i privilegia estils de vida inaccessibles per a gran part de la població. En societats multiculturals, esta uniformitat pot generar tensions, ja que les tradicions pròpies d’altres grups queden invisibilitzades o desplaçades.
Un altre aspecte que exigix una revisió urgent és la sostenibilitat de Nadal tal com es viu actualment. Les il·luminacions massives, sovint alimentades per energies no renovables, el consum de materials poc sostenibles en decoracions i regals, com ocorre amb l’excessiva presència de plàstics, i els desplaçaments massius de població, tenen un cost ambiental elevat. En una situació d’emergència climàtica, estes pràctiques resulten incompatibles, ni tant sols simbòlicament, amb la necessitat d’un canvi estructural cap a models més sostenibles. Les ciutats, com a escenari central de les celebracions nadalenques, tenen una responsabilitat especial en este sentit. En lloc de fomentar competicions per qui crea l’espectacle més gran, podrien apostar per formes d’expressió que integren la participació comunitària i prioritzen criteris de sostenibilitat.
Cal insistir. La globalització de Nadal, impulsada pel capitalisme cultural, té conseqüències: el folklore local i el món de les tradicions autòctones corre el risc de quedar cada vegada més desdibuixat. Sembla que l’important ja no és com celebrem, sinó quant gastem. Repensar el Nadal no significa rebutjar-lo, sinó reconéixer la seua complexitat i treballar per un model que no oblide les arrels locals, ni contribuïsca a l’homogeneïtzació cultural i social. Això exigeix donar suport a iniciatives comunitàries i associatives que promoguen activitats participatives i accessibles per a tota la població, sense distinció de classe, origen o religió. Al mateix temps, és necessari obrir un debat públic sobre com les polítiques culturals i urbanes poden prioritzar models de festa més inclusius, sostenibles i respectuosos amb la diversitat. Este repte implica superar la dicotomia entre tradició i modernitat, i entendre que Nadal pot ser un espai d’experimentació cultural i social, on conviuen elements globals i locals.
En definitiva, Nadal, més que un període immutable, és un reflex de la societat que el celebra. Com el configurem i vivim, en última instància, parla de les nostres prioritats com a col·lectiu. Més enllà del consum i l’espectacle, el repte és construir una festa que faça valdre la pluralitat, la sostenibilitat i les relacions humanes significatives, no com a essencialismes, sinó com a formes d’adaptar-se a un món en constant transformació. El cicle de Nadal conserva un element essencial: la celebració de l’esperança i renàixer, que és essencialment recordar que la força de Nadal no residix en el que comprem, sinó en el que compartim. El repte és clar: no deixar que el Nadal homologat, banalitzat i consumista ens faça oblidar els valors universals i humanitaris de pau, solidaritat, justícia social, empatia i hedonisme amb sentit. Uns valors que apel·len, en última instància, a una comunitat càlida, pròxima i real.
