La carn vol carn, l’arma son semblant cerca, deia Ausiàs March en el vers 103, estrofa XIII del seu poema XCIV, Puys me trob sol en amor, a mi sembla, que forma part de l’anomenat «tercer cant de mort». El sexe forma part de les nostres vides i no hauria de ser un tema tabú. Com que per a mi no ho és, en aquest article analitzaré diverses notícies recents que m’han cridat l’atenció i que tenen a vore amb el fornici, la natalitat o la salut dels genitals masculins. Si la setmana passada us parlava de l’espill polític nord-americà o argentí en què es mira Santiago Abascal, hui ho faig d’un dels instints més primaris de l’ésser humà, eixe impuls biològic innat orientat, entre altres coses, a la supervivència i la perpetuació de l’espècie. Vet ací la meua versatilitat.
La primera anècdota que voldria comentar té a vore amb els XXV Jocs Olímpics d’Hivern que han tingut lloc a Milà-Cortina (Itàlia). Segons va avançar el Corriere della sera, els atletes allotjats en la vila olímpica van esgotar els 10.000 preservatius posats al seu abast en tan sols 72 hores, és a dir, en els tres primers dies de campionat, i l’organització va anunciar que no proveiria les instal·lacions de més profilàctics. Una bona activació per a la proves físiques, vaig pensar. Ja sabem que el precalfament, com els estiraments, són importants abans d’exercitar els músculs. Trobe que, parel·lelament a la competició oficial, de nit s’hi van jugar altres olimpíades, i no sé si aquest medaller ha eixit en televisió o no. Sexe competitiu. Es nota que eren atletes d’alt rendiment.
Que els condons s’exhauriren en un tres i no res no vol dir que tots foren usats. Almenys això suggereix la notícia, que parla que alguns esportistes se’n van endur de record i altres els van revendre per Internet a un preu de fins a 105 euros la unitat. En qualsevol cas, la demanda va superar l’oferta, i podem dir que l’esport de la fornicació va ser l’únic en què no hi va haver rivalitat. O sí, perquè desconeixem qui en va ser el campió. De moment, l’únic participant que va confessar la seua infidelitat fou l’esquiador noruec Sturla Holm Laegreid, que només guanyar la medalla de bronze en la seua especialitat va demanar perdó públicament a la seua nóvia per haver-li posat les banyes. Love is in the air seria, per a mi, la banda sonora d’aquesta edició de les Follaolimpíades d’Hivern.
La notícia, analitzada des d’un punt de vista de salut sexual, és positiva en tant que els atletes van fer ús de la goma per tal d’evitar embarassos no desitjats i qualsevol infecció de transmissió sexual. Ara bé, no sé si Macron estarà molt d’acord amb tanta protecció, ja que acaba de llançar una campanya de rearmament demogràfic. França té la taxa de natalitat més baixa des de 1918 (645.000 naixements l’any 2025), i també més morts que naixences per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial. Davant aquesta situació, el Govern francés està enviant cartes als jóvens de 29 anys per sensibilitzar-los sobre el descens de la fertilitat i informar-los de les opcions reproductives, és a dir, els anima a tindre fills i promou la congelació dels òvuls de les gavatxes. Todo por la patria, seria el titular en qualsevol mitjà espanyol conservador.
No sé fins a quin punt un govern pot immiscir-se en un assumpte tan personal. Tindre fills no és una decisió que es puga prendre a la babalà, sobretot en els temps que corren. Algú en tindria per Espanya? ¿La solució és enviar una carta al jovent per demanar-li encaridament que tinga descendència o, en canvi, ajudar-lo amb l’accés a la vivenda, amb mesures reals i efectives de conciliació, amb llocs de treball ben remunerats, etc.? És que sembla que la joventut no té criatures perquè no vol, i no és així, la realitat és que no pot. La gent procrearà quan l’Estat aplique un bona política d’ocupació (amb horaris laborals i sous decents), d’habitatge digne, quan els preus de la cistella de la compra siguen assequibles, quan es promoguen polítiques públiques per al desenvolupament de la infància… Parir i deixar el bebé amb dos mesos en una guarderia no farà que augmente la natalitat del país. Per tant, els nostres governants que arreglen primer el món de merda que s’està creant i així pot ser que la gent jove s’anime a formar famílies.
Malgrat que l’Estat espanyol està a la cua d’Europa (1,2 fills per parella), solament superat per Malta, la natalitat hi va augmentar un 1% l’any passat: 321.164 naixements, uns 3.159 més que el 2024, segons dades publicades per l’INE. És la primera vegada en els últims deu anys que la caiguda de la natalitat es frena. Però, com a França, tenim també un saldo vegetatiu negatiu, ja que les morts han registrat un augment del 2,5% respecte de l’any anterior. Criar un fill no és gratis, i no parle solament de diners, sinó d’esforços, maldecaps, patiment, etc.
Finalment, aquestes dificultats de procreació no sempre depenen de les circumstàncies socials, laborals i econòmiques dels futurs papàs. Hi ha parelles que volen tindre fills i no poden. Fa poc llegia un text que parlava de salut testicular. Segons els uròlegs, en el cas dels homes, l’elecció dels calçotets va més enllà de la comoditat i l’estètica. Eslips, bòxers, ajustats, folgats…, en la varietat està el gust, però els experts recomanen que l’opció que triem no ens comprimisca els ous ni faça augmentar la temperatura escrotal, perquè s’associa a una menor concentració d’esperma, i ja sabem que sense aquesta substància no hi ha possibilitat d’engendrar. Els testicles necessiten estar entre dos i tres graus per davall de la temperatura corporal perquè funcionen correctament, i en aquest sentit la roba interior ampla, sense pressió, afavoreix no tan sols la regulació tèrmica, sinó també la circulació sanguínia a la zona. Per tant, com més soltet tot, millor.
Fins ací el comentari d’aquestes quatre notícies curioses relacionades amb l’activitat sexual que últimament m’han assaltat a través de les xarxes socials. El sexe, eixe apetit natural que tenim els éssers humans i la resta d’animals a l’hora de satisfer els nostres instints més innats i biològics, encara que no siga una necessitat fisiològica per a les persones com establia la piràmide de Maslow de 1943 al mateix nivell que menjar, beure o dormir, té molts aspectes psicològics i emocionals positius que no cal descriure ací ara. Es considera saludable quan és una font de plaer i benestar, i òbviament no es pot reduir només a l’encontre eròtic amb caràcter reproductiu, ja que la sexualitat va més enllà de l’espai coital.
He començat amb una referència al nostre insigne poeta, que tal dia com hui, el 3 de març de 1459, morí a València. Acabaré amb aquests altres versos seus que pertanyen al mateix poema: Qui ama carn, perduda carn, no ama, / mas en membrant lo delit, dol li resta. March expressa que l’amor basat només en el desig físic és efímer i fals perquè quan l’objecte desitjat es perd, l’amor s’acaba i només queda dolor i nostàlgia en recordar el plaer sexual viscut, lo delit.Per això, el cavaller de Beniarjó defensava un amor superior, més espiritual i no solament carnal. Siga com siga, més pur o místic, més compulsiu o passional, el sexe i el desig formen part indestriable de la naturalesa humana, travessen les nostres vides i aconsegueixen, per uns instants, evadir-nos de les preocupacions, alliberar tensions i fer-nos gaudir. Que no tot siga patir. Ai, trista vida corporal…
