Homenatge

Feia pocs dies que havia mort a Alzira Toni Villaescusa i li organitzàrem un acte d’homenatge allí mateix.

Abans férem la tradicional manifestació del 25 d’Abril a Xàtiva. Érem concentrats davant el monument dels Maulets i, mentre un orador feia ús de la paraula, algú va descobrir que les cortines d’una finestra del primer pis es movien d’una manera sospitosa. Una parella del servei d’ordre pujà a veure el què i hi descobriren un senyor amb una càmera fotogràfica de gamma alta. Tots dos, fotògraf i maquineta, van rebre, per indiscrets.

Acabàrem els parlaments i moguérem cap a Alzira.

De Cullera hi havíem anat Joan Bolufer, jo i les nòvies. La d’ell havia perdut el pare feia poc i vestia de dol rigorós. Joan havia comprat un ram de flors magnífic a l’Hort de Vesses i ella el portava. La nostra idea era dipositar-lo al lloc on havia caigut Toni quan s’acabara l’acte d’homenatge. 

Al cap de pocs minuts, però, hi arribà la policia, van identificar Josep Guia i se l’emportaren detingut. L’acusaven d’haver agredit un agent i d’haver fet malbé material policial.

Desorientats, als quatre cullerots no se’ns va ocórrer res més que esperar que tots se n’anaren i dipositar el ram de flors i recollir-nos un poc al lloc on havia mort Antoni. Això vam fer. Tota la gent que passava pel carrer ens mirava i diries que xiuxiuejava, però nosaltres vam fer el fet.

A l’hora de tornar al cotxe la neurosi m’assaltà. I si la policia ens seguia i, quan jo l’obrira, l’escorcollaven? Sota el seient duia una destral d‘esporgar i a la guantera un punyal de grans dimensions. Dues armes i posant un ram de flors a Antoni Villaescusa! Em vaig veure detingut, pres, jutjat i condemnat a llargs anys de presidi.

De manera que deixàrem el cotxe on era i ens en vam tornar a Cullera amb taxi.

En aquella època jo tenia tres amics a Alzira, però, a fe de Déu, cap dels tres no es distingia per la valentia. A la fi li vaig telefonar a Josep Ballester, que com a mínim tenia moto i podia passar dissimuladament prop del cotxe i comprovar si el tenien vigilat o no.

Ell hi va anar, es va encertir que no hi havia cap policia a l’aguait i m’ho va dir. Llavors Joan Bolufer em va portar amb la seua furgoneta i vaig recuperar el vehicle comprometedor. Les nòvies no ens havien acompanyat per si de cas.

Quant al poeta Ballester, li vaig donar les gràcies pel favor i, per tornes, he hagut de suportar durant mig segle que es burle de la meua covardia sempre que em veu.

Josep Guia va estar detingut fins dilluns de matí, quan ja s’havia concentrat una gernació davant la comissaria, entre ells alts càrrecs de la Universitat de València, on Josep era vicerector. El van deixar anar lliure de càrrecs perquè el fotògraf de la policia no el va reconèixer com l’agressor d’ell i de la càmera. Aquesta no es manifestà, segons consta en l’atestat.