La DANA del 29 d’octubre: impacte i resposta social

La DANA del 29 d’octubre de 2024, que va colpejar la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera, algunes pedanies de València i l’Horta Sud, va desencadenar una destructiva barrancada amb més de dos centenars de morts, una devastació material massiva i un profund impacte psicològic. Este espantós esdeveniment no només va deixar una estela de destrucció, sinó que també va provocar una resposta col·lectiva que exigeix una anàlisi més profunda.

Davant el desastre de gestió institucional de la catàstrofe —abans, durant i després d’esta— per part de la Generalitat Valenciana, i en part també pel Govern central, la reacció de la societat civil s’ha manifestat a través de mobilitzacions, manifestacions, actes cívics, crítiques indignades i múltiples formes d’ajuda mútua immediata i autogestió. Estes accions han estat interpretades des de diverses perspectives, sovint en clau de confrontació política o ideològica. Tanmateix, per captar millor l’essència del fenomen social que representa la resposta popular a la catàstrofe, creiem que és important aportar un punt de vista alternatiu que transcendisca estes interpretacions habituals.

Per fer això caldria introduir el concepte d’economia moral de la multitud, desenvolupat per l’historiador britànic E.P. Thompson, que ens permet establir paral·lelismes amb la idea de moralitat que sustenta el comportament social. La moralitat, en termes generals, es definix com el conjunt de principis o valors que orienten el comportament de les persones o les comunitats, marcant la distinció entre el que es considera just i injust, correcte o incorrecte. En una comunitat, esta moralitat col·lectiva s’expressa en normes no escrites i pràctiques compartides que condicionen les relacions socials i econòmiques.

En este sentit, l’economia moral de la multitud de Thompson compartix trets essencials amb l’esmentada definició de moralitat. Thompson argumenta que les comunitats tradicionals desenvolupen una comprensió popular de les relacions socials i econòmiques basada en experiències històriques i tradicions pròpies. L’economia moral de la multitud no es limita al simple intercanvi de mercaderies i diners, sinó que inclou drets, obligacions i expectatives sobre la gestió justa dels recursos comuns.

Segons l’estudi que va fer Thompson en el context de les lluites populars a l’Anglaterra dels segles XVIII i XIX, les comunitats podien resistir activament lleis o polítiques percebudes com a injustes, ja que actuaven des d’una comprensió inherent de la justícia i la realitat basada en les seues pròpies experiències. Esta definició d’economia moral és clarament paral·lela al concepte de moralitat col·lectiva, però aporta un enfocament específic en les relacions econòmiques i socials dins de la comunitat.

Aplicat al cas de la resposta a la catàstrofe del 29 d’octubre, el concepte d’economia moral ens ajuda a entendre per què les mobilitzacions i la indignació popular no són només reaccions espontànies, sinó l’expressió d’una moralitat col·lectiva que guia les accions de la multitud davant el que considera un greuge. Les comunitats afectades han interpretat la resposta institucional com una ruptura d’este contracte moral implícit, i eixa percepció ha donat lloc a diverses formes de resistència. Per una banda, la crítica a la gestió pública: la lentitud en activar les ajudes i la manca de previsió prèvia a la catàstrofe s’han percebut com una traïció a l’obligació de protegir els recursos comuns i garantir la seguretat de les persones. En segon lloc una reclamació de justícia: la multitud no reclama beneficència, sinó el compliment d’unes obligacions institucionals que considera essencials per al benestar col·lectiu. I en tercer lloc la pràctica de la solidaritat autogestionada: les accions d’ajuda mútua, com l’organització espontània per a donar suport a les persones afectades, són una resposta directa a la percepció que les institucions han fallat en complir les seues responsabilitats.

Així, doncs, la moralitat de la multitud davant la DANA sembla estar alineada amb el concepte d’economia moral de Thompson. Ambdues idees se centren en la noció de justícia col·lectiva, però la moralitat és més ampla en el seu abast, mentre que l’economia moral posa un focus específic en les relacions econòmiques i les expectatives associades a estes. En el cas de la DANA, estes dos dimensions interaccionen clarament. La moralitat apareix com la percepció d’allò que és correcte i just davant una situació d’emergència, com la protecció de les persones vulnerables i la distribució equitativa dels recursos. I l’economia moral com l’exigència concreta que els recursos comuns, com les infraestructures i les ajudes públiques, es gestionen de manera justa i coherent amb les necessitats de la comunitat. I ambdues es posicionen enfront de la misèria moral què, amb els desastrosos efectes de la DANA ja en marxa, mostraren determinats empresaris, més pendents dels seus beneficis, o els responsables polítics que, en lloc d’abordar l’emergència, es dedicaren a jugar als seus miserables càlculs polítics i deixaren abandonats als pobles afectats.

Les multituds valencianes, en la seua resposta coordinada, fraterna i mobilitzadora, com les comunitats que estudiava Thompson, no actuen de manera irracional, sinó que ho fan guiades per una comprensió col·lectiva del que és just i necessari. La seua moralitat col·lectiva és especialment poderosa en temps de crisi, ja que actua com un punt de referència per interpretar les accions institucionals, fer les valoracions ètiques adequades i articular una resposta contundent i coherent.

La DANA ha evidenciat que esta moralitat no és un vestigi nostàlgic del passat, sinó una força viva que emergix en moments de necessitat. La seua expressió a través de protestes, crítiques, suport mutu i accions solidàries demostra que les comunitats no només resistixen davant la negligència del poder, sinó que també defensen una visió de justícia social i econòmica que transcendix la catàstrofe, que reivindica un escenari alternatiu on s’articulen valors, drets i expectatives en defensa dels desafavorits, una demostració que el poder popular continua sent fonamental per a les comunitats enfront de les injustícies, tant en el passat com en el present.