L’èxit dels relats del PP mai no descansa ni en el guió ni en la interpretació dels seus protagonistes, sinó en la mise en escène que sempre és agosarada i, sobretot, en la fidelitat d’uns públics i la complicitat d’una crítica entregada i econòmicament captiva.
Ara, més de dos mesos després d’un Mazón escàpol amb la premsa i la ciutadania, de dos llarguíssims mesos de mentides sobre el seu dinar, sobretaula de gestió política -o de negocis, ves a saber-, la fàbrica dels malsons del PP ha començat a dissenyar i difondre una trista i inquietant història a fi de neutralitzar l’oposició i, també, els individus més díscols enfurismats amb tota la raó amb la gestió de la catàstrofe.
Els assessors de Palau han tornat, doncs, a treure del barret de copa de la pepenclèdia en el fantasma de l’odi: si protestes generes odi, si penses diferent generes odi… Aquest espectre va donar els seus resultats durant els anys del Procés a Catalunya fins al punt que l’independentisme es va acabar per convertir als ulls de l’Estat en una ideologia de l’odi. Parlar en català contra un repartidor de gasoses de Lleó o un ciutadà lingüísticament inadaptat de Torroella es va convertir en un esport de risc, els diables tots dels correfocs en sospitosos de terrorisme i fins i tot la pràctica del caga tió en un macabre ritual tribal. El ministre Zoido -amb Rajoy en el poder- va fins i tot crear una oficina per a canalitzar tots els suposats delictes d’odi protagonitzats per l’independentisme malgrat que la definició jurídica del mateix delicte d’odi tinguera ben poc a veure amb els fets que es pretenien perseguir.
Tal com ha recordat el doctor Juan Ramón Fallada de la Universitat Ramon i Virgili, les denúncies es van centrar en les protestes davant dels hotels on s’hostatjaven els membres de les forces de seguretat de l’Estat que havien atonyinat els votants de l’1-O en diferents punts de Catalunya. També es van criminalitzar els professors d’alguns centres educatius i pel mateix motiu es va denunciar els humoristes del programa de TV3 Està passant. Per a Fallada, l’aplicació del delicte d’odi per part de l’Estat no tan sols va ser indeguda sinó que va tenir l’efecte d’una mesura d’excepció.
No cal dir que sense el concurs de la immensa majoria dels mitjans de comunicació alineats en la defensa de la unitat d’Espanya, aquesta estratègia -desmuntada posteriorment als jutjats- hauria tingut poc recorregut.
Com vulga que siga, l’ofensiva va tenir els seus efectes en la ciutadania i, també, en la classe política. Potser per això, el PP intenta ara aplicar la mateixa teràpia en una dosi molt menor i amb l’esperança però que siga igual d’eficaç, de dissuasòria.
De moment, la vicepresidenta Susana Camarero va acusar l’oposició de causant indirecte de l’intent d’assassinat amb una pistola de joguina de què va ser objecte l’altre dia per part d’una persona amb problemes de salut mental. Camarero, tot i assegurar que en cap moment es va sentir amenaçada, va arribar a advertir greument que l’oposició, amb l’odi que estava generant «amb les seues manifestacions, amb les seues actituds, amb la seua forma d’actuar (…) tant a les Corts com en les declaracions de les darreres setmanes, podia arribar (a crear) un estat d’odi incontrolable».
Per una altra banda, Mazón, segons relatava un dels diaris propers als seus socis de Vox, es lamentava en una convenció dels seus a l’Hotel Turia, de ser víctima d’una cacera del PSOE i Compromís, d’haver-lo situat l’oposició en el centre d’una campanya de «desinformació» (compte amb la terminologia usada) per tapar la corrupció dels socialistes com si n’hi haguera una manta prou gran o com si no se’n parlarà prou cada dia a tort i a dret.
Aquests tipus de declaracions sabent que el pa que s’hi dona a Espanya, atesa amb l’actual hegemonia mediàtica i tenint clar que ningú no pot preveure les accions dels individus en un context com l’actual, tenen tot l’aire d’un intent d’intimidació. Per a variar, la fórmula no funciona en sentit contrari i és així que el PP pot governar ací i allà amb un partit feixista que es passa el dia justament fent de l’odi la seua principal recepta. Si odiaren més, rebentarien pels descosits.
N’estic convençut que ben prompte manifestacions en aquest sentit com la de Camarero o Mazón esdevindran habituals amb tot el que això pot comportar. Ja deuen estar escalfant Barrachina i Mompó entre d’altres. Ben mirat, no tenen moltes més opcions per intentar parar una davallada electoral que ni de bon tros està assegurada. Així doncs, o diuen la veritat o juguen al joc del ventilador de la merda de què són uns autèntics experts.
