L’amic Abel Guarinos em fa un regal ben especial: el llibre Germania, temps de revolta, escrit per Vicent Palacios Bellver, i em recomana: «Fes-li una ullada». Així que el llig amb gran interès, no només per la seua recomanació, sinó també pel nom de l’autor. Encara que no el conec personalment, he sentit parlar d’ell, malgrat que aquest país, invertebrat, ofereix pocs canals per difondre les veus interessants. Vicent ha dedicat tota la seua carrera al món de la banca, on ha assolit èxits molt significatius. Recorde que vaig llegir que va començar com a grum i, amb l’esforç i dedicació, va ascendir fins a ocupar càrrecs de gran responsabilitat. La seua contribució va ser notable no només en el sector bancari, sinó també en l’àmbit social, cultural i, fins i tot, esportiu: en la promoció del món de la pilota. El conec principalment perquè és un apassionat de la paraula escrita. Diuen que escriu des que es va jubilar i té dos llibres de memòries. El primer, El carrer de Sant Onofre (2016), que no he pogut veure ni llegir, i el segon, Quan ho teníem tot per fer (2021), publicat per Alfons el Magnànim en la col·lecció Moment Memorialística, dirigida per Xavier Serra amb molt de seny i bon criteri. Quan ho teníem tot per fer és una fascinant memòria sobre la transició, que aborda la repressió de la dictadura feixista, el naixement de moviments culturals i el renéixer del valencianisme polític. Un llibre que no dubte en recomanar.
Germania, temps de revolta és una obra d’un altre calibre. Va ser la guanyadora del XXI premi de narrativa juvenil de Torrent, l’any 2023, i narra una història en el context de la revolta de la Germania, en el primer terç del segle XVI. Palacios relata els fets a través de la mirada d’un jove calciner, Jaume Pons, qui es veu atrapat pels ideals dels agermanats, però el seu caràcter pacífic el fa dubtar sobre com actuar davant una situació que canviarà la seva vida. Aquesta novel·la pot ajudar els nostres joves a descobrir un dels episodis més significatius de la nostra història, un episodi que, lamentablement, és poc conegut perquè ha estat ocultat; no s’ensenya, generalment, ni a les escoles ni als instituts. Si amb el nostre Govern valencià, quan encara era d’esquerres, no es van commemorar els cinc-cents anys d’aquest important episodi en la lluita pels drets nacionals i de classe dels valencians, com s’ha d’ensenyar a les escoles? La derrota de la Germania va accelerar el procés centralitzador, que va reduir els drets del poble valencià. No obstant això, aquesta revolta va fer pensar Jaume Pons —personatge protagonista de la novel·la— que un món millor era possible i, per això, va decidir comprometre’s; potser sense aquesta decisió no hauria pogut viure feliç. «Anhelava un món en què es governara per concordança entre la gent, una societat on la mà menor —menestrals i llauradors— tinguera la mateixa participació política que la mà major: aristòcrates, i eclesiàstics…» I, com és habitual, des d’un principi hi apareixen dues tendències que es donen a la Germania: una inflexible, propensa a l’ús de la força, i una altra, més cautelosa, que prefereix fer arribar les queixes a la senyoria per aconseguir millores de manera pacífica. Així li ho expliquen a Jaume Pons: «T’ho diré amb unes altres paraules, Jaume: Si la germania de Joan Llorenç reclamava amb moderació que els gremis mantingueren els drets que sempre havien tingut, la de Vicent Peris representa la lluita radical dels vassalls contra els senyors, del poble contra els nobles». En definitiva, la Germania va ser una revolta que va fer dir, a un mossèn anomenat Joan Llop, un dels protagonistes de la novel·la de Palacios: «Quan els pobles viuen oprimits massa temps, primer es queixen però, finalment, rebenten».
