Sempre que Mazón acudeix a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a Madrid ens regala una frase per a la posterioritat. Si l’any passat hi va dir que la Comunidad Valenciana será turística o no será, enguany s’ha lluït amb la següent perla: Una mentira, por muy bien contada, y yo sé de eso, solo acaba siendo una mentira antes o después. La premsa parla d’un lapsus, però jo trobe que és una patinada i, sobretot, és la primera vegada que aquest home diu una veritat de la bona en molt de temps. I és que ell, d’enganys, en sap molt, jo diria que massa. Com no podia ser d’altra manera, el vídeo amb semblants declaracions s’ha fet viral a l’instant i el comentari, a l’altura del cèlebre una manzana y una pera nunca pueden dar dos manzanas de la senyora d’Aznar, passarà als annals com una de les idioteses més recordades de l’ampli repertori d’estupideses amb què els membres de la dreta rància espanyola ens obsequien de tant en tant.
Efectivament, després de tres mesos de falsedats al voltant d’on i amb qui va estar el fatídic 29 d’octubre i què feia que ni atenia les telefonades ni va convocar a temps el gabinet de crisi en què s’havien d’haver pres decisions que podrien haver salvat moltes vides, per fi aquest impostor diu una certesa i reconeix que ens ha estat mentint descaradament. Sens dubte, el subconscient el va trair, i ja sabem què passa en aquests casos, que un diu allò que vertaderament pensa. Per això, les seues enganyifes, per molt bé que les conte i les disfresse, no deixen de ser això, unes nyepes. I a Catalunya diuen que qui ment no ve de bona gent. Sincerament, sembla una revelació còmica que fa riure, però no ha de sorprendre’ns després de vore la seua hilarant intervenció del passat 17 de gener en el paranimf de la Universitat d’Alacant, on va evidenciar que tard o d’hora, quan abandone el Palau de la Generalitat, podrà guanyar-se les garrofes com a humorista. Això sí, a mi no em fa gens de gràcia aquest senyor, considere que no pot ser més patètic i ridícul.
Les seues paraules s’han convertit, inevitablement, en tot un èxit, allò que en el món del cine i de la música es coneix amb l’anglicisme hit, i ell que va ser el cantant del grup Marengo i que és conscient que ja té un peu fora de la Generalitat Valenciana, doncs podria fer servir tan inversemblants paraules per a la lletra del seu pròxim tema, per exemple, un bolero amb el qual podria tornar als escenaris i triomfar professionalment en el món de la cançó, i aprofitant que té una boníssima amistat amb l’alcalde de la capital turística de la Costa Blanca i president de la Diputació d’Alacant, podria colar-lo en el Benidorm Fest, que estic convençut que guanyaria i així ens representaria al maig en Eurovisió amb un gran ressò mediàtic. Els valencians i les valencianes li votaríem en massa amb la condició de tindre’l a Basilea (Suïssa) i no ací amb nosaltres, perquè té un perill… A més, seria una manera decent d’abandonar la política i continuar sent útil per al país.
De fal·làcies mazòniques, n’hi ha un fum. Abans, durant i després de la DANA. En primer lloc, amb anterioritat al desastre, en els setze mesos i tres dies de legislatura fins a la calamitat, en va soltar a muntó, però a mi la que més em va colpir va ser quan va justificar el regal dels certificats de nivell C1 de valencià urbi et orbi amb aquest anunci en la xarxa social X: por justicia, por mérito y, sobre todo, por convivencia y reconocimiento de una lengua que ha sido impuesta demasiado tiempo. Sense comentaris. En segon lloc, mentre l’hecatombe, en va amollar a cabassos, diàriament, però jo em quede amb quan va dir que en el Centre de Coordinació d’Emergències a l’Eliana no hi havia cobertura. Un centre d’emergències autonòmic aïllat, sense poder comunicar-se amb l’exterior? Més que una bòfia, em va semblar una immensa broma de mal gust. Finalment, tenim la infàmia de les ajudes a Gaza, que per vil la reproduïsc literalment: Le doy la enhorabuna al pueblo de Gaza, que ayer nos enteramos de que va a recibir más de 24 millones de euros en ayudas directas […] La Generalitat Valenciana va a recibir 0 ayudas directas del Gobierno de Sánchez. Aquest farsant, amb una mentida, fa un sopar agre.
Que el d’Alacant siga un enganyador compulsiu és, fins a cert punt, comprensible si tenim en compte que el seu pare espiritual, el líder nacional del PP, també ho és. En cada declaració que fa difon badomeries a mansalva, i tractar de desmuntar ara totes les boles de Núñez Feijóo m’ocuparia un espai del qual no dispose. Però sí que puc esmentar la principal faula que en les últimes setmanes ha caracteritzat el tarannà del gallec, i és vendre de cara a la galeria un suport ferm al seu acòlit quan, en realitat, no el pot ni veure i sap que està fent que el seu partit estiga dessagnant-se al País Valencià, i Vox fent palmes. És la hipocresia de la dreta a la qual estem tan acostumats.
El president d’El Ventorro, Mazón el Noquejat, Mazón el Covard i, ara i sempre, Mazón el Mentider. La badada d’aquest faceciós en el fotoreclam de FITUR és de les que fan història. Després d’haver donat milanta versions diferents de la seua desaparició el dia més tràgic per al poble valencià dels últims temps, tampoc no és sospitós que haja dit el que pensa sense voler perquè qui sempre menteix, mai no enganya, i encara que pretenia transmetre que estava criticant el Govern central, resulta obvi que parlava de si mateix. És tan miserable que només diu la veritat quan s’equivoca. Té un poti-poti al cap que el delata. Y yo sé de eso. I tant! Menteix més que alena i alena més que un porc. Per tant, no va ser ni un lapsus ni un error. Fou una confessió en tota regla.
Personalment, la seua xarramenta m’evoca aquella popular cançó infantil, amb una cadència molt rítmica, que tots hem cantat de menuts a l’escoleta: Ahora que vamos despacio / ahora que vamos despacio / vamos a contar mentiras, tralará / vamos a contar mentiras, tralará / vamos a contar mentiras. Aquest falsari, si s’haguera sotmés al famós polígraf de Conchita en el mític programa del cor Sábado Deluxe de Telecinco, l’hauria rebentat, perquè no hi ha detector de mentides en el mercat que suporte tanta fal·làcia. Com aquell eslògan turístic, si no existira, caldria inventar-lo. L’aparell, dic, no ell.
