Els valencians, les valencianes i el valencià

El proppassat 16 de gener Diari La Veu del País, amb la ploma de Manuel Lillo i Usechi, se’n feu ressò que Escola Valenciana s’havia reunit de matí amb el Comitè d’Experts del Consell d’Europa, el qual avalua l’acompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià, entre altres entitats, per comunicar-los que l’estat espanyol i l’administració valenciana incompleixen els compromisos internacionals adquirits en matèria lingüística.

Escola Valenciana, mitjançant un comunicat específic, ha fet entrega d’un informe d’unes cinquanta pàgines, que inclouen el fet que «el govern valencià va ignorar les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa per modificar la llei de plurilingüisme i fer possible l’ensenyament immersiu en valencià». Cal dir que el comitè d’experts del Consell d’Europa es troba ací per avaluar i constatar els incompliments que foren denunciats als experts, els perpetrats en el nostre territori pels funcionaris.

Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la Llengua han censurat que mentrimentres ens trobem amb aquesta situació, PP i Vox i al capdavant el president de la Generalitat Carlos Mazón, han decidit tancar l’Oficina de Drets Lingüístics, així com la supressió d’assignatures en valencià en comarques castellanoparlants. És a dir, tot el contrari de les recomanacions del Comitè d’experts del Consell d’Europa. Si davant de l’Educació hom es troba amb aquesta perspectiva de discriminació, pel que fa a la Sanitat sembla desoladora.

Pel que fa a la Sanitat, un departament hipersensible per ser d’atenció personalitzada, el panorama és més desolador encara, ja que per damunt de tot el responsable del mateix, un tal senyor Marciano Gómez, metge, empresari polític i castellanomanxec, diu que prioritzarà la salut per davant de l’idioma, però, com que es refereix al valencià, obvia ignominiosament i evidentment que ell és totalment castellà de cap a peus, i de la corda de l’inqualificable Zaplana i d’un altre element com el senyor Serafin Castellano, encausat per «la trama del foc».

Del Marciano Gómez, un empresari excels que sembla d’un altre planeta, sabem també que va fundar una empresa consultora (de forment ni un gra) que es va veure involucrada en les investigacions judicials del cas Osvaldos, conta la Viquipèdia, una trama suposadament corrupta d’un tal Sergio Blasco, exgerent de l’Hospital Provincial de València, ves per on nebot de l’insigne Rafael Blasco, condemnat pel desviament de fons de la cooperació valenciana malversant 35 milions d’euros, tastant l’ombra de la presó de Picassent.

Davant de tot aquest desficaci, en Carlos Mazón, president de la Generalitat i del Consell, tria el senyor Marciano Gómez, un home polifacètic i zaplanista com ell, i que, com ell, no n’amolla cap en valencià, l’idioma propi del País, màxim responsable de Sanitat, el qual en temps del Botànic i amb els trets esmentats havia iniciat la reversió al sistema públic de diversos departaments sanitaris del País.

Com que per diversos motius la mascareta no me la trac ni per a dormir, i per a aquests temes menys encara, relacione seguidament una retafila de diverses descreences perpetrades al llarg del 2023 per enemics del valencià que la Fundació d’Escola Valenciana i altres com Acció cultural, Intersindical Valenciana, l’STEPV, la societat Coral El Micalet, etc., han denunciat, i com que en són 139, heus ací algunes:

• Continua l’eliminació de les emissions de mitjans de comunicació en valencià.
• Els programes de la Conselleria d’Educació estan en castellà i els enllaços en castellà per defecte.
• A Eurohome una empresa li telefona una usuària i li contesten que no l’atendrà en català i que aprenga en castellà perquè estem en Espanya.
• La Policia local de Castelló de la Plana no facilita la documentació en valencià a una valencianoparlant, tot i que explícitament ho demana.
• Un guàrdia de seguretat que organitzava un esdeveniment de la discoteca La3 de València, es nega a atendre una usuària que li’l parla.
• Una veïna de l’Ajuntament del Pinós davant que no troba instàncies generals en valencià, li diuen que només en tenen en castellà. També la cartellera de les piscines municipals només estan en castellà. També el mateix ajuntament edita un fullet informatiu del mercat en castellà i en anglès però no en valencià
• La pàgina web de l’Ajuntament d’Alcàsser prioritza la versió en castellà, en detriment de la versió en valencià.
• L’atenció telefònica de l’Ajuntament de Sagunt és únicament en castellà.
• L’atenció telefònica del Banc Sabadell és únicament en castellà.
• L’UJI fa una xerrada de l’alumnat de l’IES Alfred Ayza de Peníscola a l’Alt Maestrat i aporta documents només en castellà.
• L’Ajuntament de Paterna incompleix la Llei d’ús i promoció del valencià, ja que només es comunica i fa publicacions en castellà, obviant-lo.
• Un ginecòleg de l’Hospital General Universitari d’Elx no deixa parlar una pacient en valencià i se’n riu d’ella preguntant-li de quin poble és que vol expressar-se en valencià.
• Un doctor de l’IMED de Gandia expulsa una pacient i la seua mare perquè s’adrecen en valencià.
• Un doctor i un infermer del Centre de Salut de Benicàssim a la Plana Alta, no atenen una pacient perquè s’adreça en valencià.
• Els ajuntaments de Santa Magalena de Polpís i de Cervera del Maestrat, fan cursos de valencià para nou vinguts, només en castellà.
• Denuncia una discriminació lingüística de CONSUM per exigències d’un treballador del supermercat de parlar-li en espanyol.

Amigues i amics, aquesta Comunitat de Veïns som com cal, és a dir, valencians i valencianes i espanyols i espanyoles, tot i que de cada vegada som més espanyols. Per tant, què fer, perquè cada vegada més units i conjuminats, tots aquells que ens creiem allò que deixà escrit l’Estellés, el poeta del poble pla de la reivindicació i dels sentiments, aquell el qual enguany commemorem els cent anys del seu naixement, sense un duro ni mig ni cap d’aquells partidaris d’un dels majors assassins que mares hagen parit en aquest «modèlic estat». Així que vos deixe amb versos d’ell dedicats a Carles Salvador, extrets de pobles del Mural, editats per l’AVL a cura d’Honorat Ros i Pardo, on parla d’ell i de les mares, mares que cadascú o cadascuna en disposa d’una només que se la veu d’ell o d’ella:

«…Molts companys foren afusellats i molts moriren, entre els ferros de la presó. Però ens calia creure, ens calia seguir escrivint les consignes, el testament d’un poble que es resistia a morir, a la infàmia. Eren les obscures hores valeroses. Carles Salvador. Mai no vares deixar el capçal del teu poble malalt. Assegut a un racó, tu pensaves el teu poble, que tornaria a ésser un poble de falç o no seria; et debaties, et resistires a creure que no seria, Carles Salvador. O l’amarga nit, l’extensa nit que ens cobria. Però el teu poble mantenia el gresol encès. Però les mares parien fills que aprenien de les teues pàgines la música de l’idioma. Però els pares treballaven entre el foc de la clandestinitat. Carles Salvador…»