Llig que els trens de rodalia del sud no arribaran a l’Estació del Nord entre les 13.00 i les 15.00 hores ni més ni menys que des del 14 al 19 de març. Deixaran a la gent a Albal i allà ja que se les apanyen. Per posar un exemple, el tren de la C1 que arriba a València Nord un dia laborable a les 13.18, que entenc que és el primer dels suprimits, ix de Gandia a les 12.05. O siga, que des del tren de les 11.35 no tindran servei per arribar a València fins al tren de les 14.05, exactament dues hores i mitja. Un dia laborable. I a la C2, la línia de Xàtiva, el mateix.
Justament la setmana passada vaig fer una columna d’elogi de les falles a partir del Cant de l’Estoreta del barri del Carme, un dels actes que encara conserven ambient de barri, i deia que algun dels problemes que arrossega la festa de les falles són els que l’allunyen del seu sentit i de la seua raó de ser i que en moltes ocasions són provocats o impulsats per les autoritats valencianes. I aquest retall de la rodalia (hem passat de reforçar el servei a retallar-lo en hores de màxima afluència) va en eixe sentit i n’és un dels seus exemples.
Renfe assenyala en un comunicat que pren aquesta mesura a petició de l’Ajuntament de València i després dels problemes que hi hagué l’any passat al voltant de l’hora de la mascletà amb una gentada que arribava des de la plaça de l’Ajuntament a l’estació del Nord i va fer difícil o impossible a la gent eixir durant una bona estona. Perfecte, problema detectat. Quina és, però, la solució que se n’ofereix. Si ja hi ha massa gent, la que sobra és la que ve dels pobles i ciutats del sud. Anar a València en rodalia a veure la mascletà és un costum tradicional de la gent d’eixes poblacions i ara la senyora alcaldessa del Cap i casal, que se li ompli la boca amb això del Cap i casal, decideix que no són benvinguts, i que, posats a posar un límit, que siguen ells i elles els que es queden fora. Els trens d’alta velocitat farcits de madrilenys operaran amb normalitat, com no podia ser d’una altra manera.
I això, clar, a banda de la gent que agafa eixos trens per a anar a treballar, que ja se’n pot oblidar eixos dies. I sense parlar tampoc de l’efecte que provocarà en els darrers trens que sí que podran entrar, que seran llaunes de sardines rodants i probablement es deixaran gent a les andanes, la qual cosa per altra banda tampoc és notícia, però tampoc sembla que es considere un problema. I a més molta gent haurà d’agafar el cotxe com a alternativa, la qual cosa, estimular el vehicle privat els dies de falles, pot tindre com a conseqüència embussos de proporcions èpiques. El transport ferroviari a l’estat espanyol és colonial i classista i, per altra banda, a María José Català li encanten els cotxes i és de veres que cap de les dues coses no és tampoc cap novetat.
Per altra part el mateix ajuntament ha permés la instal·lació d’envelats i altres artefactes que ocupen la via pública i que no són precisament falles des de començaments de mes. I no només els que no impliquen talls de carrer, cosa que personalment no em semblaria malament, sinó tots. Jo soc faller i no soc especialment enemic dels envelats, que em semblen una ocupació legítima de l’espai públic durant els dies de festes per associacions festives, és a dir per una part important de la societat civil i, perquè, a més, a diferència de María José Catalá, no soc un enamorat dels cotxes pel centre de la ciutat. Dit això, tindre envelats posats durant una setmana no festiva sencera que tallen carrers em sembla un xic massa, com també tindre activitat nocturna a dojo les nits del cap de setmana anterior. Precisament perquè soc faller entenc profundament el sentit ritual i festiu dels dies de falles, i açò, entre molts altres efectes, els dilueix. A més, en una ciutat creixentment turistificada, perllonga en el temps la conversió de la ciutat en una mena de parc temàtic de la festa sense objectiu, amb milers de persones consumint alcohol en el carrer i amb música a tot volum sense que les falles no estiguen ni tan sols començades a plantar. Es perd el sentit, es desvia el centre de la celebració i es contribueix a despersonalitzar la festa de les falles, tot, clar, a major glòria i profit de l’hostaleria en general i de les empreses que munten les barres, que no són precisament falles, en particular.
En resum, que si bé tot el que escrivia la setmana passada és veritat i les falles són un patrimoni identitari i social importantíssim per a la nostra ciutat i són un refugi de la memòria i de la sociabilitat popular enmig de la gentrificació i la turistificació, és també cert que no es poden amagar aquests problemes que poden convertir-les, si no ho han fet ja, també en aliats de la turistificació, de la pèrdua de la ciutat per als veïns i les veïnes, de la pèrdua del cap i casal per a la gent de les comarques.
Està clar que l’alcaldessa i les administracions públiques en general (perquè, encara que era un altre nivell, tampoc es poden idealitzar el temps de Joan Ribó ni pel que fa a les falles ni pel que fa als processos de gentrificació i de turistificació, que de fet s’incrementaren) van al que van i afavoreixen els processos i els interessos que afavoreixen. Només ens cal esperar i desitjar que almenys arribe un moment que les mateixes comissions falleres, les que fan aquestes coses, clar, que no són totes, i m’atreviria a dir que ni tan sols la majoria, deixen de vendre l’ànima al dimoni a canvi de les molles i de lliurar la festa als qui se l’apropien i la refan a la mesura del seu benefici. Que deixen muntar els envelats més d’una setmana abans no compensa.
