Ara fa tot just una setmana asseguràvem que la campanya de difamació-desinformació de Mazón per salvar el seu cul i, amb ell, l’èxit de les magarrufes de tota classe que deuen estar vinculades a la «gran reconstrucció», es refermaria. No calia ser un linx. Fet i fet, el personatge ha donat fins ara proves suficients de la seua immoralitat i desvergonyiment. A hores d’ara no hi ha cap dubte que Mazón serà capaç de tot per tal de no dir que mentre els valencians s’ofegaven, ell, en compte d’estar al capdavant de la gestió de la crisi, estava follant, entaulat fent negocis o dormint la mona.
Tot plegat, molt gros ha de ser allò que amaga perquè fins i tot el seu partit, malgrat tot, estiga disposat a donar-li suport de manera incondicional.
Potser per això, conscient de la protecció de què gaudeix, continua mentint a cor que vols fins al punt que està a punt d’obtenir el cum laude en desinformació i filldeputisme polític, el títol per excel·lència dels dirigents sense escrúpols que amb les seues actuacions igualen una democràcia occidental a una porquera.
Ahir, Mazón, va tornar a avergonyir-nos a tots els valencians quan aprofitant un esperadíssim alt al foc a Gaza va utilitzar la desgràcia dels palestins per a mentir sobre les ajudes del Govern de Madrid als afectats per la DANA. Segons Mazón, el Govern hauria donat fins ara més diners a Gaza -24 milions d’euros- que al País Valencià. En realitat, i segons les dades de Moncloa, els valencians ja han rebut més de 1.400 milions amb els quals, segurament, certament, no n’hi haurà ni per a començar.
Com vulga que siga, des de les xarxes, el PP va reforçar immediatament el seu discurs. «Gaza, municipio de la provincia de Valencia», piulaven amb sarcasme les nefastes joventuts dels populars.
Mentre uns mitjans de comunicació es plantejaven si darrere d’aquesta ignomínia hi havia alguna estratègia política concreta, d’altres com l’ABC donaven per bona la mentida de Mazón o bé, com Las Provincias, l’amagaven -si més no, en la seua edició digital-.
Aquesta és una campanya -la de fer-nos creure que Mazón és un heroi de Marvel i que els burros volen- que s’allargarà molt més en el temps i que recruarà en el cas que algun jutge decidisca furgar en l’agenda del d’Alacant com en la de Maribel Vilaplana que podria saber moltes més coses que no les que per ara ha dit mitjançant mèdiums i portaveus ensinistrats.
El cas és que el mal ja està fet. Mazón s’ha burlat de les 224 víctimes de la DANA, de tots els valencians. I encara, ha deixat molt malmesa la credibilitat de la nostra màxima institució, de la democràcia mateixa.
Aquests dies, rellegisc un magnífic assaig de l’escriptor Albert Sánchez Piñol, Pallassos i monstres. La història tragicòmica de vuit dictadors africans (La campana, 2020).
En la seua introducció centrada en l’horror i l’humor, l’autor adverteix que ha escrit la història d’uns homes mediocres. «Eren -diu- uns ignorants i els van investir mestres. Eren uns covards i es van fer passar per herois. Eren insignificants i es van creure déus. (…) Eren mediocres, però també eren monstres.»
Ja sé que Mazón no és comparable a Idi Amin Dada, Bokassa o Halie Selassie. Que més voldria que algú amb alguna influència -no pas jo- el comparara per a nodrir substanciosament el seu relat de víctima assetjada per les hordes de l’esquerra. I com vulga que siga, me’ls recorda en la seua degeneració psicològica, en la seua descaradura, sobretot en la seua naturalesa monstruosa en el sentit d’una manca de moralitat que hauria de ser inconcebible en un qualsevol dirigent d’una democràcia occidental.
És una obvietat que Mazón no pot continuar per més temps al capdavant de la Generalitat. La classe política i la societat civil -fins i tot aquella part que es decanta cap a posicions conservadores- cal que aborden conjuntament el problema d’un president que a mitjà termini i, en l’actual context de tensions socials, s’ha convertit en una paròdia del poder molt perillosa. Fins on podrà la societat valenciana suportar aquest desgovern?
