A aquestes alçades a ningú no li deuria ja sorprendre que 76,9 milions de nord-americans -la majoria uns «desgraciats» en termes estrictes de classe social- hagen votat un multimilionari barroer, un delinqüent psicopàtic com Trump. De la mateixa manera que tampoc no ens deuria sorprendre que en aquesta banda del món els superpatriotes unineuronals de Vox i del PP es congratulen de la seua victòria a pesar que amenace en escanyar econòmicament la nació que tant estimen. I què podríem dir d’un Mazón desfermat, d’un xerraire de fira incansable que es permet mentir sense pudor com qui simplement interpreta un paper en una obra de teatre?
La confusió és total -letal-, ací i allà. Però aquest desori no és nou. Ve de lluny i li’l devem a l’hegemonia de la desinformació instaurada per unes xarxes socials en mans del capitalisme ultra dels magnats de la tecnologia. Unes xarxes, l’antídot de les quals, hauria de ser la formació de la societat en el pensament crític que proporcionen les humanitats així com en l’existència d’uns mitjans de comunicació conformats per professionals amb una sòlida preparació i unes conviccions democràtiques ben arrelades.
La realitat, però, és que en aquest context els Estats consideren prescindibles les humanitats. Les mateixes universitats fins i tot, en estat de shock, es pleguen atemorits a les prioritats del mercat i entre els professors molts es pregunten per a què ensenyar literatura clàssica o filosofia o llengües alhora que s’esforcen en estimular l’interès per la lectura i el coneixement d’unes «clienteles» totalment hipnotitzades per les pantalles i pels vídeos idiotes.
D’altra banda, els mitjans de comunicació tradicionals llangueixen enfront de l’auge dels coneguts com a mitjans alternatius que tant defensa el trumpisme per on transiten indocumentats de tota mena que amb la seua visió de la realitat proporcionen una coartada perfecta per al feixisme que se’ns ve al damunt.
A les facultats de periodisme es matriculen despreocupadament joves que no lligen diaris ni digitals ni de paper, que no escolten la ràdio ni veuen la televisió ni saben tampoc un borrall de cinema. Sovint potser es pregunten si Kurosawa és el nom d’una marca de fideus, si l’explosió de la bomba d’Hiroshima es un fet basat en una sèrie de Netflix, si la guerra d’Ucraïna la va començar Charlie Chaplin, què té a veure el feixisme amb la continuïtat de les seues vides més o menys confortables, divertides.
Prefereixen escoltar i veure els vídeo-pòdcasts interpretats per alegres companys de generació abans que agafar un llibre. Volen ser, per damunt, influencers en Tik Tok, Tik Tak, Instagram i Instagrom… parlar pels colzes sense massa sentit de moda, de futbol o de receptes de cuina… en plan, tipo, si más… El fet d’entendre el món, la seua posició mateixa en aquest món convuls no és en la majoria dels casos ni tan sols una opció remota.
Amb aquest panorama, les facultats de comunicació amb capacitat de formar professionals capaços de combatre la confusió poden acabar convertint-se en escoles d’actors, de guionistes estúpids, de venedors d’aspiradores.
Per acabar-ho d’adobar tenim la IA, la tecnologia que pensa per nosaltres, llegeix i escriu per nosaltres, fa els treballs per nosaltres… La IA sacrosanta sobre la qual cal ser molt cautelós alhora de qüestionar-la per no haver de córrer el risc de ser considerat un cavernícola contra els signes del temps. Els estudiants l’adoren -també molts docents- sense saber massa què hi ha al darrere ni com els perjudica. Els venedors de fòtils mediocres, sempre a l’última, també, per descomptat.
El filòsof francès Eric Sadin ja va advertir que durant la pandèmia es va demostrar que calien més llits i hospitals que IA. Ho saben això els joves? Les amplíssimes classes populars entusiasmades amb els discursos dels sàtrapes contemporanis?
Sadin rema contra corrent. Admet que la IA és el tema central del canvi de civilització que vivim, un canvi, postil·la, antihumanista i antidemocràtic. Adverteix, també, que el principal perill d’aquesta és la seqüenciació i la desaparició de la realitat. Això ja està passant.
Contra els paranys de la IA Sadin proposa elaborar contradiscursos i activar debats socials. No sembla un repte fàcil. A través de quins mitjans difondrem aquests contradiscursos? Dels mitjans alternatius? A través de les xarxes, potser? Que ens ho diga Musk.
