Realment cal acceptar que el col·lectiu de gent que escrivim a La Veu, som persones preocupades pel País Valencià.
No sé si alguna persona, o la redacció, fa un recompte i valoració de forma sistemàtica dels escrits que per ací apareixen. Tal vegada això ens diria alguna cosa de positiva i fins i tot permetria precisar punts.
En tot cas, faig referència ací a l’article de Joaquim Iborra. Amb qui coincideixo de ple. Aprofitant, però, el que ell diu em permet tirar endavant.
És cert que opinem massa. Som un país on la frase «tants caps tants barrets» té un valor considerable. Tal vegada massa. Per això el que ell diu sobre la possibilitat i conveniència de l’anècdota, del fet concret, em sembla molt assenyada. Facta, non verba! ja és una demanda antiga que, en determinades circumstàncies pot tenir un enorme valor. Fa no massa, i és un tema que treu a la palestra sovint el mestre Enric Juliana, insistia en el fet que calen mapes, mapes per poder interpretar millor algunes realitats. Doncs, això… substituïm si voleu mapes per fets.
Apliquem als nostres escrits, per fer-los més vàlids tal com diu Iborra, mapes, fets concrets que puguen ser fàcilment recordables i servir de base per donar suport a un punt de vista, un raonament. I que se n’isca de la nostra mania de pensar.
Sovint, en escriure un article, ací o en un altre lloc, he dubtat a incloure l’anècdota. A partir d’ara no m’ho pensaré tant i tiraré endavant pensant a aportar un pessic de realitat, i no de pura teoria, servible per al possible lector o lectora.
Crec que és una bona raó el que diu Iborra tan clarament «Encara que es tracte d’un fet remot, hauríem de comentar-lo en relació amb una experiència directament viscuda per nosaltres. Voilà. Perquè a més, si tenim l’oportunitat de situar aquest fet remot dins el nostre espai territorial o cultural, servirà sense dubte per millorar el nostre coneixement.
Quantes vegades, llegint per exemple un article de La Veu, hem aprés sobre una condició, un esdeveniment, un fet del qual no en teníem ni idea i ens serveix per reconfortar-nos o reafirmar-nos amb una concepció pròpia, nacional. De la qual, sovint anem tan escassos per culpa d’uns mitjans de comunicació aliens del tot a la realitat valenciana.
D’aquesta manera no solament podrem contribuir a conèixer millor el nostre entorn, sinó també exercirem el dret ideològic a dominar les paraules i la construcció social imperant.
Diu també aquestes paraules que reafirmen les anteriors: «Els opinadors no hauríem de formular opinions desvinculades de l’observació d’algun fet concret, de la interpretació de circumstàncies conegudes de primera mà».
Vet ací com es reafirma en la proposta. En un entorn global on les fake news campen per on volen, la necessitat de prendre com a objecte de tractament un fet, una circumstància coneguda de primera mà, té el valor de l’evidència, a la qual es pot acudir en cas de disputa. Encara que sapiguem de la realitat que és subjectiva i canviant… Però un fet s’imposa per la pura existència.
De manera tal que, si seguim amb el raonament i el volem aplicar per ser efectius, haurem de predicar amb l’exemple. I em permet posar sobre la taula un fet tan simple com que si no tinguérem la plataforma de La Veu, una condició real i no pura opinió, no estaríem discutint aquests temes.
En definitiva, anem a parar a una de les tesis aquelles del marxisme que ens diu que les condicions materials condicionen les mentals. Per a poder-les utilitzar com a ferramenta per arribar al taxista.
