Amb els anys, el tradicional anticatalanisme de conveniència del PP es deteriora, es desfigura grotescament, arriba fins i tot a tornar-se críptic, incomprensible, repetitiu fins a la nàusea en els seus aspectes més banals. S’apropa, també, a un repugnant talibanisme concebut per una colla de moniatos i moniatets.
Mazón, davant de l’evidència de la seua responsabilitat en la mort de 229 persones durant l’episodi de la DANA, de la catàstrofe política que li espera al seu partit i de la qual el principal beneficiari serà la sucursal de VOX, ha decidit amortallar-se amb la senyera i tot el seu aixovar simbòlic. El cas és que els de la seua corda estan convençuts que la senyera en blau té poders màgics com la capa de Superman. Una bandera capaç de tapar totes les vergonyes.
El president foraster ja ha deixat anar que es troba perpetrant una nova llei per castigar les injúries a la senyera, per evitar la introducció en l’èter valencià de senyes estranyes com, per exemple, totes les quatribarrades que l’envolten en el Palau de la Generalitat o que pengen en centenars de balcons de tot el país. Per començar, Mazón prohibirà o sancionarà o perseguirà -o no ho sabem ben bé- termes com Països Catalans o País Valencià, amb el permís, si de cas, dels guardes de la Constitució i la complicitat dels jutges d’extrema dreta.
El foraster d’El Ventorro ja ha dit també que exclourà els autors catalans -s’entén que també balears- dels programes de batxillerat per a deixar ben clar que allò que escriuen no té res a veure amb el valencià que ell, per cert, parla a empentes i rodolons o com si s’haguera mamat un litre de whisky. Tot plegat, és un poc com excloure Gabriel García Márquez o Julio Cortázar de les aules per “sudaques”, a desgrat de la seua camarada Ayuso, que magnànimament exclou els llatins que viuen entre nosaltres de l’univers dels migrants tan odiat pels seus companys de viatge polític. En aquest cas, Mazón rescabala un vell truc que ja van intentar els seus antecessors quan la justícia els alenava al bescoll per corruptes.
I la cosa no s’acaba ací. Després de deixar sense un gallet l’AVL, ara la pretensió és canviar-li el nom per legitimar un secessionisme lingüístic parapetat en Lo Rat Fumat amb pretensions de convertir-se en la plantilla futura d’una assignatura de valencià que el conseller Rovira -un altre foraster- vol convertir com a poc en una anècdota.
D’altra banda, s’ha de ser molt idiota per creure’s -tal com insinua Mazón- que Puigdemont està pactant amb Pedro Sánchez l’annexió del País Valencià a la Catalunya autonòmica. No se m’acut com podria consumar-se aquest fet.
Què vindrà després? Picaran de tots els murs els escuts quadribarrats com el València? Es prohibiran les banderes d’Oriola, Alcoi, la Vila Joiosa, Morella, Vila-real, Alzira…? S’editarà un glossari de mots prohibits per ser suposadament ofensius, invasius, annexionistes o bé perquè al conseller idiota de torn no li agraden? Mots com ara: Ventorro, dana, botifarra, corrupció, Catalunya, cuquello, maganto, ginesta, ferreter, fuster, companatge, estufit, puig, mont, generalitat… Es cremaran llibres com el Tirant lo Blanch? No seria la primera vegada.
Els primers apòstols valencians de l’anticatalanisme en molts casos eren uns pobres fanàtics, amb una cultura difusa, una educació franquista i, sobretot, una por terrible al futur, als canvis. Professaven un espanyolisme de pedra picada, en molts casos eren ultracatòlics i molt fàcilment manipulables en un país, el nostre, arrabassat després de la guerra i amb uns índexs de lectura -com a hores d’ara- dignes d’una nació subdesenvolupada. Uns pocs sí que sabien el que es feien. Uns altres tiraven bombes per intentar matar intel·lectuals com Fuster o Sanchis Guarner. El mal que van fer amb l’ajut de personatges sinistres com María Consuelo Reyna o Abril Martorell encara estem pagant-lo.
La dreta en va treure un rèdit important, encara que fos a costa d’empobrir el país, de llençar-lo a una lluita fratricida, d’anul·lar en bona part les possibilitats d’una recuperació de l’ús social del valencià. Fet i fet, aconseguiren fer passar a l’esquerra tota com la quinta columna d’una invasió catalana o extraterrestre.
Mazón està convençut que ressuscitant el blaverisme repetirà aquell èxit i, de passada, s’escapolirà de pagar per la seua tràgica gestió de la dana. Que aixecant la senyera tothom es quedarà embovat mirant-la mentre els seus no el titllaran de tebi i l’abandonaran pels de Vox. Tinc dubtes. Les enquestes diuen que, certament, el PP s’enfonsa i els seus vots els entomen els seus socis de l’extrema dreta. El cas és que quants deixaran de votar el PP per manifestar-se poc anticatalà? Potser sí que uns milers deixaran el PP per semblar-los poc antivalencià i, per tant, d’un espanyolisme massa tebi. Quasi tota la resta ho faran per racistes, per illetrats, per assilvestrats, per reaccionaris profunds, per negacionistes del canvi climàtic, per islamòfobs, per catalanòfobs, per cinegètics, per tauròmacs, per idiotesa profunda i, fins i tot, per pura maldat.
La bandera, certament, potser una mortalla, una capa màgica o també un tanga esquifit inútil per amagar uns collons tan grossos com els de Mazón. Això, com la COVID, també passarà.
