Gentrificació i turistificació en la festa de les Falles

Els passats dies 28 i 29 de novembre va tindre lloc la XIX edició de les Converses Les Falles, al Peset, les jornades de reflexió que organitza cada any l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) conjuntament amb el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València, i que compta amb la col·laboració del Gremi Artesà d’Artistes Fallers, la Junta Central Fallera, la Interagrupació de Falles de València, la Federació Premis de les Lletres Falleres, l’Associació Cultural Premi Iaraní, L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, la Universitat Politècnica de València, la seu a València de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. L’ADEF, única associació valenciana reconeguda per la UNESCO (des de 2016) com a entitat consultora no governamental en matèria de patrimoni immaterial, proposava un debat, incòmode, però essencial, al voltant de com una festa de caràcter popular com les Falles afronta la pressió exercida per nous fenòmens com la gentrificació o turistificació, lligats als processos contemporanis de globalització neoliberal.

En la seua convocatòria de les Converses, des de l’ADEF es plantejava com el retorn a la «normalitat» després de la pandèmia ha posat en evidència les transformacions que ha experimentat la fisonomia de la ciutat de València. No es tracta només del tancament de botigues tradicionals o la desaparició de baixos comercials, sinó també de canvis demogràfics que van més enllà del centre històric, alhora que una creixent afluència de visitants, molts d’ells turistes, plantegen problemes de coexistència. A més a més, s’afegia que la festa de les Falles no pot defugir una realitat que posa en qüestió tant l’arrelament al territori de la seua xarxa associativa com el desenvolupament normal de la festa: veïns expulsats del seu barri, comerços col·laboradors que desapareixen, turistes que desconeixen els codis elementals amb què se celebren els actes i rituals festius. En eixe sentit, la pregunta clau a fer era: com pot afrontar una festa (i una ciutat) que fa bandera de la seua singularitat i del seu caràcter de marca local l’amenaça d’este corrent uniformitzador?

Per a intentar respondre a esta complexa qüestió es tornà a convocar a un conjunt d’experts, professionals i representants de col·lectius fallers en dos taules redones obertes a la reflexió dels participants i del públic. La primera (28 de novembre), moderada per Carlos Navarro (periodista i faller) i amb el lema «Naufraguen les tradicions?», estigué dedicada als efectes sobre la festa de les Falles causats per la gentrificació als barris de la ciutat de València. En ella intervingueren Merche Simarro (presidenta de la Falla Lope de Vega), Hanna Fricke (consultora de marques i publicista), Antonio Pla (vicepresident de la Federació d’Associacions Veïnals de València) i Marisa Falco (artista fallera).

La segona sessió (29 de novembre), moderada per Neus Navarro (periodista i fallera) i amb el lema «El melic del món», es va dedicar a parlar de com afronten la festa fallera i la ciutat de València la pressió de la turistificació, amb la participació de Vicent Marco (periodista), Jesús Peris Llorca (faller de la comissió Ripalda-Beneficència), Paula Simó (professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València) i Alberto Cabeza (exintendent de la Policia Local a Ciutat Vella).

En realitat, tant la problemàtica de la gentrificació com de la turistificació tenen a vore amb la qüestió de fons de l’hegemonia de la visió neoliberal de la ciutat contemporània, que dona prioritat a la iniciativa privada i a la disminució de la intervenció i regulació de l’Estat (i dels ajuntaments) en els afers urbans. Segons esta visió dominant, es destaca la importància de la llibertat econòmica i la propietat privada com a mitjans per incentivar el creixement i la innovació. Així mateix, se subratlla la competència de mercat com a factor per a assegurar un millor rendiment i eficiència en la gestió dels recursos urbans. Evidentment, este enfocament no està tan lluny de la possible privatització de serveis públics i de la promoció d’iniciatives privades en la planificació i desenvolupament urbà. Amb el model de ciutat neoliberal es busca fomentar l’eficiència econòmica i el creixement per damunt de tot, el que genera efectes molt negatius com l’augment de la desigualtat social, que la ciutat es convertisca en un simple actiu econòmic, molt atractiu per als grans fons d’inversió i altres grans inversors privats, que al costat de la manca de regulació i control estatal, provoquen que la ciutat i la seua trama social consolidada puga ser destruïda i devorada per fenòmens com la gentrificació i la turistificació sense límit, danyant profundament la convivència en els barris més exposats, dificultant les trames socials veïnals i, per descomptat, generant problemes per a l’estabilitat i regeneració de la cultura festiva local.

En eixe sentit, algunes de les conclusions de les Converses resulten plenament coherents amb els trets assenyalats de la ciutat neoliberal hegemònica. Així, en les dos jornades han aparegut qüestions com les dificultats que estan experimentant les comissions falleres enclavades en els barris on més intensa està sent la gentrificació i turistificació, especialment el centre i més concretament Ciutat Vella. Això implica la creixent presència de la cultura del macrobotellot i la festa consumista neoliberal (concerts a altes hores de la matinada, proliferació d’establiments efímers i de mercadets i barres d’explotació privada per a generar alguns ingressos a les comissions), la pressió del sector de l’hostaleria sobre l’espai públic urbà, el desplaçament de les poblacions locals, que fa que en les comissions falleres la major part dels seus components haja hagut de fugir d’uns barris amb preus estratosfèrics, a causa de la nova bombolla immobiliària, i plens de pisos turístics i botigues de franquícies globals. Un conjunt de circumstàncies que possibilita la degradació del teixit social i comercial tradicional, base històrica del suport de la festa fallera, i que també afecta molts artesans i artistes fallers que abans feien activa vida de barri i ara també desapareixen o s’han de traslladar a altres llocs.

A això caldria afegir la cada vegada major presència durant la Setmana Fallera d’un públic jove a obstinat als ritmes dels moderns festivals de música, amb un perfil de festa continua aliena a un interès real pels aspectes culturals i patrimonials de la festa fallera, especialment per les falles. Problemes com este, inseparables del culte a l’individualisme i al consumisme ferotge, fan que cada vegada hi haja una major desconnexió entre la comissió fallera i el veïnat, trencant-se així el lligam primigeni de la festa, concretat en la comunitat festiva celebrant, d’una manera semblant al que està passant a la festa de Gràcia de Barcelona, on els processos de gentrificació han expulsat a veïns de sempre, fent que la dimensió de la festa estrictament veïnal s’haja reduït en els darrers anys. Per descomptat, un turisme desbocat que satura i desgasta la ciutat no millora les coses, plantejant la incòmoda pregunta de si són les Falles les que han d’adaptar-se a este model neoliberal de turisme o ha de ser a la inversa, atesos els nivells assolits d’insostenibilitat turística i ambiental, amb els coneguts efectes nocius en ciutats com Barcelona o Lisboa, entre d’altres. La degradació de la festa fallera a una mena de parc temàtic nocturn aniria en eixa inquietant direcció, plantejant dilemes tan importants com si cal viure la festa o patir la festa.

Al costat d’estos temes apareix la qüestió de fons del model turístic de ciutat i el mateix model de ciutat, amb les conseqüències que es poden derivar d’unes urbs sotmeses a la crisi ecològica i energètica, amb el previsible encariment de transports i desplaçaments, amb l’impacte que això pot tindre en el turisme de baix cost, fins ara tan rellevant. Per descomptat, el model de festa fallera va lligat a el fet anterior, i depèn dels desitjos del col·lectiu faller i de les seues prioritats pel que fa a inclusió, activitats festives preferents i relació amb la resta de la ciutadania. Això implica reflexionar sobre la distància entre les comissions falleres amb més poder econòmic i projecció mediàtica i la resta, valorant si els suposats beneficis del turisme arriben a tothom per igual. Com es va vore en diverses intervencions en les Converses, resulta aleshores essencial plantejar-se el tema de la possible regulació per part de les institucions públiques de tots estos processos de gentrificació i turistificació que patix la ciutat i la seua principal festa. I, per contra, també es va posar damunt la taula la necessitat de fomentar la cultura de la falla en la mateixa comissió i la seua joventut, intentant fer participar a la gent de fora en actes més fallers d’arrel més tradicional. Al remat, estes reflexions convergirien en el repte per repensar la festa, així com el seu finançament i les seues dimensions, amb l’oportunitat de promoure una cultura festiva més sostenible i continguda, com foren les Falles sota els efectes de la pandèmia del covid-19, encara que després s’ haja tornat el vell model de festa gegantesca i massiva.

En suma, les Converses Les Falles, al Peset han evidenciat unes situacions complicades i cada vegada més difícils de gestionar per a la festa fallera, el que exigix clarament altura de mires, reflexió sobre els processos de fons, i la decidida voluntat per part dels seus principals agents d’afrontar la realitat de cara i buscar possibles solucions.