Pocs dies abans de les eleccions europees torne a Tony Judt. Anys després, torne a Judt amb nostàlgia, però també amb respecte. Torne a rellegir el seu assaig ¿Una gran ilusión? Ensayo sobre Europa, escrit en 1996. El cèlebre historiador anglés, socialdemòcrata convençut i autodeclarat entusiasta d’Europa, reflexiona sobre la història contemporània del continent, del seu futur i de l’encaix dels països de l’est d’Europa en un moment en què les guerres balcàniques tornaven a primera línia de la geopolítica.
Malauradament, Judt va morir en l’any 2010. Fins aleshores n’hi va haver, i n’hi ha, cinc aspectes de la situació europea que han marcat la dècada passada i la següent. El primer va ser l’impacte de la crisi econòmica de l’any 2008. Molts governs, tant conservadors com socialdemòcrates, havien aplicat polítiques neoliberals durant dècades, que finalment van esclatar en milers de llars de la ciutadania de la Unió Europea. Com a solució? Polítiques d’austeritat i rescats bancaris acceptades per les institucions europees en països com Grècia, Espanya, Portugal, Itàlia, Irlanda, etc.
El segon element va ser una crisi de valors de les institucions europees per resoldre a partir de l’any 2015 la crisi migratòria. Realment, aquella oportunitat d’una Europa solidària es va perdre i van començar a sorgir organitzacions polítiques xenòfobes en països membres de la Unió i que en molts d’ells van arribar als governs estatals, cas d’Hongria, per exemple. Aquest 2024 s’està debatent al Parlament Europeu el polèmic Pacte Europeu Migratori i d’Asil, amb clàusules com la creació d’un mecanisme de «solidaritat» que obliga a tots els països de la UE a rebre migrants en el seu territori o bé a pagar perquè altres s’ocupen d’aquells. Eixa factura pot ascendir fins als 20.000 € per migrant rebutjat. L’acord també permet la detenció de famílies que tinguen fills des dels sis anys tot identificant les empremtes dactilars. El pacte pretén entrar en vigor en 2026.
El tercer element va ser la crisi sanitària del 2020 amb la propagació del virus de la Covid-19. Quan Europa va passar a convertir-se en l’epicentre de la pandèmia, va ressorgir el debat de la sobirania dels estats per gestionar qüestions de la salut de la ciutadania. La Unió Europea, en matèria sanitària, té un paper de previndre malalties, però no té una Comissió o un Consell, com sí que ho té en l’àmbit polític o econòmic. La pandèmia va sotmetre a una duríssima prova el projecte europeu, especialment perquè les institucions europees van tindre dificultats a l’hora de donar una resposta conjunta.
El quart element és la Guerra russo-ucraïnesa. Ucraïna va perdent. Rússia ho sap i necessita estabilitzar els fronts. L’OTAN també sap que la Unió Europea, com gosset que llepa l’amo, no deixarà de costat el poble ucraïnès i enviarà armes i més armes. Es demostra, doncs, que la UE com a entitat política no té independència per a dir prou. Pocs partits polítics, minoritaris, això sí, i que es presentaran a les eleccions, plantegen una taula de diàleg i l’alto el foc.
El cinquè, i últim element, és el genocidi a Gaza. El suïcidi moral d’Occident, com diu el periodista Rafael Poch, és més que evident en la matança perpetrada per Israel. Les institucions europees no han deixat de demostrar la poca credibilitat de la defensa dels drets humans i mediació de conflictes, ja que Israel és benvingut. Mentrestant, tenim a França que juga a ser Napoleó i Alemanya a Bismarck. Sort que la ciutadania està sent testimoni de la barbàrie i s’ha manifestat. Lògicament, però no debades i amb repressió policial.
Ens dirigim a un escenari mundial difícil, perquè les elits polítiques i militars ens estan conduint a un conflicte major. Per tant, les eleccions europees del pròxim diumenge són un plebiscit sobre guerra o pau.
