Com que escric en un diari, el personal es pensa que domine tots els tripijocs de la política i, per això, em fan preguntes que es pensen que puc contestar amb solvència. Darrerament, la pregunta que em llancen amb una curiositat gairebé infantil és: «Per què el PSPV no presenta la moció de censura a Carlos Mazón?» I la veritat és que, fins ara, no me l’havia plantejada. Des que els dirigents del partit es trien des de Madrid, la pregunta correcta hauria de ser: «Per què el PSOE no presenta la moció de censura?» I ací és on la ironia es fa present, com un convidat incòmode a una festa. La resposta, supose, és tan evident com el sol que brilla sobre les nostres terres (ara li toca a la pluja) o com el nas a la cara: perquè no li interessa. Si realment li interessara (al PSOE), o si creguera que li interessava, ja l’hauria presentada. Segur. Sembla que Pedro Sánchez, com un mag de la política que és, prefereix que el personal s’entretinga amb el cas Mazón que no amb el fulletó protagonitzat per José Luís Ábalos (que ací també hi ha marro!). Cada dia, amb un somriure que podria rivalitzar amb el de qualsevol venedor de gelats, Sánchez retrau a Feijóo que no faça dimitir un polític que tothom, fins i tot, la premsa amiga del PP, el considera un irresponsable, per ser responsable de no donar l’alarma quan tocava. Busque i traduïsc un titular d’un diari qualsevol: «La jutgessa desmunta la defensa de Mazón i apunta a la Generalitat com a responsable de les morts de la DANA».
I, és clar, Feijóo, que tampoc pot fer massa coses, ha de mantenir-se en la seua posició, com un equilibrista sobre una corda fluixa. Mazón, per la seua banda, s’agafa al càrrec com un nàufrag a una taula de surf, perquè vol seguir vivint de tots nosaltres tot el que puga. Garantir-se un bon jornal deu ser la seua prioritat. Això és el que pensen tots. I el PSOE, en el seu altiplà, encantat, observa amb una barreja d’avorriment i divertiment com Feijóo es pregunta per què no dimiteix el dirigent valencià.
I la ironia es torna més punxant encara si atenem a aquesta nova explicació que se m’ocorre i improvise: el PSOE no presenta la moció de censura perquè sap que no la pot protagonitzar Diana Morant, l’alternativa de Sánchez per a nosaltres, pobres valencians. Com que no és diputada, no pot dirigir-la. Hauria de ser el síndic del PSOE, que he de buscar a Google per saber com es diu. Ah, sí! José Muñoz. I la meua curiositat em porta a preguntar, a un amic que també és síndic en Les Corts, si Muñoz sap dir bon dia en valencià. «Parla perfectament el valencià, amb mi el parla», em diu el meu amic. Bé, no puc dir que no sap dir ni bon dia, però sí que puc dir que no l’he sentit mai parlar en valencià. Potser, després de la consulta sobre la llengua vehicular, algú li dirà que els valencianoparlants també existim. Ie, estem ací! Però no volia desviar-me del tema. Sembla que el seu propi partit no veu a aquest xicot com a protagonista de cap moció de censura, i tenen la por que seria Compromís qui es podria aprofitar millor de la maniobra política. I així, la gran proposta que anuncià Diana Morant va ser que Mazón convoque eleccions. Una proposta que no depèn del PSPV. Al PSPV, segur que els interessaria. Ara, el PP aniria molt tocat, però no sé si al PSOE li interessarien més a prop d’unes eleccions generals. El que està molt clar és que la proposta del PSOE no serveix per a res, perquè Mazón, mentre puga, no convocarà eleccions. S’hi juga el jornal. Un bon jornal. I així, entre ironies i escenaris polítics, ens quedem esperant una moció de censura que, com un miratge, mai no arriba. Potser és que, en el fons, tots els actors d’aquest drama polític prefereixen que l’espectacle continue. I nosaltres, com a bons espectadors, ens quedem ací, amb la cervesa i les bufes (o crispetes) a la mà, observant com Mazón i Feijóo s’agenollen davant de Vox (ja us he dit que crec que són els mateixos) i esperant que la trama es desenrotlle.
