L’extinta Unitat del Poble Valencià (UPV), al seu full de ruta prioritzà el creixement poble a poble, va fer del municipalisme la seua essència organitzativa i d’actuació política, mentre que fixava el seu anhel en un País Valencià lliure, democràtic i progressista.
La UPV ja no existeix, però la idea de construcció des de la base municipal era correcta i continua sent-lo. De fet, la CUP i, si em forceu, tot el moviment “processista” a Catalunya, va partir d’una concepció municipalista del fet polític.
El nacionalisme valencià actuava com una eina de poder municipal i empenyia la societat cap a un horitzó comú diferent. La desaparició “de facto”, del nacionalisme valencià de l’escenari polític, té unes conseqüències desastroses per a la societat valenciana.
Les coordenades de les pròximes eleccions a banda del desmembrament de l’Espai Confederal i l’atomització de les esquerres, amb l’enfonsament del PSOE, tindrà dos eixos fonamentals, una vegada que el PP està còmodament situat en un espai de dretes, tant, que fins i tot es permet donar per amortitzada la mala gestió de Mazón, i segons els seus càlculs no li costarà la Generalitat.
El primer eix és l’ascens de l’extrema dreta, que sembla no veure’s afectada per la seua mala bava i la seua responsabilitat en mantenir el govern de l’indigne Mazón, i empentada pel creixement general de l’extremisme a Europa, i on el seu discurs radical i populista sembla arrelar, més inclús en la societat valenciana que a Espanya.
El segon element, per a mi el més disruptiu i perillós per a la construcció del País Valencià, si és que encara això és possible, és la irrupció de la Unió Municipalista, un moviment de forta base espanyolista, sense cap ideologia, i que té totes les característiques d’un moviment pseudopolític amb l’objectiu declarat d’obtenir redits per als seus votants, i que actuaran, si més no, com a partit frontissa, però la base de qual estarà formada per votants dels pobles que s’han quedat sense alternativa política i veuen molt lluny la materialització dels seus problemes quotidians. De fet, ja treballen amb persones de l’esfera de l’extinta Unió Valenciana, o Ciudadanos, en el que és una clara aposta del que són.
En abandonar el municipalisme per part del nacionalisme valencià, o el que queda d’aquest en el si de Compromís, s’ha obert una autopista a moviments sense ideologia com ara la Unió Muncipalista, i, per tant, populista en la seua més clara definició. I amb això no estic criticant els centenars de regidors i regidores de Més que hi treballen als pobles i comarques, però la feina dels quals malauradament no cau a la cistella del nacionalisme valencià. Finalment, en integrar-se dintre l’esquerra alternativa espanyola també ha deixat orfe un corpus electoral, més o menys gran de nacionalistes valencians, i no estic convençut que el moviment d’anar-se’n al Grup Mixt siga realment un moviment profund o sols un maquillatge electoralista.
Amb la consolidació del PP, malgrat la gestió criminal de la DANA; l’ascens de l’extrema dreta; el municipalisme populista present arreu del País; una batalla entre les dues esquerres alternatives espanyoles: Sumar i Podemos, que ja veurem com repercuteix al nostre País, i un PSOE llastrat per la corrupció, no és gaire agosarat apuntar que les pròximes eleccions, amb un nacionalisme valencià desaparegut de l’equació, pot donar lloc a un escenari encara més feréstec per al redreçament nacional del País Valencià, si no era prou complicat ja.
És urgent i necessària una proposta política clara que pose al centre del debat la construcció nacional del País Valencià, cal abandonar falses esperances del possible aclariment d’ells mateixos, així com de l’experiment fallit d’empeltar Esquerra Republicana al País Valencià, i a la vegada cal una reflexió sobre el paper polític de l’esquerra Independentista en les condicions a les quals estem sotmesos els valencians i valencianes. Si no fem un esforç tots pel que queda de les alternatives polítiques i les organitzacions civils nacionals per bastir una alternativa en clau valenciana, deixarem l’espai complet a l’espanyolisme, siga populista, de dretes o d’esquerres, però que mai serà valencià.
