Una muixeranga és una construcció humana. És l’expressió d’una col·lectivitat que sap que, amb l’esperit col·laboratiu, alçar torres que toquen el cel és possible, bé siga per festejar un fervor religiós, cultural i festiu, bé per pujar els sacs d’arròs a les andanes.
Una muixeranga es fa i es forma amb la gent del poble (obrers, oficinistes, fusters, mestres, metgesses, llauradors, informàtiques, pintors…) que, al so d’un tabal que toca un estudiant i d’una dolçaina que fa sonar una advocada, es reuneixen a la plaça i fan pinya. Cada integrant de la colla sap, sense que ningú haja hagut d’explicitar-ho, que cadascú ocupa un lloc determinat i té assumit que el de dalt i el de baix i el de cada costat confia en ell com ell ho fa amb tots els que té al voltant.
Una muixeranga és un engranatge precís. Un engranatge que funciona gràcies a la saviesa que donen els anys i la perícia i la gosadia dels homes i les dones de totes les edats i condicions. Cada peça encaixa en el lloc exacte, segons les seues particularitats. Tots hi tenen cabuda. Ningú no falta. No sobra ningú.
Una muixeranga és un corall preciós. Una muixeranga és una estalagmita: han calgut anys, segles, cada gota ha sigut necessària, imprescindible, per a la seua existència. Una muixeranga és una estalagmita, una muixeranga no s’improvisa. Una muixeranga és un xiquet que va començar sent l’angelet, mentre sa mare el sostenia al muscle a tocar del cim de la construcció i el pare era un més de la pinya. Un dia el xiquet sostenia el seu fill i l’endemà, la neta.
Una muixeranga és un quadre plàstic i sonor. Una muixeranga és un lloc d’encontre de totes les disparitats cromàtiques i de totes les tonalitats d’un veïnat que s’uneix per formar un bell tapís humà.
Una muixeranga és l’expressió d’un poble que pretén alçar-se, pujar, tocar el cel. Una muixeranga és un poble.
Un conseller de Cultura pot ignorar tot això i més (molt més). Un regidor pot fer com que ho ignora. Un conseller pot odiar tant les gents que governa com per menysprear les seues manifestacions, la llengua que parlen, les músiques que canten, els balls que s’estimen. Un conseller és una formiga incapaç de calibrar el pes d’una estalagmita. Un conseller pot ser tan il·lús de pretendre confondre’ns entre estalagmites i estalactites. Ignorància? Cinisme? Odi?
Un conseller, o un regidor, té una vida prevista de quatre anys. La Muixeranga és una construcció humana la història de la qual es compta per segles.
A Algemesí això, no ho pot ignorar ningú.
