El diner coproduït es basa en el concepte del Dividend Universal (DU), diner lliure de deute i interessos, que serveix per a l’intercanvi de béns i serveis, i que arriba equitativament a cada membre de la comunitat per estar viu, per pertànyer a l’empresa que anomenem La Humanitat. Trobàrem idees sobre el DU en les teories de l’enginyer britànic Clifford H. Douglas i els creditistes socials de fa un segle. En els nostres dies, l’enginyer francés Stéphane Laborde desenvolupa la Teoria relativa del Diner, que actualitza i amplia l’horitzó del diner coproduït. L’equitat de la seua creació, argumenta Laborde, repercuteix en la seua neutralitat respecte del fenomen de la inflació, malgrat el creixement continu de la massa monetària. També estima els marges de l’increment anual de massa monetària coproduïda perquè el DU siga neutral en el temps, sense beneficiar una generació respecte d’altres. Tot l’anterior ja ha estat examinat en els 16 articles precedents, des de «El diner coproduït» fins a «De la teoria a la pràctica», on conte la meua visita al primer mercadet junista de Silla.
Els mercats junistes (Ğmercats) no solament es convoquen presencialment en reunions periòdiques que semblen consolidar-se en algunes comarques del País Valencià (també en Espanya, i en França, bressol del projecte Ğ1)(1). La iniciativa està present en xarxes socials de software lliure o de codi obert (seguint la filosofia junista), per posar en contacte oferents i demandants de productes i serveis operats en junes. En Telegram hi ha grups de xat que travessen la totalitat de la nostra geografia, d’Alacant a Castelló, informant d’esdeveniments Ğmercat i de productes/serveis que s’ofereixen o demanden. Una ferramenta del col·lectiu juniste per dinamitzar el mercat electrònic és la web Ğirala (gira la moneda/gira el sistema). La plataforma té l’objectiu de concentrar i estructurar les ofertes de qui vol enregistrar-se’n. Inaugurada en setembre de 2021, actualment té prop de 800 oferents de productes i serveis en el seu directori. Fundada per desenvolupadors de Catalunya, té aspiracions internacionals, i el menú d’idiomes en té 9. La plataforma també és una via d’entrada (botó Què és la Ğ1?) a altres webs (segons l’idioma triat) que informen de característiques i singularitats de la juna i el projecte juniste, i on sol haver un menú Preguntes Freqüents (FAQ), com en aquest enllaç.
Qui sent parlar per primera vegada de la juna i del seu funcionament en el comerç, amb l’ús de moneders electrònics, pot pensar que és una altra més de les criptomonedes que han proliferat des de l’aparició de bitcoin en 2009, un tema que vaig tractar en 5 articles, entre «Criptomonedes» i «Criptografia contra el control centralitzat». La juna és una criptomoneda solament en el sentit que aprofita la criptografia i la tecnologia de cadena de blocs per a crear moneda nova, cada dia, en els comptes dels membres, i gestionar de forma descentralitzada les transaccions de tots els moneders electrònics, tant dels membres com dels no-membres. Però hi ha, almenys, dues característiques que no s’hi donen en la juna, i són essencials en les altres: a) estan en el mercat de criptomonedes que es pot seguir en plataformes per a inversors com Trading view (a la pestanya mercados) i b) els receptors de moneda nova són coneguts com a miners i ho aconsegueixen mitjançant el que es coneix com a prova de treball o prova de participació, els mecanismes usuals de validació de les transaccions.
En la prova de treball (ja ho expliquí en «Bitcoin») els validadors competeixen per ser els primers a resoldre un complicat trencaclosques criptogràfic mitjançant el poder computacional que tinguen instal·lat. En la prova de participació els validadors competeixen bloquejant-se en el seu compte importants quantitats de la moneda que pretenen minar. Com més gran siga la quantitat bloquejada (a partir d’un mínim) més probabilitat tenen de ser triats, aleatòriament, per a actualitzar la cadena de blocs i rebre nova moneda creada com a recompensa.
Contràriament, la juna no pretén ni aixeca cap activitat especulativa com a actiu per a invertir, i solament s’usa en l’intercanvi de béns i serveis. A més, els receptors de moneda nova no són un subconjunt de membres que competeixen entre ells, són tots els membres. I si el sistema fos adoptat, en euros, en la UE, tots els ciutadans europeus serien els cocreadors.
Una altra qüestió que pot desconcertar qui coneix per primera vegada el projecte juniste és que els membres reben el DU diàriament en els seus comptes sense que se’ls demane que aporten res a canvi. Cal remarcar que el diner coproduït és, en si mateix, un sistema monetari per a posar diners en circulació incrementant la massa monetària periòdicament. La taxa d’increment anual és del mateix ordre de magnitud que pot experimentar el diner-deute en la part expansiva del cicle econòmic. Aquest, però, és creat monopolísticament i centralitzada pel sistema bancari de banc central, que pot decidir quant se’n crea, i quan, i a qui li arriba; mentre que el diner-coproduït és una creació individual i equitativa, sense que cap organisme centralitzat hi intervinga. El principal motiu del creixement de la massa monetària de diner-deute és l’interés exigit pels creadors, com ja hem vist en altres seccions de la sèrie. En el cas del diner-coproduït aquest creix perquè no es destrueix per retorn, en estar lliure de deute.
D’acord amb els paràmetres de Laborde, la creació mensual de junes d’un membre és una quantitat modesta, com ja veiérem en «De la teoria a la pràctica». És cert que poden haver-hi membres creadors de junes que se les gasten en els Ğmercats sense aportar res per l’intercanvi. Vaig comentar-ho en la meua visita a Silla i em digueren que, si algun membre està en eixes circumstàncies, sol preocupar-se en algun moment per començar a contribuir al col·lectiu; en qualsevol cas si el sistema pot ajudar alguna persona necessitada que, amb les junes obtingudes coproduint, compra productes en els Ğmercats sense oferir contrapartida, benvinguda siga!
(1) A Espanya, en 2022 es celebraren 250 Ğmercats, a una mitjana de quasi 5 per setmana. Font i.monedalliure.org/resumen-2022.
