Diu el polític més caricaturitzat de les últimes Falles i estic segur que també ho serà en les pròximes Fogueres, així, amb supèrbia, que està orgullós d’haver complit la seua responsabilitat. A mi, sentir-lo tan crescut després del seu passotisme flagrant em va deixar de pasta de moniato. Altra expressió que utilitzaríem en aquest cas al sud valencià (més escatològica, però) seria per a cagar-se i no torcar-se. Perquè s’ha de tindre molta barra per a presumir d’haver actuat correctament el passat 29 d’octubre quan tothom sap on estava i què devia estar fent amb una periodista en el reservat del famós restaurant del carrer de Bonaire de València. Sens dubte, cada vegada que Mazón parla genera molta vergonya i, sobretot, molt dolor als familiars de les víctimes i, per extensió, a tot el poble valencià.
En la XXVII assemblea parlamentària del PP sobre vivenda i emparat per molts càrrecs del seu partit, aquest perdonavides, completament desbocat, també es va atrevir a asseverar, en un to vulgar de barriada i referint-se a Pedro Sánchez, que Si tú no tienes lo que tienes que tener para presentar los presupuestos de la reconstrucción de la desgracia más grande de España es que no te mereces ser presidente del Gobierno de España. Eso es lo que te pasa. Anem a pams. Primer de tot, l’infortuni més gran per als valencians és tenir-lo a ell de president de la Generalitat Valenciana, un chulo, insensible, incapaz, mentiroso y cobarde com el va qualificar un conegut presentador de televisió (i es va quedar curt!) que ha d’estar molt tocat del perol per a fer una afirmació així. Segon, qui no té el que s’ha de tindre és ell per a dimitir i fotre el camp sent conscient com és que la ciutadania no el vol ni en pintura. O sí, però amb el seu retrat cap per avall com el de l’infaust primer Borbó al Museu de Belles Arts de Xàtiva. Aquest desvergonyit no està capacitat ni per a ser el president de la comunitat de veïns de la urbanització de luxe en què deu viure a Alacant. I tercer, senyor Malson, com que vosté sí que té allò que ha de tindre, per això passa per l’adreçador de Vox, veritat?
Com és possible que, quan va dir semblants bestieses (només li va faltar fer el gest d’agafar dos ous ben grans), els seus l’aplaudiren? De veritat, és una cosa que no puc entendre, encara que tristament ja no em sorprenga. Quan diu que estoy orgulloso de haber cumplido con mi responsabilidad, vol dir que està desvanit de continuar sent la màxima autoritat del País Valencià després que 227 persones moriren mentre ell estava de parranda amb una amiga? Atés que està en mode reptador i fins i tot venen des de Madrid a consagrar-lo, a vore si la justícia l’inhabilita i deixa d’una vegada d’insultar les víctimes. És un descarat. Òbviament, si la fruitera de Madrid, amb 7.291 ancians morts a l’esquena, està satisfeta del treball que va fer, aquest macarra que torç inclús la boca (mireu, si no, el vídeo) no havia de ser menys amb només dues-centes i escaig pèrdues humanes. Està jactanciós de no haver estat on havia d’estar i de no haver enviat l’alerta que va acabar amb la vida dels seus conciutadans? La indecència d’aquest immoral és insuportable. És un impresentable que no té límit a l’hora d’abusar de la nostra paciència.
Flipant. Sincerament, no hi ha per on agafar-ho. Tela marinera amb aquest petulant. Fa la sensació que ha perdut l’oremus i que necessita que un psiquiatre li recepte uns quants fàrmacs per a la torpor de les seues facultats mentals. Perquè, és clar, Mazón ara desafia la mateixa persona a la qual, l’endemà de la tragèdia, li dedicava aquestes amables paraules: Quiero agradecer muy especialmente la presencia y la atención del presidente. Querido presidente, gracias por venir tan pronto y por el contacto que desde el principio, contigo a través de WhatsApp, con la vicepresidenta, con el comité… De traca! En comptes de tindre un despatx al palau del carrer dels Cavallers del Cap i Casal, hauria d’estar tancat en un frenopàtic sota vigilància mèdica. O en la presó.
També hem vist que aquest machirulo, de testosterona, en té de sobra. Està tan altiu i entonat, tan content i inflat perquè traurà els pressupostos del 2025 mitjançant el segon pacte de la vergonya, i per això els seus sequaços l’ovacionen i l’aclamen com si fora el salvador. El coordinador general del PP considera que El presidente Mazón está liderando la recuperación, está en la calle, en los seguimientos de la recuperación y ya se va notando. Per a Elías Bendodo, el destructor està amb la gent al peu del canó. Si en els moments crítics es va posar el jupetí roig, ara s’ha col·locat el casc, ha agafat el carretó i, palustre en mà, aplica el morter cada dia als pobles arrasats. De debò, sap el diputat malagueny que el seu company, de nord a sud i d’est a oest, és escridassat i els ciutadans li trauen els drapets al sol? Si, segons l’enviat per la direcció nacional, l’alacantí xafa tant el carrer, per què no ha anat encara a Paiporta, Catarroja o qualsevol de les nombroses localitats afectades per la DANA? Potser perquè no té temps amb la nova faena de paleta que s’ha buscat.
Segons el Messies andalús, Sánchez no ha anat encara ni a València ni a Castelló ni a Alacant perquè hi és rebutjat. Parlà el bou i digué mu. És normal que no vulga anar-hi a fer-li ombra a un líder tan guapo, tan volgut i tan respectat en la via pública com Mazón, que allà per on va és xiulat, aclamat amb víctors, les iaies li regalen ramells de flors i les més joves en edat fèrtil li tiren amoretes i li diuen ¡queremos un hijo tuyo! Ara entenc per què està tan pujadet, entre el clamor popular diari de «Mazón campió» i el pacte dels comptes amb els feixistes, és comprensible que estiga tan feliç, tan cofoi, tan exultant. No és que duga cinc mesos amagat, és que no dona l’abast atenent tantes mostres espontànies d’estima. De veres, no sé fins a quin punt pot presidir la Generalitat una persona tan ocupada que sembla que levita…
Al meu parer, crec que aquest pinxo no està per a donar-nos lliçons de cap tipus, però menys encara d’assumpció de responsabilitats, de claudicacions per a l’aprovació d’uns pressupostos i, sobretot, de dignitat, que és allò que ell no té (tampoc ètica, decència, consciència i humanitat) i per això continua apegat al càrrec com una llepassa. Com diria un amic, Carlos Mazón, amb tan sols 50 anys, té ja més passat que futur polític. Té també, com diria ell mateix, uns pebrots que se’ls trepitja, i com hem pogut comprovar desvaria molt. Estar governats per un cínic ufanós és molt perillós i preocupant, un meninfot provocador, un macho alfa per a qui allò més important és tindre lo que tienes que tener, que en el seu cas és un bon davallant que va de Guardamar del Segura a Vinaròs. Com que ell és tan valent i els té com el cavall d’Espartero, que mostre la factura del llarg dinarot amb sobretaula, copa i puro en El Ventorro, la llista de telefonades fetes la tràgica vesprada i que diga què feia, i amb qui, totes les hores en què va estar desaparegut. Allò del segrest per uns extraterrestres rojos no cola. Ah, i que deixe de fer cloc-cloc, ara que la gallina del corral es creu gall. No tolerem lliçons d’un mamarratxo infame fastigós. Sol passar, que sempre parla qui més ha de callar.
