El pròxim 24 d’octubre, la Unitat d’Acció del Moviment Pensionista de l’Estat espanyol tornarà a omplir els carrers de Madrid amb una nova gran manifestació estatal en defensa del sistema públic de pensions. No és una mobilització aïllada ni improvisada. És una nova convocatòria unitària d’un moviment que, des de fa anys, ha mantingut una mobilització sostinguda, combinant concentracions i manifestacions descentralitzades en nombroses ciutats de l’Estat amb una gran manifestació unitària anual a Madrid.
La constància, la unitat i la perseverança han convertit el moviment pensionista en un dels moviments socials més sòlids i respectats de l’Estat. Gràcies a aquesta mobilització permanent, la defensa del sistema públic de pensions s’ha mantingut viva en l’agenda política i social, demostrant que només l’organització i la lluita col·lectiva permeten consolidar i ampliar els drets socials.
Però qui pense que aquesta és només una mobilització dels pensionistes s’equivoca profundament. El lema de la manifestació és inequívoc: “Treballadores i treballadors: defenseu les vostres futures pensions.” És una crida dirigida a tota la classe treballadora. Les pensions públiques no són un privilegi de les persones jubilades. Són un dret conquistat després de dècades de lluita obrera i de cotitzacions, i constitueixen una garantia de futur per a totes les persones que hui treballen o que encara s’han d’incorporar al món laboral.
Per això, aquesta mobilització defensa les pensions actuals, però sobretot les pensions futures. Perquè allò que hui es preserve o es perda determinarà les condicions de vida de milions de treballadores i treballadors quan arriben a la jubilació.
No estem davant d’un conflicte entre generacions, tal com pretenen fer creure la dreta, la dreta radical i la ultradreta, els poders financers i determinats altaveus mediàtics. Aquest és un relat interessat que busca dividir la classe treballadora i enfrontar joves i persones majors per facilitar el desmantellament del sistema públic.
La realitat és ben diferent. Estem davant d’un conflicte de classe. La disputa és entre qui defensa els drets socials conquistats durant dècades i qui pretén convertir-los en un negoci privat. És la mateixa lluita que afecta els salaris, la precarietat laboral, el dret a un habitatge digne, la qualitat dels serveis públics, la igualtat efectiva entre dones i homes i el repartiment just de la riquesa.
La defensa de les pensions forma part d’una reivindicació molt més àmplia: garantir pa, treball, sostre, habitatge, igualtat, salaris i pensions dignes per a tothom. Per això la lluita pensionista és, en realitat, una lluita pel futur de tota la classe treballadora.
Els lemes de la convocatòria ho reflecteixen amb tota claredat. Es rebutgen els plans privats d’empresa, es reclamen pensions mínimes equiparades al salari mínim interprofessional, s’exigeix la recuperació del poder adquisitiu, es denuncia la bretxa de gènere en les pensions, es demana una auditoria pública de la Seguretat Social i s’expressa el rebuig als coeficients reductors que penalitzen les persones amb llargues carreres de cotització. També es reivindica la pau i es rebutja la militarització, recordant que els recursos públics han d’estar al servei dels drets socials i del benestar de la ciutadania, i no de l’escalada militar.
Però si hi ha una característica que defineix aquest moviment és la seua enorme generositat. Els pensionistes no només han eixit al carrer per defensar les seues pensions. Han estat presents en la defensa de la sanitat pública, de l’educació, dels serveis socials, dels drets laborals, de l’habitatge, de la igualtat, de la pau i de totes aquelles causes que afecten la classe treballadora i la majoria social. Han entés que cap dret es defensa de manera aïllada i que totes les lluites formen part d’un mateix combat per una societat més justa.
Ara tornen a donar un exemple de solidaritat intergeneracional. Lluiten perquè les persones joves no hagen de resignar-se a una jubilació basada en plans privats, en pensions insuficients o en una vellesa marcada per la precarietat. Lluiten perquè les noves generacions puguen gaudir dels mateixos drets que van conquistar les generacions anteriors, i, si és possible, de drets encara més amplis.
Aquest és el valor més gran del moviment pensionista: demostrar que la solidaritat entre generacions és molt més forta que qualsevol intent de divisió. Les persones jubilades no estan defensant només el seu present; estan defensant el futur dels seus fills, filles, nets i netes, i de tota la joventut treballadora.
El 24 d’octubre, la Unitat d’Acció del Moviment Pensionista de l’Estat espanyol tornarà a demostrar que la dignitat no es rendeix, que els drets socials es conquereixen i es defensen al carrer i que només la unitat de la classe treballadora pot garantir un futur amb pensions públiques dignes per a totes i tots.
Perquè les pensions públiques no són un problema. Són una de les grans conquestes de la classe treballadora. Defensar-les avui és defensar el dret de totes les persones a viure amb dignitat demà.
