L’hora dels covards arriba sigil·losa per darrere, per davall, quasi sense fer soroll, en un silenci confús, amarg, espés, pudent i ple de pus. És l’hora torta dels que no donen la cara, dels que s’amaguen darrere de les estructures, dels vaivens, de la política, de les misèries, de les excuses administratives, dels que fan caixa amb l’ascens i el descens. És l’hora nihilista dels covards, dels espectres execrables d’intel·ligències buides, absurdes i truncades.
És l’hora de la misèria moral, de la decadència intel·lectual, del menyspreu a la vida, a la sensibilitat i al dret. És l’hora de l’adeu a la democràcia. És l’hora de la profunda caiguda en els abismes del sense sentit feixista. És l’hora salvatge, negra, eixa que embruta les matinades plenes de cunetes obertes per a omplir-les de cossos innocents, d’idees enfonsades, d’ideals truncats.
És l’hora criminal dels bandits depredadors, dels que s’oculten darrere de les muntanyes de fem, de l’embriaguesa que dona l’arrogància i l’excés d’un poder no controlat, d’un poder desmesurat, d’un poder pur, nu, cínic i totalitari. És l’hora fosca de la mesquinesa, de deixar-se dur, de no comprometre’s, de camuflar-se, de fer costat a qui no mereix ser sostingut. L’hora grollera del crit incívic, de l’exabrupte immisericorde, de l’assetjament infinit, de la baixesa més absoluta.
És l’hora d’eixos covards que de tan covards no accepten la seua covardia i la revestixen de dignitat, de pretensió, de fal·làcia. És l’hora sinistra dels fills caiguts d’allò que en un altre moment foren espurnes d’il·lustració, de llum i de raó. És l’hora en el capvespre que ens arrossegarà a la guerra, la incivilitat i l’extermini de les víctimes de tant excés, de tant de capital assedegat de sang, de tanta tecnocràcia atrinxerada en zones d’interés.
És l’hora de respondre, de refer-se, de protegir-se, d’agermanar-se, de contestar valentament, de no ocultar-se, de no deixar passar més el temps, de no enganyar-se a si mateixos. És l’hora que passen coses. És l’hora dels valents, dels valents de veritat, dels que no volen eixir als llibres d’història perquè en l’anonimat està la força, la fúria i l’empenta. És l’hora de desvelar el que amaguen els covards.
