Esperança activa

Corren temps de col·lapse ecosocial, manifestat en una gran confluència de crisis diverses. I en este context és normal que proliferen les sensacions d’inquietud, preocupació i ansietat, que van de la mà de la decepció amb els governants, la desconfiança davant les promeses dels polítics i una sensació creixent d’impotència enfront de l’enorme poder de les elits capitalistes. Mentrestant, el caos climàtic avança, la biodiversitat es veu colpejada per una economia que sols vol créixer a costa de la salut del planeta, les guerres pels recursos minvants proliferen, l’extrema dreta guanya terreny, la desigualtat social no deixa d’intensificar-se i sembla que no hem après gran cosa de les lliçons de la pandèmia de covid-19. És, aleshores, comprensible, que el pessimisme i l’escepticisme s’estenguen.

Tanmateix, com assenyalen Joanna Macy i Chris Johnstone en el seu important llibre Esperanza activa: Cómo afrontar el desastre mundial sin volvernos locos (en versió en castellà), és possible afrontar estos temps de desfeta amb una altra actitud, la de l’esperança activa. Es tracta d’un enfocament que combina l’ecopsicologia i el treball entorn de la sostenibilitat i la consciència mediambiental. L’esperança activa implica una forma d’esperança que no és passiva o basada en la negació dels problemes ambientals i socials, sinó que es nodrix de l’acció i la participació activa en la creació d’un canvi positiu. Suposa una serena però realista avaluació de la realitat, acompanyada de la ferma determinació per transformar-la.

En el context de l’obra de Macy i Johnstone, l’esperança activa sorgix de la interconnexió entre la preservació del medi ambient, la justícia social i la transformació personal i social. Es tracta de reconèixer els desafiaments i crisis existents, però en lloc de quedar-se en la desesperança, estimula a les persones a participar en accions concretes i significatives per abordar i resoldre estos problemes. L’esperança activa també està relacionada amb el concepte de «treball que reconnecta», un enfocament terapèutic i educatiu per a ajudar les persones a enfrontar el dolor ambiental i a comprometre’s de manera activa en la creació d’un futur més sostenible. Dit d’una altra manera, l’esperança activa impulsa críticament les persones a imaginar i contribuir a un món més just, equitatiu i en harmonia amb la natura.

A més, la filosofia de l’esperança activa destaca la importància de diversos aspectes en la resposta al col·lapse ecosocial com el desenvolupament de la consciència emocional, una visió il·lusionant i constructiva del futur, la importància capital de l’acció col·lectiva, el sosteniment d’una ètica de les cures, la responsabilitat social i una decidida aposta per la resiliència comunitària, la reconnexió amb la naturalesa, la sostenibilitat real i l’equitat global. Tot un exemple de què enfront de la immensitat de les crisis és possible recuperar el sentit i el significat d’una existència compromesa, capaç de superar els paranys que el sistema genera per provocar la desmobilització i la submissió voluntària. Hi ha esperança, doncs, però cal implicar-se activament en ella i ser cadascun un agent del canvi necessari.