L’amnistia i els relats

Veig molt preocupat Pedro Sánchez del que diuen les enquestes. Que empenyen la majoria dels espanyols a veure l’amnistia com una injustícia i a dubtar dels seus efectes positius i, sobretot, a fer que guanyara la dreta, si es feren de nou les eleccions. Dic que el veig preocupat perquè ja ha començat el seu «viacrucis» per les diferents emissores de ràdio i de televisió per a explicar-se. Ja era hora! Sap que el relat és fonamental i que ha de contar la seua versió d’uns fets que són difícils d’explicar, sobretot, per les posicions que ell mateix havia tingut fins fa quatre dies. Ho té molt difícil el president. ¿Com no ho va tindre difícil, si en cadenes de ràdio, que diuen que van de progres, una estrella de la comunicació, que és catalana, li diu, sense cap tipus de matís, que Carles Puigdemont «és un pròfug de la justícia, que no és un exiliat»?, cosa que pot donar a entendre que es tracta d’un criminal. Sense explicar que el «gran pecat» de Puigdemont va ser portar els catalans a fer una cosa que volien fer, que era votar de manera pacífica. La periodista hauria pogut explicar que, a Europa, de moment, no s’han cregut tot el relat espanyol, perquè els polítics catalans van lliures pels pobles i ciutats del continent exercint els seus drets. A Puigdemont no el busca la interpol ni cap policia que no siga l’espanyola. És un europarlamentari que compleix les seues funcions. Si estiguera tan clar que són uns delinqüents, Europa no els haguera acollit. Si un matís com aquest no és capaç de fer-lo una periodista que va de progre, qui el podrà fer a Espanya? Com no ha de colar el relat de la dreta, si una emissora de ràdio que està etiquetada com a progressista el compra? A Catalunya, com que és un altre país, és diferent. La majoria del personal és partidari de l’amnistia. I és que, a Catalunya, podies escoltar no només el relat espanyol. Podies escoltar també el relat dels independentistes. En les cadenes espanyoles, de la caverna i «progres», només es podia sentir una mateixa opinió, un mateix relat: referèndum il·legal, colp d’estat… No hi havia cap opinió dels independentistes. En totes les tertúlies de les ràdios i en tots els diaris s’ha parlat de Catalunya sense la participació de la seua veu, sense l’opinió majoritària dels catalans.

El relat és molt important i, de moment, van guanyant les coses que diu la dreta i l’extrema dreta, que defensen el mateix que els socialistes defensaven. Els del PP, amb tot l’aparell mediàtic que li dona suport, té mecanismes que fan que sempre tinguen raó. I quan no tenen la raó i s’equivoquen, utilitzen tots els mitjans possibles per adaptar la realitat al seu gust i negar l’error. Canvien la realitat d’acord amb els seus interessos. I no tenen límits entre utilitzar la realitat o la ficció. Com pot acudir el PP al tema de la igualtat de tots els espanyols per combatre l’amnistia? La igualtat? No tenen vergonya? El PSOE necessita urgentment un relat i no el troba. No li val el de la dreta espanyola que era el mateix que defensava Pedro Sánchez fa quatre dies i tampoc no vol, o no pot, comprar el dels independentistes catalans. Veurem què inventa. Ho té difícil el PSOE. Per justificar un mediador internacional, ha d’explicar-ho millor. Molt millor.