Poden dissimular tant com vulguen, però és evident que el PP s’ha convertit en còmplice del feixisme més abjecte. Un feixisme a hores d’ara desacomplexat, normalitzat per un bon nombre de mitjans de comunicació espanyols que, a més, es troba en contínua expansió en el context d’un país d’analfabets funcionals i de ciutadans dimissionaris dels seus deures democràtics.
L’esclat de violència en les protestes atiades pel PP contra la Llei d’Amnistia, ha posat en evidència no tan sols la por i la feblesa brutal del partit de Feijóo sinó, també, les dificultats a l’hora de desempallegar-se de l’extrema dreta de Vox i els seus satèl·lits. No ha de ser fàcil, és clar. De fet, Vox és una escissió del mateix PP mentre que els feixistes d’Abascal no trobarien millors candidats per assaltar amb èxit la Moncloa que personatges com Aznar, Ayuso, Aguirre o Cayetana Álvarez de Toledo.
Al País Valencià aquesta repugnant complicitat resulta especialment preocupant perquè pot tenir conseqüències funestes contra la nostra pervivència cultural i lingüística. Perquè al País Valencià, l’extrema dreta, ha gaudit sempre d’una impunitat judicial i policial que en aquests moments convulsos pot ser més perillosa que mai.
Tot plegat, ja no cal témer tan sols als pinxos que van agredir els manifestants del 9 d’octubre, els que van atemorir els veïns de Pego, els que durant anys i panys -sense que mai hagen estat descoberts- han atemptat contra llibreries o seus de locals polítics i organitzacions civils.
Ara, a més, cal témer per les accions polítiques de personatges com el torero Vicente Barrera o el catedràtic de Dret, Juan Manuel Badenas. Del cert, que les seues accions, les seues manifestacions públiques, són molt més nocives que una qualsevol agressió en el carrer. Perdonavides i manipuladors, duen en el cap imposar la seua concepció del món sense contemplacions, el seu nacionalisme espanyol autoritari i castellanocèntric.
Ho tenen relativament fàcil si més no mentre el PP continue sent una excrescència del franquisme que, a més, funciona com una autèntica maquinària extractiva d’allò públic, amoral com el capitalisme més salvatge i hipòcrita com el catolicisme més reaccionari.
Juga a favor seu també una societat valenciana molt poc crítica que ha vist en els darrers anys com l’estructura mediàtica s’aprimava empresarialment o s’entregava -llevat de pocs casos- a la informació banal. Sense uns mitjans de comunicació forts i lliures, la democràcia és impossible. Sense informació contrastada, lliurement obtinguda i difosa, la propaganda fal·laç facilita la imposició dels mals governs amb tots els seus abusos.
Ho escrivia Jonathan Glover en un assaig sobre la humanitat i la inhumanitat que per a resistir a la propaganda calia la capacitat per a exercir el pensament crític. I posava l’exemple d’Heinrich Himmler, un tipus que estava convençut que es podia fer confessar a la gent per telepatia, que els aris no descendien dels micos, sinó que havien arribat a la terra des del cel on havien estat preservats dins d’un gel còsmic o que era una reencarnació d’Enric I. Glover recorda que sobre Himmler hi havia la convicció amplament compartida que la seua era una ment el desenvolupament de la qual mai no havia estat estimulat. Un cervell ple d’informació i d’opinions però que mancava per complet de capacitat crítica.
Tenim una ciutadania poc crítica, certament, i en conseqüència una classe política igual d’acrítica. Al capdavall, els nostres dirigents no venen del gel còsmic com els aris d’un dels majors assassins de la història de la humanitat, sinó que s’han criat en les nostres ciutats, s’han educat en les nostres universitats, han treballat a les nostres empreses amb tots els seus dèficits pel que fa a l’organització, la qualitat laboral, etc.
Barrera, un tipus que confon Ramon Llull amb Enric Lluç -llegiu Enric Lluch-, ha declarat la guerra al valencià i desvia els diners de tots a una associació de defensa del brau radicada en Madrid deixant quasi sense pressupost la fundació del Monestir de la Valldigna, editorials, entitats culturals. El regidor Badenas intenta emblanquir i desvincular-se covardament dels nazis violents en les protestes a Ferraz amb sofismes per a entabanar idiotes i estudiants mediocres de dret. Pobres estudiants de Badenas…
Mentrestant, els representants del PP fan la puta i la Ramoneta. Gesticulen agressivament contra el «català» com Rovira o bé retallen en polítiques socials al mateix temps que menteixen pel que fa als pressupostos.
El País Valencià ha entrat en una zona fosca. No sé si la ciutadania n’és prou conscient que la vocació de Vox -com la de no pocs dirigents del PP- és la del totalitarisme. Recordem en aquest punt Hannah Arendt quan diu que el totalitarisme busca no la dominació despòtica sobre els homes, sinó un sistema en què els homes siguen superflus. «El poder total», diu, «sols pot ser aconseguit i salvaguardat en un món de reflexos condicionats, de marionetes sense el més lleuger tret d’espontaneïtat». I encara: «Fins ara, la creença totalitària que tot és possible, sembla haver demostrat sols que tot pot ser destruït».
