Dissabte passat va tindre lloc la manifestació de l’Orgull a Alacant, la més multitudinària de les vint edicions que n’hi ha hagut fins ara. Sota el lema «Diversitat familiar: iguals en drets», la concentració va arrancar a la plaça de bous i va acabar a l’Esplanada. És un misteri per què enguany no va finalitzar a la plaça de l’Ajuntament com tots els anys, però sospite que té a veure amb el menyspreu que l’equip municipal mostra cap al col·lectiu LGTBI. N’és un exemple la pancarta amb els colors de l’arc de Sant Martí, que a mitjan setmana havia desaparegut del balcó principal de la casa consistorial, per cert, una casa de la vila que ho és de tots, no solament dels votants de la dreta i la ultradreta.
Sempre m’ha cridat l’atenció la gent que qüestiona aquesta mena d’actes reivindicatius i al·ludeix que no hi ha un dia de l’Orgull heterosexual. Li diré que mentre que hi haja personatges cavernícoles com Mariano Rajoy, que recentment ha dit, literalment i públicament, que «los transexuales, eso no le importa a nadie», mentre que un expresident del Govern llance exabruptes contra nosaltres, aleshores tindrà sentit eixir al carrer, les vegades que calga, a recordar-li que les vides trans sí que importen. Almenys, a la gent de bé. Quina poca vergonya! Quina falta de sensibilitat! Que miserable! En les antípodes teníem el grandíssim Pedro Zerolo, que advocava per una col·lectivitat inclusiva en què capiguem tots: «en su modelo de sociedad no quepo yo; en el mío, sí cabe usted». Necessitem més Zerolos i menys Rajoys.
Amb el nou govern local, fa la sensació que la manifestació de l’Orgull a Alacant perilla. Estem a les portes d’unes eleccions generals en què el PP i Vox han dedicat la campanya a la mentida i l’engany. Ara tenim l’oportunitat de triar un Govern central progressista que pose fre a tanta malvolença, que continue defenent els drets i les llibertats de tot el col·lectiu i que lluite contra qualsevol retrocés en aquesta matèria. Un govern al qual sí que importem els gais, les lesbianes, les persones bisexuals, trans i intersexuals. Ja estem veient les polítiques retrògrades i la censura que els conservadors, eixos que Georgia Meloni anomena patriotes, estan desplegant en moltes localitats i comunitats autònomes des del passat 28 de maig. Quan la barba de ton veí veges afaitar, posa la teua a remullar. Ara més que mai, hem d’omplir les urnes de paperetes multicolors per tal de no tornar al blanc i negre a què Feijóo i Abascal ens volen retrotraure. Vots orgullosos amb molt amor i gens d’odi.
