De l’enorme i divers bagul de la literatura popular i tradicional el que forma part de les contalles, rondalles, llegendes, narracions o contes simplement és un dels més coneguts encara. Fins i tot per gent que ja no les han oïdes de la veu dels pares.
Però en l’imaginari col·lectiu popular les situacions i els seus personatges, perviuen amb major o menor sort i poder.
Els valors que hi representen solen ser arquetípics: amor, audàcia, venjança, amistat… i els herois i heroïnes encara suren amb major o menor glòria per sèries, pel·lícules, teatres, converses … El fet és que malgrat que no en siguem conscients el discurs que plantegen el podem endevinar en la vida nostra diària. Encara que amb robes diferents.
El conte de l’amor de les tres taronges té una validesa enorme, extensíssima. Dins la cultura occidental, és clar. Fora d’aquest àmbit això ja són figues d’un altre paner.
I doncs, què hi veiem en aquesta contalla que ha estat duta al cine o feta obra simfònica …
Un heroi. Que busca un amor, una donzella. Perquè aquestes narracions no estaven sotmeses a la correcció política. I és ajudat per una dona vella i sàvia, però també sotmés a proves enormes on es perdrà per sinuosos camins. I hi apareixen, segons la versió, perquè com tota obra popular, les varietats són enormes.
Busca un amor, però per aconseguir la recompensa ha de passar per dificultats. Se li donaran tres taronges que caldrà saber administrar. I haurà d’actuar amb generositat, servir-se d’ajudes generoses i alhora lluitar contra forces lleonines. Saber trobar un arbre, un recurs amagat. Preguntar. Fiar-se de bons consells. Témer perills incerts i ser valent. El tot, com tota bona narració que puga encantar una ment infantil, es desenrotlla enmig d’un ambient entre misteriós i incert. També igualment amable i de gran bellesa moltes vegades… I que dona a entendre com el món està enormement lligat i és, malgrat tanta fantasia com hi apareix, coherent.
Deixem de banda ara l’heroïna perquè tot i ser el leitmotiv de la rondalla, no és descrita sinó per damunt. Ja n’hi ha per a una tal cosa tot de narracions on ella apareix com figura presencial.
Però amb poca fantasia podem imaginar aquest heroi nostre com un alter ego de tants i tants personatges actuals, polítics, empresaris, simples ciutadans, que van a la cacera d’uns ideals que solen ser, ai las, ben més modests i poc romàntics que el cavaller popular.
Als actuals no els encaixa ni una armadura ni un cavall. Ni el seu trage tampoc, i el seu últim model de cotxe voluminós l’ha comprat a termini. Ni tindrà dret, cap d’ells, a una narració que l’immortalitze.
