Us promet que m’agradaria escriure sobre un altre tema. De fet, esta setmana en tenia un parell que deixe per a temps no sé si millors però almenys diferents, però em passa que em sent una mica culpable si parle d’una altra cosa, perquè Carlos Mazón cada setmana que passa, any empeny i afegeix una altra fita a la història universal de la infàmia, però ahí està, mirant passar el temps, i si no en parle, tinc la sensació que sembla que m’acostume. I no ens podem acostumar a la ignomínia de tindre una persona com ell de president.
Ara ja va a tomba oberta, en pla agafa’m el cubata que me la bufa tot. O potser tot tot, no. L’única cosa que li importa a hores d’ara és no xafar la presó. No crec que els morts per la barrancada li importen massa. En tot cas no com a morts, com a persones. Encara no ha tingut temps per a reunir-se amb les seues famílies. Encara no s’ha adreçat a elles. Si li importen, és com a problema que pot tallar en sec la seua carrera política i fins i tot acostar-lo a la presó. Un entrebanc, la barrancada, que es va endur per davant una de les seues màximes prioritats d’aquell dia, la rendibilitat del pont de Tots Sants per a Hosbec, perquè l’altra no, que modificara el més mínim els seus plans lúdics-festius i de negoci ni una catàstrofe com aquella ho va aconseguir.
Ara per moments sembla que dona la seua carrera política per amortitzada. No d’una altra manera es pot llegir que isca tot pujat a la figuera defensant que arribà al Cecopi a les 20.28 i què passa. Que ell no té res a veure en cap decisió, i que menteix qui diga que va arribar abans. I fins i tot filtren una foto on entra saludant estil capità moro a la seua arribada a la filà. No sé què es creu que hem de pensar davant això. El president de la Generalitat trau pit d’haver estat de parranda o tripijocs immobiliaris mentre més de dos-cents dels seus ciutadans i ciutadanes s’ofegaven sense que ningú haguera mogut un dit per evitar-ho. I sembla que n’està orgullós. Vaig arribar a les 20.28 i ni un minut abans i menteix qui diga el contrari. Es pot arribar més baix? Es pot arrossegar més per terra la dignitat de la institució que presideix? Es pot mostrar més absoluta irresponsabilitat? Li pot vindre més gran el càrrec? Sembla que dona la seua carrera per amortitzada, però ahí està, agafat al càrrec com una llepassa.
Ja ho he escrit altres vegades. Hi ha gent que es pensa que les posicions de poder són privilegis sense responsabilitat: pensament nobiliari, monarquies menors. No crec que siga casualitat que siguen xiquets de casa bona, que en la vida han aconseguit res pel seu esforç mentre se’ls ompli la boca de meritocràcia i del valor de l’esforç (dels altres). Però açò és massa. És gairebé inconcebible i més que insuportable. No té ni l’elegància de dissimular. Es tracta d’afirmar amb arrogància que considera que res del que passe al poble que administra li importa res, que res és la seua responsabilitat, i que a veure què ens hem pensat. I damunt té la barra infinita de fer-se la víctima. I l’endemà pot demanar en un esdeveniment respecte per a la institució, ell que no sap el que representa ni li importa, que només l’ha visualitzat com un cotxe oficial entre cotxes oficials de camí al definitiu, qui sap si un somniat ministeri al seu paradís, el govern de Madrid.
Sembla que està a soles, que ni tan sols al seu partit el suporten, que si no s’han desfet d’ell ja és perquè no els ixen els comptes d’una nova investidura, perquè no tenen successor o successora, que és com les sargantanes eixes mortes que estan totes buides per dins i pareixen vives, com els insectes zombis que el mateix fong que els matà els fa semblar vius, i tot això em sembla politiqueta i no ens ho podem permetre més temps. Perquè un president zombi i indigne embruta la institució cada dia que la presideix, la converteix també en zombi, ens humilia i ens insulta com a poble, impedeix que els familiars de les víctimes puguen ni tan sols iniciar el seu dol, i a més és incapaç de gestionar cap reconstrucció que no passe pel més barroer clientelisme a la desesperada, a veure si soltant pasta que no és seua es consolida en el poder. Perquè es carregarà l’autogovern esquifit que tenim duent-lo a la inoperància i al descrèdit.
I a més, no ens enganyem. No es penedeix de res. És el que diu una vegada i una altra, culpa de tot a tots menys ell, víctima innocent de no sé quines conspiracions. I si no se’n penedeix, si considera que és admissible aparéixer a les huit i mitja tocades, o quasi, mentre la gent s’ofega, ho tornaria a fer. Perquè no té moral ni ètica. Perquè és un patètic narcisista autocompasiu i fastigós. Perquè el turisme mana, i perquè El Ventorro, i els companys i la companya de dinarots i el que sorgisca i pels privilegis. Mazón ho tornaria a fer.
