Els forçuts de Dani Esteve, responsable de la empresa parapolicial Desokupa, han irromput en plena campanya de les eleccions municipals a compte dels ocupes. Ho han fet a la vora de Vox, partit que, a més, controla l’organització «Mi barrio seguro», dedicada a l’agitprop contra la suposada destrucció d’Espanya a mans d’assaltadors d’habitatges i altres dimonis de l’infern.
Al més pur estil dels Fasci italiani di Combattimento, els homes d’Esteve volen fer fora del barri de la Bonanova, al molt conservador districte de Sarrià-Sant Gervasi, els ocupes de les finques pertanyents a la Sareb rebatejades com El Kubo i La Ruïna. Rates diuen que són.
Darrere dels esquadristes d’Esteve està el partit d’Abascal, que presenta com a alcaldable de Barcelona a Gonzalo de Oro-Pulido, un tipus vinculat al món financer i immobiliari que ha promès alliberar Barcelona de la ideologia separatista i comunista. Seria interessant saber com li agradaria fer-ho.
De moment, com siga, l’extrema dreta en la seua versió més descarnada ja ha aconseguit traslladar l’infladíssim tema dels ocupes al centre de l’atenció mediàtica i arrossegar amb ells no tan sols a la patètica formació d’Arrimadas, l’inexistent PP català o Junts, sinó també a un PSC representat per un Jaume Collboni des de fa anys convertit en comercial dels interessos dels lobbies. D’un Collboni que sembla sentir-se molt més còmode en els salons del Círculo Ecuestre que en els casals de veïns de La Verneda.
La batalla per la Bonanova, secundada per una bona colla de xiquets de casa bona i de senyores i senyors d’ordre, només és segurament la primera d’una contundent ofensiva contra la tímida llei de l’habitatge de Sánchez a fi de reforçar els privilegis inamovibles dels grans propietaris.
Que els partits que encapçalen aquesta guerra no tinguen cap possibilitat d’aconseguir governar Barcelona no té la menor importància.
Com siga, intentaran una vegada i una altra desestabilitzar políticament i socialment la ciutat, convertir-la en un símbol de la seua lluita ideològica fins i tot utilitzant autèntics pallassos com el candidat voxonita a l’alcaldia de València.
Possiblement, els propers anys veurem més d’una vegada croades com la de la Bonanova a València, Madrid o Sevilla amb el suport de còmplices que fins ara no podem ni arribar a imaginar.
L’extrema dreta busca la polarització, la divisió social, la legitimació dels drets d’uns pocs mitjançant l’articulació d’un relat de terror apocalíptic que té en les polítiques socials i en la lluita contra la desigualtat el seu principal protagonista.
Ben mirat ho tenen molt fàcil. Els mitjans de comunicació liberals centren els seus reportatges en les batusses entre ocupes i feixistes però no es preocupen d’esbrinar qui patrocina els segons, qui paga la festa. D’altra banda, els dirigents polítics pretesament centrats combreguen amb la tesi feixista d’una Espanya dominada pels ocupes espantats de perdre el favor d’una suposadament espantada classe mitjana.
Com d’habitud, són ells amb els seus goril·les i els seus preparadíssims executius, els seus fons d’inversió i els seus banquers els que mouen els fils del poder. Mala peça al teler.
