Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Constituïx un fet cada vegada més evident, per molt que ens faça mal, que estem en mans d’autèntics malvats. I ho estem perquè són estos últims els qui posseïxen els principals ressorts del poder, ja siga en la seua versió política, econòmica o social. Certament existixen persones honrades, cultes, sensibles i assenyades ocupant posats amb altes responsabilitats, però sembla que són unes altres, de fosca qualitat, les que porten la veu cantant, les que copen els llocs clau. Són altres sinistres individus els que, a força de despersonalitzar-se, de deshumanitzar-se, d’allunyar-se de la vida, han acabat per buidar-se de qualsevol cosa semblant a l’ànima, eixa qualitat enlluernadora que relacionem amb la capacitat per a experimentar sentiments i emocions, amb la possibilitat d’empatia, de solidaritat i de compassió, amb la facultat d’il·lusionar-se, d’imaginar, d’estimar i de sorprendre’s.
Sense gens d’interés pel misteri i grandesa de l’existència, eixos subjectes han reduït el seu món a l’imperi del més pur egoisme, alimentat per una insaciable set de poder. El capitalisme com a sistema estimula la seua patològica deshumanització, i constitueix el mitjà tòxic per antonomàsia per a una degradació de qualsevol mena de sensibilitat personal cap al proïsme. No obstant això, no ha d’oblidar-se que suposats règims alliberadors del col·lectiu, com l’anomenat «socialisme real», també han propiciat les ànsies dels subjectes sense ànima, en este cas autòmats socialitzats en la compulsió totalitària.
Si haguérem de fer convergir els trets que constituïxen als malvats en un només, el cinisme seria el resultat. No importa massa si es tracta de polítics, empresaris, buròcrates, militars, científics, tècnics o jerarques religiosos, perquè els malvats destaquen per tindre-ho tot amortitzat, tot sota control, tot analitzat i fredament processat. Les implicacions ètiques dels seus actes o dels actes d’uns altres els tenen igual, les conseqüències desastroses de les seues decisions per a milions de persones a penes ocupen un lloc en les seues ments, i menys encara en els seus esperits. Per a ells, com a autèntics amorals que són, no hi ha res que no puga ser justificat amb arguments d’aparença lògica, per absurds, vils i fal·laços que siguen. Potser estes persones, quan van ser joves, van albergar una certa obertura de mires, una mirada càlida, nobles ideals o la curiositat pel món, però a partir d’un cert moment l’obsessió pel poder, la preocupació per escalar els seus esvarosos esglaons, més la gèlida comprensió dels seus cruels mecanismes, els va anar robant la lluentor dels ulls, els va blindar el pit i va revestir tota la seua expressió facial amb un semblant de formigó armat impenetrable a tot allò que impliquen espontaneïtat i sinceritat. Somriures postissos, mirades gelades, colls rígids, mandíbules mecanitzades, gestos estudiats. En suma: morts psíquics amb aparença d’éssers humans.
Encara que, per a ser sincers del tot, hem d’admetre que els malvats poden actuar perquè la nostra por ens paralitza fins al punt d’acceptar el domini d’esta gent sense escrúpols. Ells manegen els éssers humans com a peons, sacrificant-los de diverses formes quan ho creuen convenient per als seus interessos. I és tant la por que en el fons sentim davant tan gran demostració de fredor i de maldat, que la ràbia continguda no és capaç de ser dirigida contra els seus causants, abans bé contra nosaltres mateixos. Pitjor encara, existix el risc que molts dels que estan del costat de la decència revisen a la baixa els seus principis i passen a engrossir les hosts dels malvats. Es tracta d’una temptació molt potent, perquè la nostra ombra és enorme i alberga tot sort de fosques figures, sempre llestes per a prendre forma i ennegrir encara més una societat que roda per la rampa del desencantament i la decadència. Perquè sense ànima no hi ha vida, només un succedani que s’expandix com un virus, fins a convertir el món en un sòrdid camp de concentració amb aparença de parc temàtic.
