El febrer del 2021, més de setanta instituts que s’oposaven a la llei de plurilingüisme impulsada per Vicent Marzà signaren un manifest que acabava amb aquestes paraules: «Si aquesta situació es dona quan al capdavant de la Conselleria d’Educació i la Secretaria Autonòmica d’Educació hi ha partits que porten en els seus gens la defensa de la llengua, quin futur més negre ens espera!» Aquells partits que no havien defensat la llengua com calia eren el Pspv-psoe i Compromís. I el futur que fa tres anys es preveia ja ha arribat: és la nova llei de plurilingüisme del Pp i Vox, que és encara més sinistra que l’anterior i que pretén marginar el valencià i portar la llengua cap a l’extinció.
No entraré en detalls de percentatges i nivells perquè ara mateix seria perdre el temps. El que la nova llei de plurilingüisme estableix és la llibertat dels valencianoparlants a triar entre «castellà» o «més castellà». A això ho anomenen cínicament «llibertat educativa». El valencià queda tan escandalosament discriminat en la lletra de la proposició de llei que totes les associacions, partits i sindicats que no són d’extremadreta han hagut de començar a anunciar que es mobilitzaran i que plantaran cara a la situació.
L’objectiu de les protestes és ben clar: aturar la tramitació de la llei. Ara bé: davant de la llei del Pp i Vox, caldrà oferir una alternativa.
En primer lloc, caldrà triar entre un model únic per a tots o un model basat en l’elecció de les famílies.
Dins del model únic, hi ha diferents possibilitats que ja s’han aplicat: el sistema d’immersió català, el decret de mínims de les Illes i el plurilingüisme vigent al País Valencià. El model únic té ara mateix un greu problema: els jutges i els partits polítics espanyolistes sempre tindran la temptació d’adulterar-lo i pervertir-lo. Ho hem vist amb la sentència que imposava un mínim d’un 25% de castellà a les escoles catalanes i ho estem comprovant amb les maniobres legislatives del Pp i Vox ara que governen al País Valencià i les Illes. Al País Valencià, a més, amb l’actual correlació de forces no hi hauria cap possibilitat d’encaminar-se cap a un sistema basat en la immersió o cap a un decret de mínims favorable al valencià.
En conseqüència, la mobilització s’ha de dur a terme amb l’objectiu de donar llibertat a les famílies per triar. No la falsa llibertat que volen imposar el Pp i Vox, de triar «castellà» o «més castellà», sinó la llibertat real, de triar l’ensenyament en valencià de totes les matèries no lingüístiques. En definitiva, el que cal és derogar la llei de Plurilingüisme, que tants problemes està causant, i tornar al sistema de línies anterior al conseller Marzà.
O això, o estar sempre pendents de percentatges ridículs, de polítics que odien la llengua i de classes en anglès que no es fan en anglès, sinó en un anglès de manicomi. I això de l’anglès com a llengua vehicular seria tot un altre tema.
