O com a sardinetes en estiba, de banasta o arengades al barril. Estampits, amuntegats, comprimits, apilotats, premuts, pitjats, xafats, premsats, atapeïts, a pic de mall, justos o, com més m’agrada dir-ho a mi, enforfoguits. Per segon any consecutiu, així anàvem el passat dissabte, de vesprada, en el tramvia de la línia 2 que isqué de Sant Vicent del Raspeig a les 18.30 h en direcció a Alacant. I exactament igual d’estrets vam tornar al poble sequet però sanet en el que vaig agafar al Mercat Central a les 21.26 h. No solament és la sensació de falta d’espai i d’aire, és fonamentalment la calor insuportable a l’interior del vagó i les olors de tota mena que arriben per totes les bandes i que fa que el trajecte de 28 minuts es faça etern.
Però contextualitzem la situació. És dissabte, 20 de juliol, mitjan vesprada, ple estiu, primera onada de calor de la temporada (i a la zona està decretada l’alerta taronja per altes temperatures), són les Fogueres de Sant Vicent del Raspeig i Alacant celebra la manifestació de l’Orgull LGTBIQ+. Gent a mansalva pertot arreu: locals, nacionals i estrangers. La bambolla del turisme, que qualsevol dia explotarà i ens afectarà com la del boom immobiliari del 2008. I qui avisa et vol bé. Arriba el tramvia on fa més de sis-cents anys va predicar sant Vicent Ferrer i, oh, sorpresa, no ve doble, solament du un comboi. Al Govern valencià li fa igual les circumstàncies descrites, però si hi haguera visita del Papa a la terreta, el tren portaria deu vagons, n’estic segur. Fa un mes, per les Fogueres de Sant Joan alacantines, per a baixar a les mascletades a la plaça dels Cavalls, eren també trens d’un sol vagó? Poca broma, que estem parlant de la línia del TRAM que uneix la segona ciutat més poblada del País Valencià amb la sisena amb més habitants de la província.
Cap director general de Transport i Logística, cap responsable de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, cap conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i cap president del Consell va preveure l’allau de persones que eixe dia i a eixa hora es mourien pel simple fet que era, hi insistisc, dissabte, a la vesprada, mitjan estiu, i amb la celebració d’una cada vegada més multitudinària, reivindicativa i ludicofestiva protesta en favor del col·lectiu LGTBIQ+ a Alacant, o de l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Carme Coronada de les festes foguereres santvicenteres. Quina planificació fan aquestes persones de la xarxa pública de transport? ¿Volen o no volen afavorir que la gent, en comptes d’agafar el cotxe i col·lapsar el centre de la ciutat, es moga en autobús i tramvia? Quina explicació hi ha que aquell servei, en hora de màxima intensitat i activitat, només fora oferit amb un vagó?
Senyor Mazón, deixe d’ensenyar-nos la seua blanca dentadura, sempre somrient com si des que arribà al Palau de la Generalitat fa un any tot anara vent en popa, i comence a mirar més pel benestar dels alacantins i les alacantines en els seus desplaçaments en transport públic per l’àrea metropolitana de la seua localitat. O la culpa és també de Pedro Sánchez? No tot se soluciona amb el mateniment de la pròrroga en el cost reduït del bitllet. Que el viatge coste 0,43 euros no significa que hi anem apretats sense poder ni menejar-nos i que se supere la capacitat màxima permesa de viatgers. Volem moure’ns en condicions dignes, no inhumanes, i no estar mitja hora ficats en un tren com a sardines. Som usuaris d’un servei públic, som persones que mereixem un tracte i un respecte molt millor del que ens dispensaren aquell dia. Així volen atraure-hi turistes? Visitar la Comunitat Valenciana, com el subsol d’Alacant, es convertirà en una vertadera experiència inoblidable. Actitud mediterrània, clar que sí.
