Una mena d’escamots de les Sturmebteilung nazis fa dies que patrullen pels carrers de Torís, a la Ribera Alta. S’han proposat, com els seus avantpassats polítics, acabar amb la xurma a colps, imposar un suposat ordre social alterat bàsicament pels immigrants d’origen magrebí que a hores d’ara sembla que han sembrat el terror en la població.
L’activitat d’aquests escamots que reneguen de qualsevol ideologia o partit polític s’estimula des de les xarxes, des de comptes anònims. Uns comptes en què s’enalteix aquests veïns assetjats pels mitjans de comunicació i la Guàrdia Civil mateixa.
L’alcalde de la població, Francisco Ricau, del PP, ha cridat a la calma. El mateix president de la Diputació, Vicente José Mompó, ha reconegut que aquests incidents són per desgràcia cada vegada més habituals a les ciutats i pobles valencians i ha recordat que la seguretat és una funció dels cossos policials.
Ja poden dir missa. Les xarxes socials han generat i articulat sòlidament un discurs d’odi a la immigració, especialment a la d’origen marroquí, molt difícil de combatre. És el mateix discurs que ha propagat Vox, unflat gràcies a la seua aliança política amb un PP que cada vegada és més xenòfob, se situa perillosament més a l’extrema dreta.
Els aldarulls de Torre Pacheco només van ser el principi. L’extrema dreta vol forçar que Espanya entre en el carreró sense eixida de la violència per obtenir rèdits electorals i, finalment, justificar el seu assalt al ordre. Com els matons de Hitler, els escamots sense “ideologia” de la ciutat murciana o de Torís que atonyinen marroquins, són l’avançada de la pesta feixista.
Per desgràcia, pocs territoris com el del País Valencià poden resultar tan permeables al discurs feixista. Vam patir l’anticatalanisme violent i, encara, el nazisme sense complexos. Som el país dels màrtirs Miquel Grau i Guillem Agulló. El de les bombes contra Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. El de les llibreries incendiades. El de les seus dels partits polítics democràtics atacades amb bombes. Hem estat el bressol del feixisme esquadrista contemporani representat per Espanya 2000. I, sense dubte, que de ben segur serem també el país de les ràtzies islamòfobes.
Als anys setanta, el malaurat Ernest Lluch culpava del fenomen del blaverisme a l’existència d’amplis sectors illetrats en la societat valenciana. Segurament, hi contribuí també el pes de la repressió franquista en un país derrotat que abans havia professat en el blasquisme anticlerical i en un republicanisme tan moderat com entusiasta. Aquell pensament reaccionari va impregnar-ho tot i, després de molts anys de democràcia, les esquerres junt amb els sectors progressistes no han volgut o no han sabut o no han pogut arraconar una dreta que sempre ha estat salvatge, democràticament deslleial que ha desfermat per interessos partidistes i econòmics els monstres d’un feixisme de base popular que no sap com aturar.
El context és d’una complexitat extraordinària: ciutats mitjanes que de colp han vist com creixien a costa d’una immigració sovint marginal; problemes socials molt greus, com els de la manca d’habitatge, un clima polític de polarització, uns joves absolutament desencantats, greument intoxicats per la merda feixista que cada dia bolquen X, TikTok o Instagram.
Avui és Torís. Demà serà Algemesí? Alzira? Paiporta? Serà Crevillent? Serà Benetússer o potser Vinaròs?… No sabem en quina de totes les nostres ciutats es despertarà la fura feixista. El que sí sabem del cert és que ho farà. A aquestes alçades, més val, doncs, que no ens expliquem sopars d’a duro.
