El PP de Carlos Mazón ja ha anunciat que aquest any no celebrarà el seu tradicional sopar d’arrencada de curs polític que tenia previst fer a Dénia el 9 de setembre. La direcció de la sucursal valenciana del PP de Madrid ja ha decidit que els seus encarregats visitaran les poblacions devastades aquest estiu pels incendis, però «sense fotos amb arbres» com la que es van fer els presidents Puig i Sánchez. Volen deixar clar que «ells» no són iguals. Si de cas són pitjors perquè s’ha de tenir molta barra per a trepitjar els pobles afectats vestits com per a fer-se a la mar en un iot carregat de xampany a cagar-se amb la Generalitat amb la sola idea de treure’n un profit electoral.
Aquest estiu mateix, mentre s’incendiava el sud i Mazon es dedicava a fer de Sant Vicent Ferrer contra els heretges, el grup de Compromís de la Diputació d’Alacant va haver de recordar-li que la Diputació que dirigeix dedica 60 vegades menys diners a la prevenció d’incendis que la de València. Això és que la presidida per Mazón va dedicar aquest any 400 mil ridículs euros enfront dels 2,4 milions de la de València.
Mazón no va dir res de Galícia governada fins fa quatre dies pel seu senyoret que va cremar també una vegada més pels quatre costats mentre el PP culpava «un clima anòmal» i el dimoni del desastre.
Com no podia ser d’altra manera la sucursal de la dreta madrilenya al País Valencià va intentar també treure-li punta al lamentable incident del tren de Begís que va travessar l’incendi sense que ningú donés ordres de detenir-se. L’incident encara s’investiga per la consellera Bravo, que ja va avançar que no va haver cap errada en el protocol sinó un incendi que va adquirir inesperadament unes dimensions i una velocitat inusitades que va agafar tothom desprevinguts.
Com siga, Mazón va amenaçar d’arribar fins al final, el diputat Barrachina va profetitzar amb la decapitació de Bravo des de Madrid i la càndida Maria José Català no va dubtar a titllar el tren de Begís de tren del «pánico». No està malament sobretot si repassem la gestió que el PP va fer de l’accident de metro de la línia Jesús-Patraix el 2006 amb un balanç de 43 morts. Només recordar que tres anys abans del tràgic accident l’aleshores candidat a president Francisco Camps havia promès que si arribava al poder, crearia una malla ferroviària en el país com mai no s’havia conegut en el planeta. La iniciativa suposaria només en l’àrea de la capital l’obertura d’un centenar de noves estacions de metro i tramvia, 110 quilòmetres de raïls. La realitat és que al final el fatídic accident de metro es va produir, entre altres, per no invertir 3.000 euros en una balisa de frenat. El PP va fer tots els possibles i els impossibles per no assumir cap responsabilitat i van intentar fins i tot esguitar el socialista Joan Lerma que havia perdut la Generalitat el 1995.
Més enllà de furgar en les ferides el PP no té més discurs del «todo es ETA» i el de presentar el Botànic -les esquerres valencianes- com una mena de quinta columna d’un suposat imperialisme català. Fa no res que Mazón en una visita a uns seus col·legues de Múrcia ha afirmat que el seu partit defensa «ejes de prosperidad con bajos impuestos, mientras Puig financia ejes de sumisión con Cataluña». Ni submissió ni bajanades. L’aspirant del PP a president ignora que catalans i valencians parlem la mateixa llengua atès que ell no sap ni donar el bon dia en el País Valencià i que la defensa en comú de valencians i catalans d’uns mateixos interessos culturals no tan sols és legitima sinó que és, també, imprescindible per a evitar la nostra assimilació per part de la cultura castellana imposada des de l’Estat. Això no té res a veure ni amb Puig ni amb el PSOE. Les acusacions de Mazón són pura propaganda barata. D’altra banda, Mazón ignora també que si alguna cosa no volem ser els valencians és murcians, encara que suposadament paguen menys impostos sota l’administració del PP com si pagar menys impostos fos cap garantia d’un major progrés una altra de les fal·làcies del neoliberalisme.
En definitiva, els del PP no són només capaços de canviar el que ara anomenen els saberuts de la comunicació els seus storytelling de fireta sinó que tampoc no saben eixir de la retòrica de Giménez Caballero o Rafael Sánchez Mazas.
Als veritables patriotes -fins i tot i sobretot els que són patriotes idiotes- els defineix normalment la seua capacitat de sacrifici polític per l’interès comú o digueu-li nacional si voleu. L’espanyolisme a ultrança -i els del PP ho són d’espanyolistes per damunt de tot- té en el lleó el seu símbol d’identificació més clar. Un animal al qual se li atribueix la ferotgia, la passió, però sobretot la lleialtat. Com siga, els del PP tenen més del voltor i de la seua agudesa visual per a detectar els cadàvers que no de la poderosa generositat del lleó.
Ho han demostrat des del 1939 quan van guanyar la guerra amb l’ajut de les potències feixistes d’Europa i ho continuen demostrant en cada petit gest polític que fan. Més voltors que lleons, doncs, sens dubte.
