Tranquils, lectors, que no aspire a fer en aquest escrit una anàlisi exhaustiva i detallada del perfil de persones que el 28 de maig del 2023 van depositar en l’urna la papereta que encapçalava un tal Carlos Mazón Guixot. Tampoc no inventaré la pólvora ni cal ser sociòleg o expert en demoscòpia per a saber que, tret d’algunes excepcions, la gent adinerada, opulenta, acomodada, burgesa, conservadora i de fervents creences religioses acostuma a votar a la dreta. Però com que no es pot generalitzar, i els resultats finals així ho confirmen, també hi ha el cas contrari, és a dir, persones treballadores de sol a sol, amb l’esquena destrossada de pencar que guanyen un salari irrisori i ridícul i que, quan hi ha eleccions, es decanten pel PP o Vox. Són els mateixos que als Estats Units han elegit recentment Donald Trump i la colla de ricassos que ara governen la major potència econòmica i hegemònica del planeta.
Sempre he pensat que en el vot a la dreta hi ha una part important d’ignorància, i explicaré per què. Aquest segment de l’espectre polític sovint basa el seu discurs a esprémer a qui té baix, i la plebs no s’adona que els de dalt són, precisament, els opressors. Ho vam comprovar durant la pandèmia amb un govern a Madrid comandat per una verdulera (Me gusta la fruta, dixit)que va gestionar les residències d’ancians amb uns protocols vergonyosos que van fer que 7.291 majors moriren sense l’assistència mèdica que necessitaven i que mereixien. Els polítics carques constrenyen els pobres i aquests, en comptes d’allunyar-se’n, fins i tot els donen suport. Una mena de síndrome d’Estocolm. De cap altra forma s’explica els caires classistes i xenòfobs que la dreta ha sabut vendre molt bé entre el populatxo. Per què en algunes meses electorals d’alguns barris de la zona nord de la ciutat d’Alacant va triomfar en els últims comicis la papereta verda de Vox? Perquè deien que els migrants els lleven la faena, cosa que és absolutament i demostrablement falsa. De la mateixa manera que ara el señoro Abascal exalça el seu amic boig i despentinat que habita la Casa Blanca, encara que el magnat americà estiga fent la punyeta a Europa i a mig món amb els aranzels i això perjudique les nostres exportacions. Li té exactament igual al nou Cid Campeador.
Els votants de baixos ingressos creuen que els nets dels terratinents franquistes defenen els seus interessos, i no és així, tot el contrari. També diuen els electors del PP que no tenen ideologia, que els dogmes són d’altre segle, que voten als populars perquè gestionen bé, i efectivament s’omplin les butxaques a mans plenes amb els nostres diners. Vegeu, si no, el saqueig de les arques públiques en temps de Zaplana, Camps i Rita Barberà. Els elegeixen pels bons costums, perquè van a missa, per la defensa de valors tradicionals com la família, perquè estan en contra de l’avortament, del feminisme i del matrimoni homosexual, perquè prometen la reducció d’impostos i l’atracció d’inversions privades per a crear ocupació, per la mà dura contra la mal anomenada migració il·legal, la delinqüència i el jurament de més seguretat, per les polítiques clientelars d’ajudes directes en unes determinades zones, per l’intent de lingüicidi dut a terme fa dues setmanes contra el valencià mitjançant un referèndum en què els va eixir el tir per la culata… La llista d’arguments, al meu parer simplistes, pot ser infinita, però mostra un desconeixement absolut de la realitat i em fa pensar que no saben realment què escullen. O com s’explica que una persona del col·lectiu LGTBI+ vulga tindre com a governant el seu botxí?
La meua intenció, en qualsevol cas, no era divagar genèricament, sinó centrar-me en les coses més de casa, en el producte de proximitat. Per exemple, m’encantaria saber què pensen els simpatitzants de Mazón sobre la seua nefasta, irresponsable i qüestionada gestió de la DANA del passat 29 d’octubre, sobre la caterva de mentides que, dia rere dia, ens ha dit des d’aleshores, sobre la fortuna que cada mes paga la Generalitat Valenciana a una consultora per fer el Pla de Recuperació Econòmica i Social que ha dissenyat el militar Gan Pampols i que simplement inclou el diagnòstic, la planificació, la implementació, el seguiment i l’avaluació de la reconstrucció, o siga, paper banyat, perquè de forment, ni un gra. O també estaria bé conéixer què els sembla el rumor que afirma que l’incapaç d’Alacant s’agarra a la poltrona com una caparra perquè si arriba al 13 de juliol, que és la meitat de la legislatura, s’asseguraria els altres dos anys amb un sou públic de 75.000 euros anuals en condició d’excap del Consell. Què n’opinen?
Si troben correcte tot això, poc més tinc a dir. O sí: bona nit, cresol. Perquè cada minut que passa aquest incompetent al capdavant del Govern valencià, són vots que li està llevant al partit a escala nacional en les pròximes generals, que també va bé. Per això la setmana passada ens desdejunàvem amb aquest titular del diari ABC, que tothom sap de quin peu coixeja: Mazón debe irse ya. I quan això ho diu el periòdic que va fundar Torcuato Luca de Tena l’1 de gener de 1903 és perquè al president li queden dos telediaris al Palau dels Borja. Segons el baròmetre de laSexta, un 86,5% dels votants del PP no es creuen les explicacions que ha donat sobre la catàstrofe. El 88% dels enquestats al País Valencià en termes globals considera que menteix, però és que el 87,4% dels votants populars, i el 77,8% dels de Vox, entenen que les seues justificacions són insuficients. Aquests últims són percentatges molt alts referits exclusivament als seus seguidors, raó per la qual els recomanaria que s’ho feren mirar urgentment si no volen descalabrar-se i fer-se l’harakiri.
Aquells que van seleccionar la papereta blava fa quasi dos anys han de posicionar-se sobre l’intent d’aquest canalla de lliurar-se ara del procés judicial i de les responsabilitats penals, però no ho dic jo, sinó la jutgessa de Catarroja, que en un demolidor sumari de vora mil pàgines explica que la competència en matèria d’emergències era i és autonòmica, que la major part de les morts es va produir entre les 18 i les 20 h i que l’alerta als mòbils amb el sistema ES-Alert, del qual desconeixia l’existència l’exconsellera del ram segons va confessar públicament ella mateixa, va ser tardana i errònia. En aquest circ en què aquests dirigents ineptes han convertit la pitjor tragèdia de la nostra història recent menteix fins a l’apuntador. I quan els polítics enganyen i falsegen, el paper dels periodistes, siguen d’una tendència o altra, hauria de ser difondre la veritat amb criteri i rigor professional, cosa que no sempre passa.
És evident que en el si del partit de la gavina tenen clar que Mazón ha de dimitir. Ho pensa tota la direcció nacional del PP i part del PPCV, però no s’atreveixen a dir-ho. Si fins i tot els companys del susdit ho cavil·len encara que no ho verbalitzen i fugen dels micros com el dimoni a la creu, vull pensar que els partidaris incondicionals del carrer que exerceixen el seu dret constitucional a favor dels liberals conservadors així ploga a poalades que neve també estaran d’acord que aquest plepa (segons el diccionari de l’AVL, «persona o cosa indesitjable, roín, molesta») hauria d’abandonar el vaixell abans que s’afone en les profunditats com el Royal Mail Steamship Titanic, no? I, sobretot, quan hi haja votacions de nou al nostre territori, ¿els 881.893 lleials adeptes de qui va ser director general de l’IVAJ (1999-2003), director general de Comerç i Consum (2003-2004), director general de Consum i Seguretat Industrial (2004-2007), diputat de Cooperació de la Diputació d’Alacant (2007-2009), director gerent de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Alacant (2009-2019), regidor de l’Ajuntament d’Alacant i president de la Diputació d’Alacant (2019-2023) tornaran a votar una persona que només va prendre possessió es va vanagloriar en les xarxes socials d’eliminar la Unitat Valenciana d’Emergències i el fatídic dia, amb la màxima alerta meteorològica decretada des de primeríssima hora del matí, se’n va anar a dinar a un restaurant amb una amiga i va estar hores desaparegut mentre 227 dels seus conciutadans morien ofegats? Espere, sincerament, que la pròxima vegada s’ho pensen dos voltes abans de tancar el sobre amb la candidatura triada.
Vull deixar ben clar i que conste en acta que acate absolutament la decisió lliure i personal de cadascú cada quatre anys. Faltaria més. De la mateixa manera que el meu vot sempre és a partits progressistes compromesos amb la justícia social, la igualtat i els drets dels més desprotegits, respecte que hi haja gent que trie opcions neoliberals o d’extrema dreta. La sobirania resideix en el poble, i aquesta és la grandesa de la democràcia. Potser l’any 2023 els sectors benestants (i no tant) van votar a aquell individu alacantí, per a molts un desconegut, per una combinació de promeses econòmiques, de seguretat, de factors culturals, de desconfiança en l’esquerra, per pura influència mediàtica o, simplement, per desconeixença de la seua vertadera incompetència. Però si l’any 2027, encara que jo espere que molt abans, tornen a confiar en el mateix partit i en el relleu que busquen, farem foc o fugirem? Pregarem perquè no es repetisca una gota freda com la viscuda, ja que, com diu la dita, el llop muda les dents, però no els pensaments…
