La Mostra Internacional de Mim de Sueca és, sens dubte, un dels moments més esperats de l’any tant per a molts suecans com per a aquells amants del teatre que s’acosten a aquestes terres humides, de marjal, per gaudir del festival. Enguany, visitaré Sueca del 18 al 22 de setembre per tindre el doble plaer de cada any: entretindre’m contemplant un paisatge que combina la natura i la tradició agrícola —és el moment de la sega de l’arròs—; i passar-m’ho bé amb el teatre que em trobaré a cada cantonada de la ciutat. Com que aniré des de la mar, reviuré un panorama que veig evolucionar amb cada estació. Ara, toca que l’arròs haja assolit la seua maduresa i que els grans d’espiga brillen, daurats, sota els raigs del sol del vespre. Veuré com el vent juga amb les espigues, que es balancegen com si foren onades del mar que tindré darrere de mi. I, quan arribe a Sueca, comprovaré que la 34a edició del festival, amb una aposta per «l’exquisit on prima l’excel·lència», ha transformat, de nou, aquesta petita ciutat en un escenari on el teatre físic i gestual brilla amb intensitat única.
Cada any em distrac passejant pels carrers i les places de la ciutat que sembla que cobren vida i em resulta impossible no sentir-me atrapat per la màgia que desprenen. Gaudisc especialment del plaer de sopar amb els amics, després que acabe un espectacle i esperem per veure’n un altre. És un luxe poder comentar les representacions, les que hem vist en qualsevol racó d’un carrer o les que han utilitzat una sala més convencional. Potser comentem «The Chosen Haram» de Sadiq Ali, que aborda les dificultats de la comunitat LGTBQ+, o «Plastic Heroes» d’Ariel Doron, amb la seua visió crítica de les guerres actuals. Aquestes reflexions que ens situen en la dura terra, en la realitat del món en què vivim, es converteixen en ingredients de la conversa que flueix tan lliurement com la cervesa o el poquet de vi que puguem beure, mentre sopem. Caminant pels carrers de Sueca, ens trobem tota classe d’artistes i gent dedicada a l’espectacle: pallassos, mags, contorsionistes i titelles…, que ens envolten, i ens fan sentir com si formàrem part d’un conte màgic. La ciutat es converteix en un mosaic de colors i rialles, i ens adonem, somrients, que ja coneixem molt del personal que ens visita cada any i que saludem com si formaren part del nostre món de cada dia. Aquest any, la programació també inclou una versió del «Llac dels Cignes» de L’Eilenne/Florence Caillon, que promet ser tant original com captivadora. Com a mínim desperta en mi molta curiositat i tinc ganes de veure com s’aborda un tema tan clàssic i tant vist com aquest. A més, un dels objectius de la MIM és impulsar projectes de cohesió i inclusió social a partir del fet cultural. Enguany, el focus se centra en xiquets i joves de 8 a 12 anys, amb la realització del projecte Labranza Kids, de Lamajara. El grup comptarà entre 15 i 30 participants i estarà format per xiquets-joves del municipi juntament amb residents del CEAR Sueca (Centre d’ajuda al refugiats). El festival s’enriqueix, així, amb aquestes iniciatives d’inclusió social que conviden tothom a participar-hi. Amb acrobàcies, equilibris i espectacles…, Sueca es converteix per uns dies en una ciutat on la cultura i la reflexió sobre els temes més preocupants dels nostres dies estan presents en forma de teatre, de teatre del gest.
