La falla com a producte d’entreteniment

La cultura de l’entreteniment es referix a activitats, mitjans o experiències que busquen proporcionar plaer, distracció i esbargiment a la població. Este tipus d’entreteniment pot incloure diversos formats com pel·lícules, música, televisió, esports, jocs, còmics i altres formes de recreació, que contribuïxen a la formació d’una cultura compartida i influencien les percepcions i valors de la societat. Dins de la cultura de l’entreteniment, la diversitat de formes artístiques i d’expressió, així com les narratives compartides a través de mitjans de comunicació, juguen un paper clau. La versió més alienant d’esta cultura és un element fonamental de la vida contemporània, molt orientat per una visió capitalista, neoliberal, consumista i mercantilitzadora del món, que evoluciona constantment amb les noves tecnologies i canvis socials.

Les societats modernes experimenten una àmplia gamma d’entreteniments, des de mitjans de comunicació digital, jocs electrònics fins a activitats tradicionals com ara esdeveniments esportius i arts escèniques. Però com diu la mateixa paraula, «entreteniment» també implica ocupar un temps lliure amb activitats d’oci que escapen al qüestionament o crítica del sistema dominant, de manera que es fomente la passivitat, la desmobilització, el conformisme i la superficialitat. De fet, la relació entre una cultura de l’entreteniment associada a l’àmbit comercial, superficial i banal i una cultura acrítica és essencial. En algunes instàncies, la cultura de l’entreteniment comercial pot fomentar una actitud estrictament consumista, ja que se centra en la satisfacció immediata i en continguts poc sofisticats per atraure audiències massives. Això conduïx a una cultura acrítica, amb la promoció d’estereotips, simplificacions i perspectives unidimensionals. És cert que no tota la cultura de l’entreteniment comercial ha de ser necessàriament banal, frívola o superficial, però per regla general l’entreteniment tendix a reforçar l’hegemonia d’uns valors lligats als interessos de les classes dominants i al manteniment de l’ordre establert.

Les Falles com a festa s’han vist afectades per esta versió més passiva i alienant de la cultura de l’entreteniment, fins al punt que les mateixes falles com a obra artística i expressió cultural de carrer s’han anat transformant en un producte d’entreteniment no problemàtic. Es tracta d’un procés que s’inicia a les darreries dels anys seixanta del segle passat, s’intensifica a partir dels anys vuitanta i agafa ja un gran impuls des de començaments del segle XXI. La característica de la falla com a objecte amb profundes arrels en una cultura popular que feia de la violència expressada en la sàtira un signe d’identitat va decaient, i la creixent mercantilització de la festa, inseparable del modern sistema de premis, fa la resta, conduint a una simplificació i banalització de les temàtiques abordades. Estes passen a orientar-se més a un simulacre de crítica, a una exposició àmplia d’escenes insubstancials, rebregades i aigualides, que busquen més complementar una oferta festiva de masses que reflectir reivindicacions locals o manifestacions obertament crítiques. Este tret és molt més acusat en la ciutat de València que en els pobles, ja que la turistització de la gran festa urbana, els processos de gentrificació associats i la mediatització de la festa, impulsen falles poc compromeses que, en el cas de les més grans, destaquen per la forma i la monumentalitat més que per la sàtira.

És com si la Festa-Espectacle de les Falles haguera anat desactivant quasi definitivament la festa-protesta de les falles, convertint la falla en un producte banal de mercat més, que entretén a la gent pels carrers, on són altres els estímuls més rellevants. Sols les falles experimentals escapen a la falla-entreteniment, en ser més exigents pel que fa a la contemplació i el consum. El seu caràcter d’autor o més reflexiu implica altres consideracions, però fins i tot poden ser assimilades com a entreteniment d’avantguarda, que posa la nota exòtica en un paisatge gris de falles idèntiques unes a altres.

La transformació de les falles en un producte d’entreteniment banal, frívol, superficial, acrític i poc compromès representa una desviació significativa del seu propòsit cultural i original. Però els vents no corren a favor d’este, més bé a la contra. Hi ha com una mena de «conspiració» en les Falles per no molestar, per no incordiar, per no crear conflictes ni problemes. Això val tant per a les falles com per als ninots de l’Exposició del Ninot, els llibrets, les representacions escèniques o els programes d’activitats. S’imposa l’entreteniment blanc, suau i assequible de la festa turística, de la falla blanca, de la celebració autoreferencial identitària. La falla com a producte innocu, objecte de parc temàtic o decoració singular per la festa urbana neoliberal. La falla desfalleritzada, que entreté, però renuncia a ser falla.