Sembla que Mazón encara no ha presentat la dimissió i es reuneix amb una colla d’impresentables, sectaris i fanàtics contra els valencians i el valencià… No ho saben, però, van de mal en pitjor, com si volgueren batre un rècord del manual del «pitjor govern possible». Naveguen a la deriva per sota l’aigua i el fang que ens ha envaït des de fa un mes a causa de la seua insolvència. Aquests mandataris putrefactes amb corbata i molt poca vergonya (que cantava la Gossa Sorda), encara treuen el coll del toll de fang i aigua bruta per tal de dir, en castellà, «Som el Govern de l’excel·lència» (del dictador i criminal Franco), erigir-se en «reconstructors» dels negocis vinculats a les empreses condemnades per corrupció, i per tal de burlar-se de tots nosaltres, els valencians, com si pensarem que som imbècils i ens poden prendre el pèl sistemàticament, com a ximples, beneïts.
Això després del desastre causat per la incompareixença d’un «president» de la Generalitat perdut en l’esbargiment del ranci i vetust restaurant El Ventorro, en un reservat de luxe, absent del lloc on li corresponia ser i del tot incompetent. I encara poden causar més malvestats. No tenen límits. És evident que cap dels que formen part de la colla de Mazón no mereix ocupar el seu càrrec. Inclús els del seu propi partit ho veuen així, però maniobren, amb politiqueria fastigosa, per atorgar les responsabilitats a tots els altres i mirar cap a una altra banda. Els del PP estan acostumats a no fer-se càrrec de les catàstrofes que provoquen i dels desastres que produeixen i augmenten, mentre ens «mal governen»: el Prestige, el Yak-42, el Metro de Jesús a València, l’accident de tren de Sant Jaume de Compostel·la, l’atemptat terrorista de l’11-M, l’atemptat no menys terrorista a la Rambla de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost, un mes i mig abans del referèndum de l’1-O (les declaracions de l’excap de CNI, encara afegeixen més sospites sobre la possible participació de l’estat profund), les votacions de l’1-O de 2017 amb les agressions brutals contra la ciutadania pacífica que anava armada amb una papereta i una urna (material insuportable per als feixistes de l’Estat, polítics nacional-espanyolistes i la majoria dels policies, militars i jutges). A més, cal recordar els casos de corrupció del PP: Gürtel, Lezo, Púnica, Erial, Kitchen, Taula, Tandem, ITV de Zaplana i Mazón, i un llarg etcètera. Totes les lletres de l’abecedari. Per enfonsar la reputació, les competències, l’economia, el crèdit i l’autogovern del País Valencià. Ho fan tot el pitjor que poden perquè volen el retorn a la dictadura feixista. Els surt el franquisme, conscientment i inconscientment. Inclús la «pseudodemocràcia» i el «pseudoautogovern», la descentralització, tan escassa i l’espoli brutal, els fa nosa perquè encara voldrien fotre’ns més; el retorn a l’ultracentralisme de l’Espanya eterna.
En les primeres reunions del Govern «valencià», es decideix fer dimitir dues conselleres perquè no hagen d’explicar el caos que van armar i la insolvència i irresponsabilitat directa d’un tal Mazón, dinant i festejant a la que volia que fos la futura directora d’À Punt; també es decideix posar militars per substituir l’autogovern «valencià» en prioritzar l’autoritarisme militar, com a expressió de la seua ideologia dictatorial, masclista i nacionalista madrilenya del PP del País Valencià. Aquest indigent intel·lectual potser pensa que col·locant uns quants militars ens acollonarà i ens engolirem, xuplant-li-la (com ell deia que faria amb el partit feixista perquè el votaren), en avalar totes les seues maldats, corrupcions, infàmies, mentides, afers bruts i vileses… Aquest miserable i els que l’envolten, en són còmplices de les seues malifetes de cap a cap. Com que el senyor Gan Pampols afirma en el seu llibre El arte de mandar bien que hem de ser sincers i honestos en la comunicació, ho seré. Com si estiguérem en «democràcia», quan tots sabem que és una «democràcia» amb residus, putrefaccions i reproduccions de la dictadura; amb un estat profund que reprodueix el nacionalisme espanyolista i el militarisme de la persecució de la dissidència contra «l’enemic interior». Com a manera de mantenir els privilegis dels cacics, corruptes i lladres de sempre.
No ens atemoreix ni Mazón ni el sursum corda. Perquè encara ens motivarà més per a fer-lo dimitir, a ell i a tot el seu govern d’inútils, corruptes i còmplices de la matança causada per les seues incompetències… No només han causat la mort per negligència de més de 200 persones, sinó que també han demostrat (com va fer la consellera de Turisme i Indústria), que saben esbroncar les famílies dels que hi anaven a Fira València a interessar-se pels seus desapareguts i morts (en realitat, homicidis!), sense un bri d’empatia ni humanitat. Acostumats a maltractar els valencians, posen la directa per vexar-nos i agredir-nos.
Aquesta gent ha aprofitat la catàstrofe de la DANA per atacar, de manera odiosa, i tractar d’arraconar i suprimir més el valencià. Més encara del que van fer en el primer any ignominiós de pacte «pepero» amb els feixistes d’infausta memòria. Ambdós partits d’extrema dreta, tan distinta de la dreta europea de Merkel, han aprofitat per tractar d’eliminar el valencià i imposar el seu castellà, la llengua de segles d’opressió, imposició per la força bruta de les armes, pel supremacisme, imperialisme i intent d’aniquilació de les altres llengües distintes de l’espanyol. No obstant això, esperem que els passe el mateix que els va passar a Filipines, com conta, magistralment, a Final d’imperi, Xavier Serra. Les humiliacions, les vexacions i les agressions que feien als filipins i ens fan a tots els valencianoparlants no quedaran sense resposta, com va passar a Filipines i a Cuba l’any 1892. Cap agressió sense resposta. Ja sabem que els militars de l’exèrcit espanyol, l’església «valentina» i els polítics espanyolistes del PP-Vox són els que, amb l’odi ferotge que li tenen a la llengua i cultura pròpia del País Valencià, volen exterminar-nos. Com van demostrar el passat 29 d’octubre, no els importen les nostres vides, terres, cases, propietats, ni necessitats vitals… No ens deixarem, però, destruir, arraconar ni aniquilar; defensarem el nostre País Valencià, amb dents i ungles, contra lladres, bords i mercenaris de l’imperi, amb totes les nostres forces. No defallirem.
Aprofitant que la gent treu el fang, l’aigua i la merda dels carrers i de les cases, amb extrema traïdoria i covardia, el Govern de Mazón ha suprimit el decret llei que preveia que els inspectors d’educació havien de ser competents en valencià; ha aprofitat la situació de crisi tan greu, amb centenars d’assassinats per la seua incompetència, per atorgar milers d’euros a entitats secessionistes, d’una incultura absoluta (tan incompetents com ells), només perquè vol atiar la discòrdia, la baralla i el conflicte lingüístic, dividir i separar el valencià del català de tots; ha suprimit les ajudes a les editorials valencianes i a les fires del llibre en valencià perquè escriuen i venen llibres sense errades ortogràfiques… Mentrestant per exterminar el valencià, subvencionen entitats reaccionàries, franquistes, antivalencianes (i anticatalanes) contràries a la gramàtica, l’ortografia i a la promoció de l’ús social de la llengua pròpia del País Valencià; grups sectaris d’analfabets integrals, sense cap competència en matèria lingüística ni cultural, que viu del conte de l’antivalencianisme i l’espanyolesia de la monarquia borbònica corrupta i opressora del nostre poble que vol ser lliure…
Denoten una indecència i immoralitat absoluta, aquesta colla de corruptes amb una consciència moral nul·la. El primer que han fet en el Govern «renovat», després de la DANA, és apujar-se el sou, sense topall. Com reflecteix un refrany valencià: «Cap avall, no hi ha topall». ¿Com esperen que la valenciana gent no els insulte, si es comporten com uns autèntics pirates i lladres repartint-se el botí del desastre i apujant-se el sou, com deia Agustí d’Hipona que eren els polítics sense justícia? Potser esperen que els aplaudim?
No tenen ni punyetera idea de la còlera i la indignació que provoquen les seues accions contra el valencià, contra els valencians, contra les víctimes de la DANA i els seus familiars, contra els morts, el vius, els que ho han perdut tot i estan desesperats, mentre ells intenten beneficiar-se i treure profit de les desgràcies; des del desastre sistèmic en la gestió de les inundacions, l’abandonament, l’orfandat, el desemparament; la inhumanitat de Mazón i de Rovira és ingent. Un conseller d’Educació sense gens d’interés per les escoles i instituts afectats, desaparegut durant setmanes, sense desfangar ni desinfectar els centres plens de fongs i florit; amb propostes desgavellades per a l’alumnat infant o adolescent de l’Horta Sud. Ni coneixen ni estimen el País. Voldrien que tornaren a les seues cases a les deu de la nit… i quan li pregunten per què no ha vingut abans, afirma que ell havia d’estar amb «la seua família», com si els «seus» hagueren patit algun desastre!… Gaudeixen d’un cervell «privilegiat». Com pitjor, millor, per al seu profit i benefici econòmic i polític, deuen pensar amb «M. Rajoy» o allò d’Aznar: «El que puga fer (i desfer!), que faça»…
A això es dediquen, a fer mal contra l’autogovern, contra les víctimes, l’educació, la cultura, l’economia, l’agricultura, l’habitatge, contra els ecosistemes vitals del PV. Com més ens ataquen, respondrem amb més energia. Perquè el seu capteniment és propi de psicòpates i sociòpates… sense cap remordiment ni sentiment d’humanitat. Com deia fa poc el portaveu del PP a Catalunya, potser en referir-se al Govern de Mazón, lacai al servei de la metròpoli: «No hi ha sistema que suporte una estructura parasitària i consumidora de recursos il·limitats». Això és Espanya amb les seues nacions «perifèriques»! En les dictadures i les «democràcies», ambdues destinades a espoliar i aniquilar el poble valencià i els Països Valencians, com sol dir Lluís Llach per referir-se a tot el nostre domini lingüístic.
