Cada dia em pregunte què podem fer per parar el genocidi que està ocorrent a Gaza. Les iniciatives que s’estan proposant, encara que siguen mínimes i insuficients, s’han de posar damunt la taula per estudiar-les i aplicar-les.
Per una part, entre algunes de les mesures existeix l’opció d’evitar comprar productes israelians com Carrefour, Nestle, Zara, Levi’s, Celio, Orange, entre moltes altres. És un petit gest que pot canviar moltes coses. És fàcil d’entendre: com menys diners aportem a Israel, menys diners tindran per comprar armes.
Per altra part, mostrar la bandera de Palestina pot semblar un gest molt senzill, però té una força simbòlica. Estos últims mesos hem pogut veure la bandera de Palestina al festival de cine de Sant Sebastià, a la Volta, en actes polítics de signe progressista, a concerts i en altres espais públics. Artistes, periodistes, esportistes i figures de les xarxes socials han alçat la veu davant la injustícia. Alguns dels mitjans de comunicació espanyols més importants com El País i RTVE parlen cada dia del genocidi que pateix el poble palestí.
De tant que se n’està parlant, pareix que ho normalitzem, i potser és eixa una de les raons per les quals alguna gent mostra indiferència. Sobretot els joves, i no tan joves, influenciats pel món virtual, que mostra un pensament nihilista i individualista on importen més els músculs que la mateixa intel·ligència.
Ara que ha començat una nova temporada d’Operación Triunfo i que tornen a tindre milers de seguidors al canal 24 hores, em pregunte si els concursants són conscients del que passa fora d’eixes més de quatre parets. En este programa, sempre s’ha intentat reivindicar la llibertat d’expressió de cada concursant, sobretot amb el tema de la llibertat sexual, on estic totalment d’acord que ho facen, però em sembla pur espectacle. Sense dir-ho explícitament, el programa ha mostrat estar a favor del poble palestí, almenys no censurant el nutricionista Aitor Sánchez, que va aparéixer per fer una xarrada amb una samarreta d’un meló que pareixia que sagnava. Per mi ha estat un encert, perquè mentre ocorria, en el xat del directe moltes persones comentaren amb la bandera de Palestina i va provocar un moment de protesta virtual. Però és insuficient, en cal més.
Relacionant OT amb el fenomen d’Eurovisió, perquè com ja sabeu moltes vegades han anat plegats – Alfred i Amaia, Miki Núñez, Beth…-, cal comentar que Espanya rebutjarà concursar si també hi participa Israel. Esta mesura s’ha implantat per majoria absoluta durant la reunió del Consell d’Administració de RTVE – 10 vots a favor, 4 en contra i una abstenció -, després de la proposta del president de la radiotelevisió pública espanyola, José Pablo López.
Les propostes del Partit Popular de prohibir ensenyar la bandera de Palestina als col·legis o negar que hi ha un genocidi. Si cauen gotes, serà que plou, no? Eixa negació dels fets demostra una vegada més que la dreta espanyola va en contra dels drets humans. Ara més que mai, protestem, no callem, no oblidem què està passant i reivindiquem la bandera de Palestina com l’actor de la Royal Opera House de Londres a qui li la volgueren treure abans de mostrar-la.
