Si algú pensa que de la boca d’Isabel Díaz Ayuso ja no pot eixir cap barbaritat més perquè creu que les ha dit totes, s’equivoca. Jo sé que no és sant de la meua devoció i hi ha gent que pensa que li tinc mania. En absolut. Tan sols analitze algunes (totes seria impossible) de les coses que profereix la madama del PP de la capital del regne. Un amic em comentava fa poc que Ayuso és una pobra dona sense cervell, però el cercle de persones que l’envolta no. Ella, com a bona actriu que és, fa el seu paper de chula madrilenya, que és allò que agrada al seu electorat àvid de bronca. I vet ací l’última (probablement, quan es publique aquest article, ja serà la penúltima o l’antepenúltima) polèmica. Resulta que aquesta ànima en pena ha rectificat i ha rebaixat, caritativament, d’un milió a tres-cents mil euros les multes màximes als universitaris per atemptats a la llibertat d’expressió en l’esborrany de la Llei d’ensenyaments superiors, universitats i ciència (LESUC) que prepara el seu equip des de la Puerta del Sol. En canvi, manté la sanció de fins a quinze mil euros per posar una pancarta o la falta de decor institucional, i fins a cent mil euros per participar en assetjaments públics o manifestar-se sense autorització, tot i que, com és sabut, no cal demanar permís perquè és un dret fonamental garantit en la Constitució.
Si en la versió de juny la descripció de les infraccions amb la qualificació de molt greus era tan vaga que es referia als casos en què no es garantia la pluralitat o la llibertat en els campus, especialment la llibertat d’expressió i de càtedra, l’incompliment de la Constitució o la vulneració dels drets fonamentals, ara el nou text és molt més concret i assenyala que es castigarà amb la quantia abans esmentada per impedir o dificultar, por acción u omisión, los procesos electorales regulados por la ley en el campus universitario, así como permitir la celebración de referéndums ilegales. El problema és que aquesta norma eixirà avant gràcies a la majoria absoluta del PP, però és evident que tindrà al davant els rectors de les sis universitats públiques i tota una comunitat universitària ben farta de les retallades financeres que els aplica aquesta autòcrata de manual, que asfixia econòmicament els centres públics per tal de beneficiar els privats, un autèntic negoci que no mira ni per la qualitat de l’ensenyament ni per la igualtat d’oportunitats de l’estudiantat.
És com a mínim paradoxal que la persona que es defineix com a paladí de la llibertat legisle amb una normativa sancionadora dictatorial de quinze mil euros per posar una pancarta mentre l’autobús de l’organització patriòtica Hazte Oír circula pels carrers de les ciutats, també de Madrid, sense ser composat. Si per a ella fer un referèndum és un assalt a la llibertat d’expressió, supose que qualsevol votació dins l’aula a mà alçada deu ser un atemptat terrorista. Eixa és la seua llibertat: la de prendre canyes en les terrasses dels bars, però no la d’expressió, o només la seua, perquè amolla cada perla per eixa boqueta… És un liberalisme sui generis: que només es diga allò que vol escoltar. Lliure albir excepte per a avortar, per a protestar, per a fer les revisions pediàtriques dels quinze dies i els díhuit mesos als xiquets, per a poder anar a la consulta del metge quan ho necessites i no un mes després, etc. I és que al crit de llibertat, l’única cosa que fa és eliminar drets, i per aquesta raó aquesta senyora és un autèntic perill públic.
Anem a pams i no a vares. Primer de tot, des de quan posar una pancarta és atemptar contra la llibertat d’expressió? Jo crec que més aïna és al revés, és a dir, allò que viola la llibertat d’expressió és prohibir o multar per posar-la, que és el que fa aquesta llei lliberticida que ultima la Comunitat de Madrid, el darrer pas en la deriva feixista del PP madrileny. Segon, no soc jurista, però em fa la impressió que la norma pretén apropiar-se de competències estatals, i per això crec que algú haurà de recórrer-la contra el Tribunal Constitucional. A més a més, em sembla que vulnera els articles 20, 21 i 27.10 de la Constitució espanyola; els articles 2 i 46 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats; diferents preceptes de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària a través dels reglaments interns dels campus públics i, per descomptat, diversos tractats internacionals com ara la Declaració Universal dels Drets Humans (articles 19 i 20), el Conveni Europeu dels Drets Humans (articles 10 i 11) i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (articles 19 i 21), entre d’altres.
Amb tanta jurisprudència infringida, si el Govern d’Ayuso no és una dictadura, poc li falta o s’hi assembla molt. Per cert, tant criticar l’autoritarisme comunista bolivarià i fa exactament el mateix que ells: sanciona aquells que expressen les seues discrepàncies. Trobe que quan aquesta carrinclona parla d’extremistes a l’altre costat de l’oceà Atlàntic, s’està mirant al seu espill. El seu lema de campanya electoral l’any 2021 fou «Comunisme o llibertat». No em queda clar si acollonar els joves estudiants amb multes de quinze mil euros per portar una pancarta a la mà és comunisme o llibertat. En canvi, per fer botellot al carrer són cinc-cents euros per als menors d’edat i sis-cents per als majors de díhuit anys. Només per comparar. L’alumna il·lustre de la Universitat Complutense, que no sé com li van atorgar eixe reconeixement, segueix al peu de la lletra el model del seu cosí ianqui. O ja ningú recorda la virulenta campanya de congelació de fons a què el magnat va sotmetre la Universitat Harvard la primavera passada? L’alumna de Trump, fent el mateix que el tan opulent com destrellatat president nord-americà, se suma a l’onada reaccionària d’extrema dreta que s’escampa com la pólvora pertot arreu.
No tinc cap dubte que IDA, la nostra Führer castissa, continua la deriva trumpista per intentar tapar la seua ineptitud i els diversos embolics que l’envolten, però tractar de reprimir manifestacions estudiantils és molt poc democràtic, propi de règims totalitaris i, hi insistisc, frega la il·legalitat. ¿Per què no va multar les concentracions davant la seu del PSOE al carrer de Ferraz de Madrid, on hi va haver pancartes poc decoroses, insults i crema de ninots? Està Madrid plena de cartells de l’organització Desokupa i no passa res, però la representant de Netanyahu a l’Estat espanyol es disposa a multar el jovent que estudia i protesta. Nyas, coca. Així és com entén aquesta ignorant supina la llibertat, i és tan allerada que s’atreveix a dir que el president del Govern espanyol es dirigeix a ella en to machito. Sí que és lliure, sí.
Probablement, a Ayuso li molesta que bona part de l’estudiantat madrileny no pense com ella, però és que també és normal perquè la susdita, directament, no pensa. Supose que el seu objectiu amb aquestes mesures és evitar tota crítica per part de l’alumnat i del professorat, però això va en contra de l’esperit de les universitats, que tenen entre la seua comesa principal desenvolupar el pensament i l’esperit crítics entre els xavals i fomentar les capacitats i les competències que es consideren valors fonamentals en la societat actual. Treballe en una universitat pública, durant molts anys vaig xafar les aules i sempre el meu propòsit va ser, més enllà d’ensenyar a l’alumnat l’accentuació diacrítica, pronunciar les vocals obertes i les consonants sonores, explicar-li la combinació binària de pronoms febles i quatre bagatel·les més, despertar-lo d’eixe endormiscament amb què arriba que li fa ser, d’una banda, molt conformista i indiferent (en general, tinc la sensació que no es preocupa ni s’inquieta per res) i, de l’altra, poc reflexiu i combatiu. Per això aquests castics coercitius que proposa la presidenta autonòmica més mediàtica s’oposen a l’essència de l’educació superior.
Al cap i a la fi, amb cada decisió la líder madrilenya mostra el seu vertader rostre i aflora una contradicció que comporta un gran retrocés social. La setmana passada fou l’avortament i aquesta són unes sancions econòmiques forassenyades que tan sols denoten el grau d’ignorància vulgar, de prepotència grollera i de feixisme totalitari de qui propugna una mesura així. Defendre suposadament i teòrica una llibertat d’expressió multant-la mitjançant una llei feixistoide que emmordassa la jovenalla discrepant és emprendre un camí que ja vam transitar fa molts anys i que pensàvem que teníem superat. El seremos fascistas, pero sabemos gobernar que va pronunciar el taral·lilot de l’alcalde José Luis Martínez-Almeida l’any 2021 s’ha quedat, a aquestes altures de la pel·lícula, en seremos fascistas, perquè la governança i la gestió brillen per la seua absència en el PP. Digueu-me desbaratafestes si voleu, però em jugue el que vulgueu que la pròxima bajanada de la fruitera més famosa d’Espanya serà que ha vist per la M-30 un elefant volador de color fúcsia. Fem una aposta?
