La festa valenciana de sant Antoni

Com és ben sabut, el calendari festiu valencià és molt ric i variat quant a manifestacions rituals de tota mena, algunes de les quals estan difoses per una gran part del País Valencià, com per exemple els Moros i Cristians i les Falles. I este és també el cas de la festa de sant Antoni Abat o del Porquet, que actualment se celebra en major o menor mesura en 250 localitats valencianes. Es tracta d’una festa que cap als anys setanta es trobava en fase de decadència, però que en les últimes dos dècades ha conegut una gran revitalització, producte de moviments de recuperació més innovació, d’altra banda, comuns a processos semblants que s’han esdevingut en les festes europees.

Cal recordar que el culte a sant Antoni és ben antic i ha anat patint diverses transformacions. Sant Antoni fou bisbe d’Alexandria al segle IV i va dur a terme una exemplar vida ascètica. Des de ben aviat el cristianisme va reconèixer les virtuts del sant anacoreta, com l’austeritat, l’oració, el treball, la capacitat de direcció espiritual, els seus poders taumatúrgics, aptes per alliberar dimonis i malalties, i els seus dots per fer-se obeir de les bèsties salvatges i dominar els elements. La figura de sant Antoni va començar a rebre culte a Occident a partir del segle XI i durant l’Edat Mitjana proliferaren les fundacions de l’ordre hospitalària, vinculada a sant Antoni i als seus poders contra les malalties atribuïdes a la possessió diabòlica. També es fundaren nombroses confraries a partir del segle XIV que difongueren la devoció a sant Antoni pel món camperol.

Històricament, la iconografia i hagiografia de sant Antoni apareix vinculada tant al foc com al patronatge dels animals domèstics – l’associació amb el porc i la benedicció de les cavalleries majors es troba documentada des del segle XVII -, tot i que és interessant constatar com, a causa dels processos de transformació de la societat tradicional agrària en moderna i urbana, la protecció que sant Antoni tenia sobre els animals de llaurança ha anat evolucionant cap a la protecció dels animals de companya i mascotes. Açò, junt els canvis introduïts amb els temps en la seqüència ritual de la festa, exemplifica com la celebració de sant Antoni ha anat renovant-se, demostrant el seu dinamisme i capacitat d’adaptació als nous temps. Un dinamisme capaç d’integrar les noves sensibilitats animalistes i la creixent conscienciació amb la protecció i salvaguarda dels valors associats a la naturalesa.

Hui en dia la festa de sant Antoni presenta característiques diferents en cada localitat, fins al punt de què en alguns llocs es tracta d’una festa de barri, com en el cas de la festa de la barriada de Sagunt o Morvedre a la ciutat de València, i en altres d’una festa major. Amb tot, hi ha alguns elements més o menys compartits, com la creença estesa pel tradicional món agrari valencià de què el dia 17 de gener no es treien a treballar els animals de llaurança. Els actes més destacats de les festes en honor de sant Antoni són les fogueres, focs i barraques del dia de la vespra, a les que solen acompanyar representacions de les temptacions, cavalcades, benediccions d’animals i repartiment de pa beneït. El dia gran destaquen les misses, processons i benediccions, així com els menjars comunitaris, cas de les calderes, que se sumen a tot un conjunt d’esdeveniments lúdics com fires i porrats, curses, jocs, processons, fires d’animals, parades d’artesans, espectacles de carrer, partides d’exhibició de pilota, muntada i domadura de cavalls, aplec de danses, així com tota una programació cultural paral·lela. A més, els mitjans de comunicació dediquen cada cop més espai al tractament i difusió de la festa, també coneguda en alguns indrets com a Santantonada, especialment en el nord valencià, amb el focus centrat fonamentalment en les fogueres i benediccions d’animals, el que suposa una autèntica resinificació de la festa mitjançant un procés de mediatització i espectacularització del ritual, que d’esta forma es massifica i es modernitza.

Com ja hem dit, la festa de sant Antoni és ben coneguda arreu les comarques valencianes, tot i que els festejos de certes poblacions han transcendit la fama local per esdevindre atractiu turístic i símbol d’identitat. És el cas de les fogueres de les comarques del nord, com les de Forcall, Vilafranca del Maestrat, Sorita, la Todolella, Morella, Borriol, entre altres poblacions, o la ben coneguda de Vilanova d’Alcolea, on té lloc l’acte de la matxà, en el qual els clavaris, muntant matxos ben guarnits i adornats han de recórrer els carrers sortejant les diverses fogueres que els veïns encenen per a tallar el pas de la comitiva. A Forcall i Vilafranca hi destaquen les representacions de la vida de sant Antoni, amb l’escenificació en una barraca de les temptacions que el sant patix a mans dels dimonis. En altres localitats també se celebra actes destacats, que combinen música, disfresses rituals, balls i fogueres. Ara bé, d’entre les fogueres que se solen encendre en la vespra de sant Antoni la més coneguda i difosa és la foguera de Canals, preparada durant dies en la plaça del poble i monumental en la seua combustió, capaç de fer vibrar al nombrós públic que es concentra per a l’ocasió. La celebració també és destacada en altres llocs com Foios, Massalfassar, El Puig, Rafelbunyol, Sagunt, Cullera, L’Alcúdia, Ròtova, Almoines, Ador, Oliva, Palma, Alcoi, Banyeres de Mariola, Muro, Bocairent, Biar, Gata de Gorgos, La Vila-Joiosa i Elx, de tal manera que la majoria de les comarques valencianes aporta la seua peculiaritat a la celebració compartida.
Així, doncs, el ritual festiu de sant Antoni gaudix d’una gran riquesa i varietat als nostres pobles i ciutats, que en moltes ocasions han anat traslladant els actes, com passa amb altres festejos, al cap de setmana més pròxim al 17 de gener. També és cert que amb el pas del temps alguns elements típics han desaparegut, però, com ja s’ha comentat, estem davant una festa dinàmica i en canvi permanent, viscuda popularment i de creixent importància com a referent identitari. Un nou exemple de com, lluny d’allò que es creia, amb les transformacions de la modernitat avançada la festa no sols no decau sinó que adquirix una nova importància en la nostra societat.