Alguns consideraran tot un sacrilegi que m’atrevisca a escriure aquest article en plena Setmana Santa, però el mantra que durant la Quaresma no es pot menjar carn, almenys per a mi que soc ateu, només es refereix al carnatge mort i no al viu, encara que tampoc no cal abusar-ne. De nou, una allau de notícies amb un denominador comú, el sexe, ha envaït el meu dispositiu mòbil i ha cridat la meua atenció. Comence a sospitar que l’algoritme té informació sobre la meua minsa, reduïda, escassa vida sexual. Em consta que quan escric aquesta mena de textos més distesos, hi ha lectors i lectores que es fan un fart de riure, i això em recompensa, ja que tot no ha de ser patir i plorar, que la vida está dura, com solen dir a Cuba. La vida i altres coses.
Que la ciència mèdica avança a passos de gegant és una realitat innegable. Lluny queda el mite que masturbar-se provoca ceguera. Estudis recents de la prestigiosa Universitat Harvard asseguren que ejacular almenys vint-i-una vegades al mes té moltíssims beneficis per a la salut prostàtica. Així, els homes que tenen orgasmes freqüentment tenen menor risc de patir càncer de pròstata, el més comú entre el sexe masculí al nostre país. Si fora per això, conec més d’un que seria immortal. Alguns assoleixen la xifra la primera setmana del mes i altres, ni tenint dues titoles i quatre testicles, hi arriben. N’hi ha de tot, com en botica.
I, per contra, què passa si no s’ejacula? El cos masculí produeix espermatozoides constantment, entre 1.500 i 2.000 per segon. Si no hi ha expulsió, no s’acumulen per sempre, tenen una vida útil de 60 a 90 dies i després el mateix cos els descompon i el semen es rearsorbeix de manera natural. Però, a llarg termini, la retenció prolongada pot causar l’anomenada congestió prostàtica, que alhora genera molèsties pelvianes. A més, un estudi de la Universitat d’Oxford publicat en la revista Current Biology revela que l’emmagatzematge de semen provoca un ràpid deteriorament de l’ADN i redueix les probabilitats d’èxit reproductiu. Per això el major estudi sobre fertilitat masculina fins ara recomana una ejaculació diària per evitar el dany genètic dels gàmetes i millorar la vitalitat de l’esperma, que és com el peix, com més fresc, més sa. Mai abans desfogar-se sexualment havia sigut tan recomanable.
Queda clar, doncs, que aquest hàbit forma part d’un estil de vida saludable. Però, quan és millor practicar-lo? Segons una investigació sobre comportament i salut publicada en el Journal of Health Psychology, tindre relacions sexuals al matí podria ser més efectiu que el café de cara a activar el cos, ja que accelera l’alliberament d’endorfines, de dopamina i d’oxitocina, unes hormones vinculades al plaer, l’energia i el bon ànim. Desde que amanece, apetece és una frase que he sentit dir milers de vegades a un bon amic. La jodienda no tiene enmienda, diu la saviesa popular castellana. Ara els especialistes confirmen que l’activitat sexual de bon matí no solament desperta l’organisme, sinó que també redueix l’estrés, millora la concentració i augmenta la sensació de benestar durant tot el dia. Tot avantatges, el coit matiner. Per a començar bé el dia no necessitem cafeïna, sinó magrejar-nos un poc.
Siga a l’hora que siga, el sexe té un fum de beneficis. Primerament, el cor també està connectat amb la intimitat. Investigacions recents han descobert una relació interessant entre la freqüència sexual i la salut cardiovascular. Tindre poc sexe (menys de dotze relacions a l’any) podria fer augmentar el risc de mort i de malalties cardíaques, mentre que practicar sexe una o dues vegades per setmana tindria uns resultats més favorables. Ara bé, els especialistes aclareixen que el sexe no és l’únic factor, sinó que n’hi ha d’altres com ara la salut física, la connexió emocional, menys estrés i relacions més estables. I això és una cosa que ja sabíem: quan hi ha benestar integral, el cor també ho sent.
En segon lloc, la ciència també suggereix que la falta de sexe fa engreixar-nos, i no solament per la manca d’activitat física que representa l’encontre íntim, sinó perquè influeix en els antulls i l’apetit pels canvis en la química cerebral. Mentre tenim sexe, el cos allibera una sèrie de neurotransmissors associats al plaer, però quan no és així, el cervell busca altres fonts de recompensa, com ara els aliments rics en sucre o greixos. Potser per això el xocolate es considera popularment un substitut del sexe, perquè conté feniletilamina i serotonina, que estimulen la producció d’endorfines al cervell que generen sensacions de gust, benestar i eufòria semblants a la de l’excitació. I qui no tinga parella, sempre podrà recórrer a la dieta Vladímir, una palla i a dormir.
Per últim, hi ha suficient evidència científica entre sexe i longevitat. Les persones que fan el delicioso amb més freqüència tendeixen a viure més. Per què? No és solament sexualitat, sinó intimitat, connexió i vincle. L’orgasme ajuda a controlar el nostre sistema hormonal sexual i allibera moltes hormones que fan que millore el sistema cardiovascular i enforteix l’immunològic, és a dir, les nostres defenses. És un efecte complet de tot l’organisme. Malgrat això, segons una enquesta recent del Centre d’Investigacions Sociològiques, un de cada quatre espanyols no ha mantingut relacions sexuals en l’últim any. Temps de sequera per a alguns, i no tan sols els més grans.
David Broncano, el conegut presentador del programa La Revuelta, utilitza un sistema per a mesurar l’activitat sexual dels seus invitats en els últims trenta dies. El barem estàndard assigna 1 punt per coit, 0,6 punts per ficar-se mà sense penetració (allò que ara els moderns anomenen petting) i 0,2 punts per masturbació. I els demana la puntuació total. Al meu parer, l’onanisme està molt poc valorat en el Broncanòmetre, un joc que busca l’humor i que a vegades ha generat moments incòmodes o rècords històrics entre els entrevistats.
Abans d’acabar, voldria comentar la següent notícia: «Suspenden a un cartero dos meses sin sueldo por tener relaciones íntimas con una compañera en su jornada laboral». Si tenim en compte que treballen en una empresa que s’anomena Correos, tampoc és tan desgavellat, no? El problema és que els fets han tingut lloc fora de les nostres fronteres, concretament en el servei postal francés Le Poste. La justícia considera que no és possible mantindre contactes íntims en el lloc de treball, i menys encara durant la jornada laboral. Dues reflexions a rajaploma. Ningú podrà dir que l’home no va entregar el paquet, d’una banda, i un sí rotund a la conciliació laboral, de l’altra.
En resum, la intimitat no és un luxe, és una necessitat biològica que involucra processos reals en el cos relacionats amb el cervell, l’estrés, el dolor, el cor i el benestar. L’orgasme forma part de la nostra naturalesa, estem dissenyats per a sentir plaer i beneficiar-nos-en. Diferents treballs demostren que una vida sexual activa s’associa amb menys malalties de tot tipus i, sobretot, una millor salut mental. No solament parlem de viure més, sinó de fer-ho millor. Fer l’amor és medicinal, segurament és de les poques teràpies en què la diversió forma part del tractament. En una societat accelerada, desconnectada del cos i obsessionada amb la producció i el consumisme, el sexe es converteix en un regulador del nostre sistema nerviós. És un antiinflamatori, un antidepressiu i un ansiolític natural. Fisiologia pura. Per això, i m’incloc també en la famosa dita, follem, follem, que el món s’acaba!
