Deia l’altre dia que necessitaria almenys una dotzena d’articles per tal d’abordar un dels assumptes més importants de tot l’estiu, el dels incendis forestals. Tranquils, tampoc monopolitzaré aquesta secció amb aquesta tragèdia natural que ens ha commogut a tots aquest mes d’agost. Però sí que em veig amb l’obligació de dir-hi la meua, sobretot quan observe que el senyor Feijóo se’n va anar de vacances dient un disbarat ben gros que ja vaig comentar ací i n’ha tornat amollant-ne un altre que, al meu parer, no té ni cap ni peus. Atenció, espòiler: ha estat a punt de dir que no és bomber perquè no vol. El descans sobrevalorat no li ha sentat molt bé al d’Ourense.
El president nacional del PP es va plantar dilluns d’aquesta setmana en el faristol de Gènova 13 per sorpresa amb un document sota el braç (amb acotacions entre parèntesis del tipus ya se hacen, hay que dar la idea de que se tienen que convocar de forma excepcional en estos momentos; m’estalvie el comentari ara) que inclou cinquanta mesures, la més cridanera de totes la de crear un Registre Nacional de Piròmans, una boutade que, a banda d’enginyosa per esperpèntica, és una distracció més perquè no és qüestió de controlar amb una polsera de geolocalització qui crema els boscos sinó d’evitar i previndre que es cremen. En tot cas, jo propose un Registre Nacional de Pirats que, sens dubte, hauria d’encapçalar ell, ja que continua dient que el 80% dels incendis són provocats quan el fiscal delegat de Medi Ambient de Màlaga, Fernando Benítez, una des les persones que més sap en aquest país d’investigació judicial dels incendis, ho ha desmentit per activa i per passiva. En els últims cinc anys, un 68,79% dels focs han sigut per imprudències o accidents, i només el 23,98% van ser intencionats. El 7,23% restant, per caiguda de rajos. Dels segons, n’hi ha de dos tipus: els que provoquen els piròmans, que són quasi excepcionals (un 0,5%), i els incendiaris, que són la gran majoria dins aquest bloc. Així, doncs, tan sols un de cada quatre incendis a Espanya és intencionat. Dues dades més. En els últims cinquanta anys hi ha hagut 600.000 incendis forestals, però actualment només hi ha vint persones en presó per piromania, de les quals catorze ja compleixen condemna o mesures de seguretat i les altres sis estan en presó preventiva a l’espera de judici.
L’ocurrent gallec també parla d’una trama incendiària organitzada, un argument usat des de la política per a acontentar la gent i buscar un culpable (boc expiatori) en comptes d’estirar-los les orelles als seus presidents autonòmics que, per enèsima vegada, no han fet bé la seua faena. Allò de les polseres per als piròmans és populisme punitiu perquè ja existeix en el Codi Penal, de la mateixa manera que proposar expulsar del país els immigrants irregulars (que no il·legals; ningú ho és pel fet d’haver nascut) ja està previst també en la mateixa norma. Els plans alternatius d’Alberto són, com ho foren davant els aranzels de Trump o el problema de l’habitatge, disbarats improvisats que demostren el seu desconeixement més absolut de la realitat.
A l’octubre del 2017, amb Feijóo com a president de la Xunta, es van cremar 50.000 hectàrees en cinc dies a Galícia. Com que el Govern central estava presidit per Mariano Rajoy i no podia donar-li la culpa, també va adduir a un grup terrorista com a responsable. És l’estratègia que sempre aplica el PP, la de la socialització de les responsabilitats en paraules del professor, periodista i polític gallec Antón Losada. El Partit Popular només és responsable quan es tracta de donar bones notícies. Precisament, Castella i Lleó i Galícia presumien de tindre el millor servei d’extinció d’incendis d’Europa i ara, és clar, els resulta difícil explicar que se’ls haja cremat tantíssimes hectàrees en tan pocs dies en unes àrees, a més a més, molt concentrades. El seu patró va més enllà de la conjuntura i té a vore amb la manera d’entre l’exercici del poder, que és assumir obligacions quan les coses van bé, però assenyalar amb el dit a qualsevol menys a ells i cantar el tema de Gabinete Caligari La culpa fue del cha cha cha, o el cèlebre tema infantil ¡Pío, pío, que yo no he sido!, quan no van tan bé.
És tal la desvergonya de Feijóo que crec que si arribara a ser president del Govern espanyol i hi haguera una catàstrofe semblant a la viscuda ara, seria capaç de dir que les competències estatals no són seues. En matèria de prevenció i extinció d’incendis, el PP passa per alt que les atribucions són de les comunitats autònomes, però davant aquest desastre de magnitud colossal és més fàcil dir que el Govern de Pedro Sánchez no ha fet els deures i així, de pas, manté viu el conflicte polític permanent amb l’executiu. És la gran paradoxa de la dreta, que governa en tretze de les dèsset regions però, alhora, deslegitima l’estat de les autonomies. Tacticisme electoral en estat pur, políticament és més rendible ser víctima que gestor i governar malament s’ha convertit en una perversió perquè sempre es pot culpar de tot el nivell superior.
Després d’escoltar amb atenció la compareixença, fa la sensació que el líder del PP viu en una realitat paral·lela. Ni una referència, en eixe dossier que portava a la mà dilluns, al canvi climàtic. El director tècnic d’un dels grans incendis d’aquest estiu en parlà clarament en una entrevista radiofònica, i Núñez Feijóo ni l’hi esmentà. És curiós que davant la duresa d’un escalfament global accelerat amb els terribles efectes que estem vivint en els últims temps, l’aspirant a presidir tot un país no hi faça referència no sé si per por a patir una urticària o que Vox, el seu possible soci de govern, s’enutge i li retire el suport. O siga que allò del pacte d’Estat contra l’emergència climàtica que ha proposat Sánchez, ni pensar-ho.
Recentment hem sabut que, per exemple, la Xunta d’Alfonso Rueda té tres milions d’euros per a prevenció d’incendis de projectes finançats amb fons europeus FEADER sense adjudicar. El conseller de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó va declarar l’any 2018 que mantindre l’operatiu d’incendis tot l’any era absurd i un desbaratament. Es comprova novament que les ineficiències dels governants tenen greus i pernicioses conseqüències per a la població i per al nostre hàbitat. Hi ha hagut bombers preparats que van estar parats de braços creuats esperant noves ordres mentre els boscos i els pobles es cremaven, però, sobretot, mentre els barons del PP reclamaven al Govern central un desplegament ingent i desproporcionat de llocs de comandament avançat, camions, avions i helicòpters que sabien que ni l’Estat ni Europa tenien a l’abast. Fins i tot suplicaren mitjans que després no han utilitzat, com ara avituallament, cuines de campanya, taules i cadires que només han usat vint persones un dia per a sopar i dos turistes, o aeronaus per al trasllat de brigadistes que directament no han fet servir. Més val que en sobre que no que en falte, degueren pensar. Reclamaren coses impossibles per a després poder dir que el Govern socialcomunista no els les va donar. Demanaren de tot excepte el nivell 3 d’emergència, que era el primer que havien d’haver fet. No sé com no van sol·licitar submarins, bucs, tancs militars, jumbos 747, satèl·lits, trens bala japonesos, la intervenció de l’estació espacial internacional i la col·laboració dels extraterrestres. Ja que són tan creients, podien també haver pregat a la Mare de Déu perquè obrara un miracle i ploguera a les zones afectades. Demanar no fa pobre, que diu l’expressió popular. Sincerament, si no fora una tragèdia, seria tot una gran comèdia, però el cas cert és que invocaren allò que no existia mentre no usaven allò que ja tenien.
Últimament, quan hi ha una emergència, els presidents autonòmics on s’ha produït passen a la història per deixadesa i incompetència manifestes. Ho vam vore amb Mazón l’any passat i ara també amb Mañueco, Rueda i Guardiola. Si ells hagueren dut la polsereta de localització que ara venen com si fora la panacea de tot, almenys hauríem sabut on estava el marqués d’El Ventorro mentre els valencians i les valencianes morien ofegats, de dinarot amb una amiga periodista, i el castellanolleonés i el gallec, de vacances sobrevalorades a Cadis mentre els seus monts eren pastura de les flames. Està clar que on governa el PP, la terra es converteix en fang o en cendra.
Tristament, només han passat deu mesos des de la DANA i contemplem bocabadats com la política, de nou, no està servint per a gestionar millor una nova desgràcia de la natura com han sigut els devastadors incendis que han arrasat l’Espanya interior. Excusar-se en les competències de cadascú és emmascarar l’assumpció de responsabilitats. La deixadesa de les comunitats autònomes vol solucionar-la el candidat a ocupar la Moncloa muntant registres nacionals que ja existeixen, com ara el d’antecedents penals a escala nacional o el d’infractors que el mateix Feijóo va aprovar en una llei el 2012 quan presidia la Xunta però que mai va arribar a posar-lo en funcionament. Proposar que comptadíssimes persones porten una polsera telemàtica és al foc el mateix que la brillant idea d’Ayuso de col·locar cada madrileny una planta al balcó per a combatre el canvi climàtic. Hi ha nivell en el PP, eh? No ho dic jo, ho diuen els entesos: el problema dels incendis no són els piròmans ni tampoc la falta de mitjans, sinó la inexistència de prevenció, una nefasta gestió forestal inadaptada a la nova realitat que s’entesten a negar i la manca de recursos per a tot això. I, per descomptat, els incendis polítics no serveixen per a apagar els forestals, en tot cas els revifen més encara. Els de flames reals virulentes no es poden eludir, però la utilització política que se’n fa sí que és evitable. Estem davant d’una de les majors catàstrofes mediambientals dels últims anys. ¿Quantes tragèdies més haurem de patir en carn pròpia perquè els nostres representants públics deixen d’un costat el i tu més, despolititzen les emergències d’una vegada i hi arrimen el muscle una miqueta?
