L’últim gir de guió del malastruc president consisteix a dir que va arribar a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat a les 20.28 h i no a partir de les 19 h com va confirmar els dies posteriors a la tragèdia, vint minuts després de les 20 h i sense cobertura com va reconéixer en un tuit al novembre o a mitjan vesprada (quina ambigüitat!) segons va assegurar el 7 de febrer. I quan els periodistes ara li pregunten per què ha canviat tantes vegades de versió, ell respon; ¿Pero quién cambia la versión? ¡De verdad es que no entiendo el cambio de versión cuándo es! ¿Cuándo he mentido? Home, per l’amor de Déu, no ha deixat de fer-ho des del minut u. Si és de veres que va entrar en el CECOPI dos minuts abans de les 20.30 h, cosa que alguns testimonis neguen, és evident que va faltar a la veritat. Però, és clar, si no és per ell, no sabríem que, evidentemente, las 20.28 h es después de las 19.30 h. Es un hecho fáctico, ¿no? Al·leluia! Quin control del timing!Gràcies, senyor Mazón, per aquesta descoberta tan transcendental per al futur de la humanitat. Parlem, doncs, d’axiomes vertaders.
És un fet fàctic que l’enganyifa té tants segles com la nostra espècie. L’homo sapiens va aparéixer, aproximadament, fa 120.000-100.000 anys, o siga que mentir com fa aquest ingrat és més vell que l’anar a peu. Ara bé, també dic que allò que està fent, que és riure’s de tota la ciutadania, queda en la seua consciència. Ell solet s’ha ficat en aquest fang de falsedats, i ja se sap que la gallofa té les cames curtes i que s’agafa abans un mentider que un coix. Qui té la ment tranquil·la conta la veritat des del primer dia, però qui no la té, menteix descaradament i fuig d’estudi. Allò que li espera a partir d’ara no serà gens bo. Els crits, les xiulades i les esbroncades formen ja part del seu dia a dia, per la qual cosa li convindria fer una reflexió i detindre aquesta espiral de faules en què s’ha convertit la seua existència. Com ell mateix va dir, ¡ya está bien, tanto bulo, tanta mentira! Doncs això, ja n’hi ha prou, però comence per aplicar-s’ho i deixe d’engalipar.
És una realitat que, cada dia que passa, el nivell d’indignació social és major. El d’Alacant té un problema de credibilitat enorme, i ha de ser conscient que les seues actuacions durant els últims quatre mesos seran jutjades políticament i judicialment. Els ciutadans tenen dret a exigir responsabilitat a la màxima autoritat del terreny, i en aquest sentit la societat valenciana ja l’ha sotmés a un judici crític per la seua nefasta gestió el dia més negre de la història recent del País Valencià, però, alhora, el més important de la seua carrera al capdavant de la Generalitat Valenciana. Per això la gent l’escridassa allà per on va, de nord a sud, i no hi ha acte en què no li traguen els draps al sol i n’haja d’eixir per les portes laterals o de darrere, com en la inauguració d’un congrés de formació professional la setmana passada, en el qual va haver de dir: Si os parece, vamos a respetar el acto, aunque algunos no respeten al presidente de la Generalitat. ¿Quin respecte mereix un dirigent amb més cara que esquena que se n’ha d’anar a Madrid a contar les seus bòfies perquè a la seua terra no el creuen ja ni els seus? Després de més de cent dies demanant-li que ensenye la llista de telefonades que va fer aquell funest dia, se’n va a un desdejuni informatiu a la villa y corte i allí mostra una suposada relació de setze trucades. És un pocavergonya. Per a mi, la consideració, la decència i la dignitat la tenen les víctimes i els seus parents, les més de dos-centes persones que van morir per la seua culpa, i per això cada segon que aquest brivall s’agarra a la poltrona és un insult als morts i als familiars.
És inqüestionable també que des que va començar a ploure aquell 29 d’octubre fins al dia de hui, Mazón ha tingut com a objectiu intentar demostrar que estava on tots sabem que no estava, que comandava l’emergència mentre dinava amb una amiga periodista en El Ventorro i que es va incorporar personalment al CECOPI, tot i que ni el presidira ni en fora membre, tan prompte com va poder, ja que, segons ell, hi havia molt de trànsit aquella vesprada. Açò és el que ha mantingut fins ara, però el falsari major del Regne de València, en un canvi d’estratègia per tal de salvar-se el cul penalment, ara defén amb dents i ungles que va arribar més tard encara de quan tocava al lloc on havia d’haver estat des de primeríssima hora del matí per tal de fer veure que ell no va tindre res a vore amb les decisions que s’hi van prendre, com per exemple, l’enviament tardà i erroni de l’alerta als mòbils. És a dir, ell sosté que s’hi personà a les 20.28 h (les imatges que aporta del moment de l’arribada demostren que hi entrà saludant com si fora un torero) per tal de no acabar en la presó. Des del meu punt de vista, és tot tan delirant que aclapara. A quina hora es va unir l’omnipresent a l’Eliana? Com diu el periodista de la cadena SER Miguel Ángel Campos, Mazón hi va arribar 227 morts tard.
També és un fet indubtable que ell a soles, dient una cosa i la contrària, s’ha posat en l’ull de l’huracà amb tants enganys, i sobta que es sorprenga que tota la responsabilitat recaiga sobre ell. Com que ha perdut el relat polític, ara intenta guanyar-ne el judicial i tracta de protegir-se. Segons la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas, la major part de les víctimes van perdre la vida entre les 18 h i les 20 h atrapades en les plantes baixes o els garatges i ofegades pel fang. Per això mateix ara justifica que ell arribà al gabinet de crisi a les 20.28 h com si això el salvara èticament i moralment. D’altra banda, l’exconsellera Salomé Pradas ha dit recentment en una entrevista: ya se sabrá la verdad, tengo claro lo que pasó. Per què no ho conta? Insinua alguna cosa?
Altra qüestió indubtable és el marró que l’excantant ha encolomat a Feijóo i tot el seu partit. L’última versió mazònica ha creat incomoditat en el Partit Popular. El gallec té alguna cosa a dir davant la muntanya de fal·làcies i la inoperància del seu vassall? S’atrevirà l’orensà a vindre aquest any a les Falles a compartir el balcó consistorial amb Pinotxo i viure en directe el clamor popular diari contra el seu súbdit? El líder del principal partit de l’oposició a escala nacional i aspirant a la Moncloa ha de tindre lideratge i principis, i hauria de deixar de tapar la infàmia política del seu protegit. Perquè si aquest subjecte menteix més que alena, el PP, avalant-lo, d’alguna manera també està enganyant el poble valencià. El problema ara es troba al terrat de Gènova 13, és evident que tard o d’hora aquest belitre haurà de dimitir o l’hauran de fer fora, i aleshores m’agradarà vore com defendrà la dreta els aplaudiments i les ovacions del passat 12 de gener per part de tots els barons populars al seu company, que canvia de versions més que de calçotets.
Que han d’apartar Mazón de la primera línia política és, sens dubte, un fet indiscutible perquè, segons enquestes internes, afona el partit al País Valencià i el situa per darrere del PSPV i Vox en intenció de vot. Compromís també creixeria bastant, amb la qual cosa les alarmes han saltat i la tensió i la inquietud són màximes. Si en aquests moments hi haguera eleccions, el desastre seria total i absolut, un autèntic suïcidi polític. El 86,5% dels votants del PP no creu en les explicacions que ha donat, o siga que ja ni els seus li donen suport, la qual cosa demostra que està erosionant la marca. Però Mazón es fa el desentés, en cap cas es planteja la dimissió i l’agonia en el PP va en augment en comprovar que, en comptes de centrar-se en la reconstrucció tal com li van demanar, ocupa el temps a preservar el seu relat ple de contradiccions. El desgast de les sigles és palmari i càrrecs importants temen un efecte contagi en l’àmbit nacional. També els principals empresaris valencians han traslladat a Feijóo el seu malestar amb el president mentre creix la pressió.
I és un fet fàctic que assistim a un dels moments de més indignitat en la política valenciana. La indecència sobre la indecència. Aquesta és una evidència que s’admet sense demostració per innegable i que és difícilment rebatible. També és una cosa incontestable que, com a governant, la situació de Mazón és insostenible. Aquest incompetent hauria d’haver dimitit aquella mateixa nit. No solament no ho va fer, sinó que la seua és una fugida cap avant. Vorem on el porta. De moment, el paladí de la veritat absoluta ens vol fer creure que els burros volen, però no, els ases no volen, i afortunadament el temps és veritat. ¿Cuándo he mentido?, es va preguntar retòricament a si mateix fa uns dies. La resposta és òbvia: falsia rere falsia, ho ha fet 227 vegades, tantes com persones han perdut la vida. Li sembla poc? A la immensa majoria de valencians i valencianes ens pareix massa.
Finalment, ara que s’acosten les Falles, és un fet fàctic irrefutable que aquest espantall està cremat des del mateix dia dels fets. Es va botar foc i s’ha abrasat. Només queden les cendres d’un ninot ridícul i grotesc que arriba a la cremada del tot socarrat i que s’ha soscavat el seu futur polític. La seua mascletada de mentides, patològica i de psiquiatre de guàrdia, ha acabat per consumir-lo. Enguany, trobe, no hi haurà caloret faller per a Mazón. S’ho ha guanyat a pols.
