El passat 10 de desembre va entrar en vigor al País Valencià la Llei de simplificació administrativa, un calaix de sastre que afecta diverses àrees, no solament la urbanística, i que és una contrareforma legislativa que flexibilitza una sèrie de normes en vigor aprovades des del 2015 pels anteriors governs progressistes que ordenaven i protegien el territori valencià. De moment, la nova disposició permet construir hotels a tan sols 200 m de la línia de costa quan abans el mínim eren 500 m. La Comunidad Valenciana será turística o no será, que va dir Mazón al gener d’aquest any en FITUR. I, a més, deixa en mans dels ajuntaments la competència per a donar llicències en sòl no urbanitzable en zones inundables, una facultat que abans tenia el Govern autonòmic i que és una manera tosca d’espolsar-se les puces. Sincerament, trobe que aquesta llei cal portar-la als tribunals, la ciutadania no ha de pagar els disbarats d’uns governants deixelebrats que, amb l’horror de la catàstrofe encara ben visible i palpable, promouen legislacions tan perilloses i temeràries.
Amb la pretesa excusa d’agilitzar la burocràcia (el conseller de Medi Ambient va dir, literalment, que cualquier cosa que simplifique trámites y se lo haga fácil, suele ser bien acogida), la nova ordenança elimina l’obligació de sol·licitar prèviament un informe tècnic de risc a la Generalitat. Fa igual que el cel descarregara el 29 d’octubre el diluvi universal a casa nostra, que hi moriren més de dos-centes persones i que causara la major devastació de la nostra història. Lluny de recular després de la desgràcia que acabem de patir, Carlos Mazón no fa marxa arrere i aprova, l’endemà del funeral i amb els vots de Vox, aquest text legal que, en comptes de posar impediments per a construir en zones altament negables, ho facilita. I, damunt, té més cara que esquena i es presenta en la Conferència de Presidents Autonòmics a Santander i proposa un Pla Nacional contra Inundacions que evite o minimitze riuades o altres desastres semblants, i també un Fons Nacional Extraordinari per a Catàstrofes. De bojos!
Per a copsar bé l’abast de la decisió mazònica, cal recordar que segons l’últim Pla de Prevenció de Riscos d’Inundacions, més de 280.000 hectàrees (el 12% del nostre territori) són potencialment inundables, és a dir, aquesta norma posa en risc vora 600.000 persones de més de 70 municipis de València, 34 d’Alacant i 10 de Castelló. Poca broma! Entropessarem amb la mateixa pedra? Sembla que sí. Però que quede clar que una cosa és desenfarfegar tràmits administratius i una altra ben diferent obviar l’assessorament tècnic rigorós que evite mort i destrucció. Imagine també que els municipis afectats a l’octubre hi tindran alguna cosa a dir, no?
En vista dels esdeveniments recents, és clar que estem davant d’una mesura irresponsable i arriscada. Quan encara hi ha gent que trau llot dels soterranis, no hi ha llum en molts carrers de les localitats afectades, hi fa olor de fang, alguns damnificats no han rebut ni un sol euro d’ajuda i, sobretot, quan encara hi ha persones desaparegudes que són buscades, aquests governants despietats que només pensen en els diners fàcils tornen a la mateixa de sempre. Mazón aplica la dita popular el mort al forat, i el viu al porrat. És el Partit Popular de sempre, el de tota la vida, el que prioritza el negoci immobiliari per davant de les vides humanes. Això sí, el nom de la llei no pot ser més encertat, perquè realment l’única cosa que fa és simplificar les gestions als promotors per tal de continuar fent pelotazos en llocs on hi ha risc real de mort, ja que la nova llei urbanística deixarà en mans d’aquests voltors carronyers la iniciativa dels nous plans. És lamentable, canibalisme pur i dur.
I dic això perquè, segons sembla, el Govern valencià suma ja quasi 62 milions d’euros en contractes a set empreses vinculades a les trames corruptes del PP en els casos Taula, Gürtel i Assut. Pràcticament cada dia ens desdejunem amb una adjudicació nova a constructores que antany van eixamplar la caixa B dels populars valencians. N’és un bon exemple els 34 milions destinats a reparar les depuradores després de la DANA. I aquest recompte és encara provisional perquè encara no s’ha publicat la totalitat del mig miler de contractes d’emergència que ha atorgat el Consell a dit. Res de l’altre món, és el modus operandi, de tots conegut, d’aquests sàtrapes que entraren en política per satisfer les seues ambicions personals per damunt de qualsevol altra cosa i enriquir-se ràpidament i il·lícita mitjançant l’especulació i l’amiguisme. No oblidem que tenen com a referents personatges com Trump, Elon Musk o Putin.
Lamentablement, pareix que aquests senyors de dretes no han aprés res de l’hecatombe viscuda. De nou tornen a donar curs a la negociació, al caos urbanístic i al desordre paisatgístic, afavoreixen condemnats per corrupció i ofereixen sense concurs obres de reconstrucció a grups de poder àvids de guanys. La pecúnia pública circularà i es concentrarà en unes poques mans. Per això no dimiteix Mazón, perquè ha de complir les ordres i els desitjos dels seus vertaders caps, un dels poders de l’Estat, eixe que no es veu però que existeix, una espècie de matèria fosca. És el parenostre del PP: protegir la iniciativa privada amb diners públics i disposar els mitjans necessaris per a fer-ho. I hi insisteix porfidiosament. Normal, està sembrant de sucoses morterades els pròxims vint anys del seu partit. O hem oblidat que l’alacantí és el deixeble avantatjat del corruptíssim Zaplana? Quin estómac té aquesta gent, de veritat. Podrit, diria jo.
No sé si queden terrenys sense construir en lleres, rieres i barrancs al País Valencià. Però si continuen pel camí que van, prompte tindrem un altre desastre com el viscut i ja plorarem tots, excepte ells, que es fregaran les mans de nou. Al pas que anem, acabaran enrajolant les platges, ja voreu. A Castelló tenen bones fàbriques de taulells, se’n diu economia de proximitat. No s’adonen que si es posen a construir a vora mar, es carregaran el principal atractiu turístic que tenim, segons el Poc Honorable. No, si encara tornaran les màquines excavadores de Rita Barberà al Cabanyal. Sort que aquell destarifo va ser parat, si no hui tindríem allí un fum de torres altes de nova construcció horroroses i un preciós barri mariner destruït.
Atenció, el Cabanyal de València no sé, però tot apunta que Mazón i uns quants constructors tenen el cap posat en el projecte anomenat el Manhattan de Cullera. Recordem que aquella vesprada atziaga del 29 d’octubre el president va telefonar a l’alcalde d’aquesta ciutat de la Ribera Baixa, i que encara no se sap amb qui va estar després d’aquell almuerzo de trabajo amb què intentava controlar la radiotelevisió pública valenciana, però l’estranyesa de la telefonada fa sospitar que tractava temes urbanístics com l’esmentat. Allò que és evident és que l’excantant de Marengo està lluitant per fer-se amb el control d’À Punt, i per això el ja famós dinarot amb llarga sobretaula en El Ventorro el dia de la DANA amb l’amiga periodista va tindre per a ell més prioritat que els seus conciutadans ofegant-se.
Fa l’efecte que només volen omplir-se les butxaques de diners a mans plenes, i quan les en tinguen a vessar, que passe el que haja de passar. Són autèntics depredadors del ciment. Només els interessen els esclafits immobiliaris, la martingala bruta, l’arramassada i els tripijocs. El benefici immediat, en definitiva. A ells, i sobretot als seus votants, els importa poc o gens el futur del País Valencià. Tot és un assumpte de pasta i d’indiferència absoluta davant la repercussió de les seues accions. Ara han sigut dos-cents i escaig morts? I què? Ells ho solucionen tot amb una missa i au! Estem a dos dies que l’arquebisbe Benavent n’organitze altra, hi assistirà la fruitera de Chamberí i així l’Església blanquejarà les seues conductes infames. No pot ser tot més berlanguià.
En resum, Mazón, eixe homenet al qual encara no se li ha trencat la veu per la tragèdia viscuda fa poc, continua amb els seus plans d’especulació sense escrúpols i no fa cas a la realitat que, de forma tan contundent, li ha mostrat els riscos de construir en zones negables. Com tristament ha posat en evidència aquesta debacle, l’inepte nové president de la Generalitat Valenciana ha sigut, és i continua sent un perill per al poble valencià. El súmmum de la insolència i la descaradura. ¿No ha fet prou mal ja aquest meninfot que encara té ganes d’aprovar normes contràries a la seguretat de milers de ciutadans? Són massa irregularitats i barbaritats les que s’han comés fins ara. Sembla que la seua usura no té límits. Però les conseqüències de la seua política depredadora i suïcida que només beneficia els amiguets i que, com hem vist, costa vides les paguem tots. No hi ha ningú amb la legitimació necessària que puga aturar aquesta nova aberració urbanística del PP? Repetir l’error, tornar a ballar-la. No hi ha res nou sota el sol, que va dir el rei Salomó. Ja se sap, la cabra sempre tira al mont. Fàstic i vergonya.
