Segons Alberto Núñez Feijóo, que sepan que las vacaciones están sobrevaloradas. Nyas, coca! Va ser el comiat en la roda de premsa que va fer el passat 31 de juliol des de Gènova 13 amb motiu del balanç del curs polític que acabava. Si algú busca el vídeo, vorà que quan va pronunciar tan desafortunades paraules, tota la clec que l’acompanyava allí aquell matí va riure-li les gràcies. Que jo vaig pensar: de què riuen aquests pallassos? Perquè si volia fer una broma, va ser penós. I si ho deia seriosament, una injúria i un insult. Dies després, des de Cambados, va assegurar que es tractava d’un acudit per a fer-se el simpàtic, humor gallec i de dretes que almenys jo no entenc. Potser volia imitar el talent irònic del seu coterrani M. Rajoy, el qual, a aquest pas, quedarà com a llest al costat de l’orensà. Però, sobretot, trobe que era ideologia pura i dura i en el fons volia dir altra cosa que no es va atrevir a verbalitzar, queremos un país de amos y esclavos, que és el que realment no han deixat de ser mai, uns senyorets com ja va reflectir Miguel Delibes en la seua novel·la Los santos inocentes (1981), també versionada cinematogràficament l’any 1984 en la pel·lícula homònima de Mario Camus. Recomanació estiuenca.
Qui considera que les vacances estan sobreestimades és un senyor que es va fotografiar l’estiu de 1995 en una barca entre Baiona i les illes Cíes, en la ria de Vigo, amb un conegut narcotraficant del moment, Marcial Dorado. Verano azul, primera temporada. Però blau Partit Popular. És el mateix que, en acabar la declaració a Madrid, colleu rumbo cara á súa benquerida terra, sa casa de Moaña (Pontevedra) situada en terreny públic i, segons sembla, amb accés il·legal directe a la costa. Anar a la platja així sí que està sobrevalorat, pense jo. Caldria recordar-li al classista Albertiño que les vacances no són un regal, són un dret adquirit que va costar molt d’aconseguir durant la Segona República (Llei de contracte de treball de 21 de novembre de 1931), a banda d’absolutament necessàries des del punt de vista de la salut. Ja sabem que, si fora per ell, no n’hi hauria. És un avís a navegants: si governa la dreta, el comentari passarà de ser una ocurrència a una realitat, perquè aquesta gent no ix a caçar sense gos. Una setmana abans, la radical Cayetana Álvarez de Toledo ja va parlar de sacrificar les vacances i els dies festius en pro d’una defensa de la democràcia i la llibertat, proposta que ja ha arribat a França, on Macron ha eliminat dos dies festius als seus conciutadans, a banda de congelar-los les pensions i retallar la despesa social i el nombre de funcionaris. Així, doncs, quan veges la barba de ton veí pelar, posa la teua a remullar.
Parlem també de la mateixa persona que no en fa ni un brot i que ara jutja que qui no puga descansar, dos pedres. I és que sovint parla qui més ha de callar. Després de tot un any treballant, alguns per quatre duros, arriba un que viu amb l’esquena dreta i els diu: ¡ahora vas y lo cascas! Segurament, en el seu cas estar de vacances no es diferencia massa del seu dia a dia, unes vacances, per cert, pagades per tots els contribuents i que duren tot l’any. Això sí que està sobrevalorat, senyor Feijóo. Vosté està descansat i no les necessita, no les agafe i punt. Estic convençut que si estiguera en la cuina d’un restaurant tot el dia ficat o servint taules de cambrer fent més hores que un rellotge, el conte canviaria molt i no crec que parlara tan a la lleugera. Però no és el cas. L’única diferència que notarem entre que s’agafe unes setmanes d’esbarjo i la resta de l’any és que, almenys, deixarem d’escoltar els seus insults i les seues mentides en els mitjans dia sí i dia també. I els seus brams d’ase. Per tant, agrairem uns dies sense vore’l, la veritat. Per mi, com si es vol prendre una dècada sabàtica i no torna ja mai a la política, no el trobaré a faltar.
Sap Feijóo que un de cada cinc espanyols no pot permetre’s viatjar ni una setmana aquest estiu? Els preus estan disparats i un 18% de treballadors no pot costejar-se uns bitllets o un hotel durant els mesos de juliol i agost. Això té un nom, pobresa vacacional, i Espanya és un dels països europeus que més la pateix. Són moltíssims els ciutadans que no poden eixir de casa i desconnectar. Estan o no estan sobrevalorades les vacances per a aquestes persones? Anar a un hotel de quatre estreles a Menorca costa el mateix que viatjar a Punta Cana la mateixa setmana. El problema és que molta gent no pot anar ni al cantó del seu carrer, menys encara a les illes Balears o a la República Dominicana. Per a moltes famílies, és inviable pagar les desorbitades quantitats que s’estan demanant pel lloguer d’un apartament a les massificades zones turístiques, i per això opten per anar-se’n uns dies al poble (qui en tinga) i tirar de ventilador. Allò que importa és abandonar la rutina i que els done un poc l’aire mentre arriben temps millors.
En resum, la persona que vol ser president del Govern espanyol ens diu que deixar de treballar unes setmanes és un privilegi. La seua és una ignorància crassa, una ineptitud supina. Hi ha tantes coses sobrevalorades en aquesta vida, per exemple, la seua intel·ligència, la seua capacitat, el seu sou, el seu sentit de l’humor… Però les vacances no estan sobrevalorades, estan sobretreballades, sobremerescudes, sobredesitjades… Ironia gallega, diu. Li va faltar proclamar: no soy cómico porque no quiero. Quan aquest individu està més a prop d’abolir els drets laborals que de respectar-los, la broma no sona a broma. A qui no entenga la retranca del líder de l’oposició, gran mestre del vi blanc més famós de la seua terra, Feijóo li diu, fent apologia de l’alcohol a l’estil Aznar, Rajoy i Ayuso: tómate un albariño y descansa. Jo hi afegiria: però, la pròxima vegada, medita bé el teu vot si no vols quedar-te sense el teu merescut descans estival.
