Atenent el recent traspàs de Juli Mira (1949-2024), un gran actor alcoià i valencià, vull fer memòria de tots aquells treballs audiovisuals que associe amb ell. Pense que tots i totes el recordem per la seua veu clara i peculiar i per les seues actuacions interpretatives plenes de credibilitat i de professionalitat. Molts dels continguts esmentats a continuació, els podem trobar a la pàgina web de la radiotelevisió pública valenciana À Punt.
En primer lloc, Juli fa de capellà i mestre de música al començament del film Martini il Valenziano. Com sabem, el compositor valencià Vicent Martín i Soler (1754-1806), coetani de Mozart i enquadrat com ell en el període cultural del classicisme, aconseguí gran fama en l’Europa del seu temps gràcies a la seua producció musical d’alta qualitat; per començar, podem escoltar a YouTube les obertures de dues de les seues òperes, Una cosa rara i L’arbore di Diana.
En segon lloc, Parany, una sèrie que ens situa en l’època de la Segona República Espanyola (1931-1939). Després del colp d’estat militar del 18 de juliol de 1936, els atacs i bombardejos de l’exèrcit franquista contra Madrid provocaren el trasllat del govern democràtic espanyol a la ciutat de València (des de novembre de 1936 fins a octubre de 1937). A més a més, hi arribaren una gran quantitat de refugiats (entre ells, l’insigne poeta Antonio Machado). Encara més, les principals obres pictòriques del Museu del Prado es custodiaren, temporalment, a les Torres de Serrans. Rodolf Sirera escriu el guió d’aquesta producció televisiva de quatre capítols: s’organitza a València un complot contra Manuel Azaña, encarnat per Juli Mira, president de la República (cap d’Estat) durant els tres anys de la Guerra d’Espanya (1936-1939).
En tercer lloc, els 100 capítols de la telenovel·la Herència de sang. La trama se centra en la vida dels Cassany, una família amb diferències generacionals, amors i odis. El conflicte esclata quan l’advocat Sebastià Segura (Juli Mira) intenta vendre les terres que té a Serra la família de la seua dona i per les quals s’ha interessat una poderosa immobiliària.
En quart lloc, participa en la telenovel·la A flor de pell. Són 180 capítols al voltant de dues famílies relacionades amb la indústria del calcer a Elx, els Sáez Carratalà i els Altamira Lledó.
En cinqué lloc, la sèrie televisiva Unió Musical Da Capo mostra el fenomen sociocultural de les bandes de música al País Valencià contemporani. Al llarg de 20 episodis, Vicent (Juli Mira) i el seu fill Joan (Sergio Caballero) dirigeixen una agrupació musical que renaix després d’una situació de crisi. Majoritàriament, els exteriors foren gravats a Bunyol, Alzira i Algemesí.
En sisé lloc, Juli és el Doctor Ferrús en la pel·lícula L’illa de l’holandés, una adaptació cinematogràfica de Sigfrid Monleón basada en la novel·la homònima de Ferran Torrent. Si tenim curiositat, podem llegir la novel·la o cercar el tràiler del film a YouTube.
En seté lloc, Juli exerceix de presentador en una sèrie documental de divulgació cientificotècnica anomenada L’avenir és ara.
Per acabar, he de fer esment de l’inoblidable i meravellós muntatge poeticomusical anomenat Els nostres poetes. Tres homenots insubornables (Paco Muñoz, Juli Mira i Lluís Miquel), amb acompanyament instrumental, reciten i canten poemes de poetes valencians. El disc comença amb el poema «Ací» de Vicent Andrés Estellés recitat per Juli Mira, tot un homenatge al magnífic poeta Ausiàs March i una evocació de la València daurada del segle XV.
