A la pregunta de si el franquisme va ser una dictadura, la consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana, Elisa Núñez, de Vox, ha afirmat en una entrevista en la premsa escrita que Francisco Franco fou un personatge històric, i com que ella va nàixer l’any 1977, doncs que no va viure aquella època i que «no le puedo decir más de lo que le he dicho». Es deu haver quedat descansada amb semblant resposta. Atés el rebombori que tan desafortunades paraules han generat, uns dies després ha hagut de rectificar, però el mal ja està fet. Jo soc un any menor, de 1978, i sí que sé, i tinc clar, que el general africanista amic d’Alfons XIII va ser un tirà. No cal haver viscut un període per poder opinar-ne o qualificar-lo. Jo no estava pel món entre 1808 i 1833, però per eixe motiu Ferran VII no deixa de ser el rei més felló, dèspota i absolutista de l’estirp Borbó. I això que n’hi ha hagut uns quants des del canvi de dinastia el 1700.
Les declaracions d’aquesta membre del Govern valencià, per a més inri, tenen lloc tres dies després de l’inici de la tramitació en les Corts Valencianes de la proposició de Llei de concòrdia, que derogarà l’actual Llei de memòria democràtica. Sincerament, no m’imagine a Alemanya una representant d’un länder titlant Hitler de personatge històric i no de dictador sanguinari. Però ja sabem, Spain is different. O en la versió nostrada, coses de la Calamitat/Barbaritat Valenciana! No sé què és pitjor, si el tarannà franquista que amaga la consellera o la seua incompetència més absoluta.
Efectivament, trobe que aquesta senyora no pot seguir ni un dia més en el Govern autonòmic. Les seues manifestacions són infames, i en qualsevol país democràtic en comportarien el cessament per part del seu superior, en aquest cas, el president Carlos Mazón, que no pareix que hi intervindrà ni que la destituirà. Ben al contrari, després de l’última sessió de control, va assegurar que se sent molt content i molt orgullós amb tots els consellers, tant del PP com del partit ultra. Per tant, és obvi que el Consell, una vegada més, blanqueja el franquisme i la figura de l’autòcrata de Ferrol. Recordem també, en aquest sentit, les paraules de l’actual vicepresident primer i conseller de Cultura i Esports, l’extorero Vicente Barrera, que a l’agost del 2020 assegurava que «fue el franquismo quien trajo la democracia a España». Sense comentaris.
Són tan insultants i perillosos aquests reconeixements per part dels portaveus polítics de l’extrema dreta valenciana que jo em pregunte: on van estudiar? A quin col·legi o institut van anar? De veritat han passat per la universitat? Una de dos: o bé no han obert un llibre, i menys d’història, en tota sa vida, fet que els converteix en uns autèntics ignorants, o bé van tindre uns professors molt roïns durant l’etapa escolar, cosa que no crec. Considere que per a estar al capdavant d’una Conselleria, ni més ni menys que la de Justícia i Interior, cal tindre un nivell que tot apunta que aquesta advocada llicenciada també en Ciències Religioses no té, per respecte a la institució que representa, però, sobretot, a tota la ciutadania, fins i tot la que no li ha votat. Franco, tinguem l’edat que tinguem, forma part dels annals d’Espanya, sí, però no deixa de ser un opressor, i això ho sap fins i tot el meu nebodet de 7 anys. Per tant, fer gala, públicament, de tanta ineptitud i tanta fatxenderia la deslegitima, al meu parer, per a exercir un càrrec de tanta responsabilitat política com el que ocupa.
La història és una ciència que s’ha de basar en l’objectivitat i la fidelitat a la realitat, passada o present. Els mandataris de Vox són experts a tergiversar-la, no tenen pèls a la llengua ni se n’avergonyeixen, però no són els únics. Recentment, l’expresidenta Esperanza Aguirre, en un col·loqui organitzat per les Noves Generacions del PP madrileny ni més ni menys que el 14 d’abril sota el títol «II República. ¿Algo que celebrar?», va culpar el PSOE del colp d’Estat de l’any 1934 en no acceptar l’alternança en el poder i, per consegüent, d’iniciar la Guerra Civil per no assumir la victòria electoral de la dreta el 1933. Me’n faig creus. Quina manera més barroera de reescriure els fets i manipular-los. Que aquesta exministra d’Educació i Cultura en el primer govern de José María Aznar ens intente alliçonar amb comentaris com «los socialistas pretenden explicar la Guerra Civil como una guerra entre los buenos y los malos, en la que los buenos fueron muy buenos, y los malos fueron muy malos y, además, ganaron» és, senzillament, demagògia barata de comtessa vinguda a menys, assídua dels platós de televisió i que vesteix ara esperpènticament en les bodes d’alt llinatge.
El negacionisme d’aquests representants públics no solament afecta allò ocorregut temps enrere. En la mateixa entrevista, la consellera Elisa Núñez negava el canvi climàtic i la violència de gènere. Sobre el primer tema, li recomanaria més ciència, que estudiara una miqueta més, es nota que li falten coneixements bàsics. ¿O no veu que cada any plou menys, l’hivern ha desaparegut a zones com el Mediterrani, fa més calor a l’estiu i els incendis són cada vegada més virulents? Ah, que els bombers forestals depenen de la seua cartera, ja deia jo… Quant a la violència masclista, un dels grans drames de la societat actual, cal més pedagogia des de les institucions, i no és precisament ella, com a dona i com a alta funcionària de la Generalitat, la persona idònia per a restar valor a un assumpte tan i tan greu. Jo li recordaria on acabaven els heretges negacionistes en l’edat mitjana: en la foguera. Perquè s’ho faça mirar…
En conclusió, els companys de viatge del PP s’han llevat la màscara i es mostren cada dia com allò que són: el ressò ranci, antic, en blanc i negre, de l’any de la picor, d’una dictadura feixista de vora quaranta anys que constitueix la crònica més trista i cruel de la nostra història recent. Aquests són els dirigents que governen el País Valencià de manera miserable, menyspreable i vil. Persones que, com que són les hereves d’aquells temps infausts i abjectes, no s’atreveixen a reconéixer que el Generalísimo fou, amb totes les lletres, un carnisser salvatge, bàrbar, feroç. Però no importa, no cal ser historiador/a per a saber-ho: Franco va ser, i tant que sí, un dictador!
