Que a l’estiu faça calda i a l’hivern gelor és normal. Fins ací, cap novetat. Allò estrany seria que nevara al juliol o que anàrem en tirants pel carrer al gener. Ara bé, la calorada dels dies centrals d’agost, ara fa tot just deu dies, no fou gens usual. Els incrèduls del canvi climàtic diran que tota la vida ha picat el sol en aquesta època de l’any, però no saben que Espanya és el huité país del món més procliu a aquesta nova realitat que ells neguen. En els últims díhuit anys, personalment, no havia conegut unes temperatures tan altes com les que hem tingut enguany, a excepció de l’esclafit tèrmic que vam viure la matinada del 13 d’agost del 2022 i que en qüestió de minuts va fer que el termòmetre marcara 40º a l’estació meteorològica de l’aeroport d’Alacant-Elx. Aquella nit no l’oblidaré mai, perquè un fort aire calent, més aïna bullent, va començar a entrar de sobte per la finestra i em va despertar. Sincerament, vaig pensar que s’estava cremant la casa, no podia respirar de l’escalfor asfixiant i em vaig haver de ficar en la dutxa del torbament que tenia.
Que la xafogor que hem viscut aquests dies no és ni habitual ni natural no solament és una percepció meua, sinó que la ciència del clima ho certifica. Seguisc per xarxes socials el meteoròleg de laSexta Francisco Cacho, que en un vídeo comunicava el dimarts 19 d’agost el punt final a la tercera onada de calor més llarga des que hi ha registres. També explicava que en l’última dècada aquest fenomen s’ha triplicat respecte de les dades del segle passat. De 1975 a l’any 2000 n’hi havia de mitjana una a l’any; ara en són tres. I en aquest últim episodi hi ha hagut tres dies que han destacat per damunt de la resta en els quals la temperatura mitjana màxima de totes les estacions meteorològiques de l’Estat ha rondat els 37,5º, i eixos tres dies estan també entre els set més càlids de la història del nostre país. La llista inclou una jornada en cadascun dels anys 2012, 2021, 2022 i 2023, i aquests tres del 2025. Nombrosos rècords han estat superats: Jerez de la Frontera (Cadis) s’ha quedat a dues dècimes d’arribar als 46º; al nord, Oviedo ha conegut els 41,2º, la qual cosa vol dir que ha ultrapassat la marca anterior de 39º per més de dos graus quan allò més freqüent en aquests casos és que siga per una o dues dècimes; Bilbao ha estat a punt de batre el seu màxim i tindre el dia més calorós de la seua història; en zones de muntanya com el port de Navacerrada també s’ha disparat el baròmetre de mercuri; en estacions amb més d’un segle de vida com la de Fabra (Barcelona) s’han registrat xifres insòlites; una nit, a Osuna (Sevilla), no van baixar dels 30,7º, i aquestes nits infernals que fins i tot eren extraordinàries a les illes Canàries, ara comencen a afectar també la península.
Davant aquest panorama, l’AEMET va decretar l’alerta roja per altes temperatures en bona part del País Valencià per onada de calor i risc extrem d’incendis. A Sant Vicent del Raspeig, la reunió del Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) va activar el Pla municipal davant emergències en fase de preemergència 3. L’estació meteorològica situada en els jardins de la Universitat d’Alacant va marcar 41º el dissabte 16, 41,1º el diumenge 17 i 42,1º el dilluns 18 al voltant de les 13.15 h, les més altes de tot l’any 2025. No es va batre el rècord absolut de l’agost del 2022, però sí que va ser la primera vegada des que existeix aquest Laboratori de Climatologia que es registraven 41º o més durant tres dies seguits en el campus alacantí. I tot això en el municipi sequet però sanet sense piscines municipals on poder refrescar-nos i fer un capbussó com ja vaig denunciar públicament fa unes setmanes en aquest mateix mitjà.
Que la calor mata és una realitat que no podem obviar. El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) calcula que, des del 15 de maig i fins al 20 d’agost, han mort 2.635 persones per les altes temperatures, de les quals quasi la meitat, un total de 1.149, s’han registrat durant aquesta llarguíssima tercera onada de calor. La immensa majoria dels morts per calor van ser majors de 65 anys (2.529), especialment a partir de 75 anys (2.347, dels quals 1.747 tenien 85 anys o més). Per sexes, 1.579 foren dones i 1.056 homes. Fins ara, aquestes xifres reflecteixen un augment d’un 40% de les defuncions respecte del mateix període del 2024, que en van ser 1.856. La calor extrema, doncs, implica un risc per a la salut, ja que de manera indirecta agreuja malalties de base, per això la majoria dels afectats són persones grans, però també ho pot fer de manera fulminant i directa en forma de colp de calor, i en aquest sentit són 23 les persones que han perdut la vida, quatre mentre estaven treballant.
Allò fàcil seria desviar ara el tema als devastadors incendis (alguns de sisena generació) que han assolat aquest mes tot l’Estat espanyol i en els quals, desgraciadament, han perdut la vida cinc persones, però necessitaria una dotzena d’articles, com a mínim, per a esplaiar-me bé i abordar-hi els nombrosos aspectes que, de nou, una catàstrofe natural com aquesta implica. No ho faré, però sí que he de dir per tal de justificar l’al·lusió que la calor, i el símil no és meu, són els diners que té el foc per a gastar-se en l’orgia incendiària en què s’ha convertit Espanya aquests dies. No és casualitat que els pitjors incendis forestals de la nostra història coincidisquen amb l’onada de calor més càlida mai viscuda, amb una anomalia tèrmica de 4,6º que ha superat la de juliol del 2022. L’última actualització proporcionada pel Sistema d’Incendis Forestals de la Comissió Europea (EFFIS) de Copernicus xifra en 403.171 les hectàrees arrasades, la majoria durant el mes d’agost. De fet, en els quinze dies centrals de l’onada de calor, el foc n’ha devastat 360.000, pràcticament com si s’haguera cremat tota l’illa de Mallorca. Encara queden quatre mesos perquè acabe l’any i les autoritats consideren el 2025 com l’any amb més hectàrees cremades del segle XXI. I una dada més: la inversió en prevenció d’incendis a Espanya ha caigut un 60% des del 2010. Els focs s’apaguen a l’hivern i sempre serà millor previndre’ls que extingir-los.
Si el 17 d’agost va ser un dels dies més calorosos al País Valencià des de 1950, el mar Mediterrani també està registrant valors històrics quant a la seua temperatura, i aquest procés accelerat d’escalfament està convertint les nostres aigües en tropicals. De moment, la marca més elevada era del 4 de juliol d’enguany després del mes de juny més càlid de la història, però la boia situada a València va fregar aquell diumenge els 29º, exactament 28,97º a les 16 h, el màxim d’aquest estiu i, per tant, de l’any. I això que el sensor duia des del 4 d’agost sense funcionar i va ser restablit el dia 16 al matí. És impossible saber si hauria registrat un pic superior si haguera estat en funcionament, però en qualsevol cas s’observa un salt significatiu respecte dels mesuraments anteriors a l’avaria quan el dia de l’aturada va marcar 27,03º, que són quasi dos graus menys que els indicats ara. El rècord històric de temperatura superficial de l’aigua en la boia de València són els 29,72º assolits el 9 d’agost de 2022, el més alt des que hi ha registres en aquest punt del nostre litoral. Ara bé, cal dir que en algunes zones del Mediterrani, l’aigua ha arribat als 30,67º aquest estiu, per exemple, a la boia de Sa Dragonera, a les illes Balears, i l’any passat hi va vorejar els 32º. Segons l’AEMET, el Mediterrani s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial, a un ritme de mig grau per dècada o 2º en els últims quaranta anys. I ja sabem què passa quan el mar agafa aquestes temperatures tan altes. Amb el precedent de l’any passat, tornarem a viure una tardor aporegats mirant el cel.
Així, doncs, amb totes aquestes dades objectives de fenòmens atmosfèrics extrems, reals, que han succeït, que no són una invenció, els negacionistes del canvi climàtic i aquells polítics de dreta i d’extrema dreta que destinen més diners a la tauromàquia que a la contractació d’agents forestals en condicions dignes ho tenen molt difícil per a vendre’ns que el que està ocorrent és una cosa natural que ha passat tota la vida. Són, a banda d’uns ignorants, desinformadors que pretenen difondre continguts falsos o manipulats i estendre el dubte i la confusió. Però els experts fa molt de temps que tenen clar que estem davant un calfament global causat per la mà de l’ésser humà. L’Agència Estatal de Meteorologia ja va confirmar, a falta d’onze dies perquè acabara el mes, que aquest agost ha sigut el més calorós des que hi ha registres. No, senyores i senyors terraplanistes, aquesta no és la calor de sempre. Ha sigut una basca insuportable, de rècord, i això vol dir que parlem de temperatures no conegudes mai abans, no superades amb anterioritat i, per tant, històriques. És ciència pura i dura.
